L’Assemblea ha participat en una conferència sobre la situació dels drets humans a l’Estat espanyol, que ha tingut lloc aquest dimecres a la tarda a Copenhaguen. L’esdeveniment ha comptat amb les intervencions del secretari nacional i coordinador de la Comissió d’Incidència Internacional de l’entitat, Jaume Bardolet, el professor de dret constitucional, Jørgen Albæk Jensen, i el rector adjunt de la Universitat de Ginebra i doctor en ciències de la comunicació, Mathieu Crettenand. Crettenand, a més, va ser un dels observadors internacionals del judici als líders polítics catalans en la missió realitzada per International Trial Watch.
Bardolet ha fet una petita introducció i ha celebrat la internacionalització del procés independentista, com reflecteix el considerable nombre de països que varen participar en la Revisió Periòdica Universal de Nacions Unides a l’Estat espanyol celebrada el passat dimecres. En la seva intervenció ha demanat el suport d’actors internacionals i la importància de la defensa dels drets humans. “El conflicte a Catalunya no acabarà fins que no es respecti el dret a l’autodeterminació. Necessitem que actors internacionals aixequin la veu. Partits polítics, activistes, gent demòcrata convençuda. No demanem suport a la independència, sinó que es respectin els drets humans”, ha conclòs.
Mathieu Crettenand ha recalcat la doble moral del govern espanyol per reconèixer el dret d’autodeterminació a altres països però no a Catalunya, i ha afirmat que “el reconeixement d’aquest dret implicaria la superació del règim del 78”. A més, ha volgut recalcar l’absència de violència durant el referèndum per parts dels votants, i ha acabat la seva declaració indicant que “el referèndum va demostrar que la voluntat d’un poble unit no es pot aturar”.
Finalment, l’expert en drets humans, Jørgen Albæk Jensen, ha presentat la legislació de Dinamarca amb relació als crims contra els drets humans, que “segueix les decisions del Tribunal de Justícia Europea”. Quan se li ha preguntat sobre la posició de Dinamarca davant un possible referèndum, ha contestat “si les illes Féroe es volguessin independitzar, estic segur que el govern danès estaria disposat almenys a debatre-ho”.
