LLes institucions espanyoles poden ésser instruments al servei dels interessos nacionals dels catalans. Ara més que mai, quan una gran majoria social vol la independència, tal com es va demostrar amb el referèndum d’autodeterminació del passat primer d’octubre.
L’Assemblea Nacional Catalana ha fet una consulta als milers de socis i sòcies que té, i per a la seva gran majoria, la resposta és clara: blocatge. Blocatge a la governabilitat espanyola com eina legítima i democràtica per impedir que les institucions d’aquest estat serveixin per augmentar i perpetuar la repressió sobre els catalans, com a poble obert i tolerant, pacífic i amatent.
Segons l’ANC, “el conflicte polític (entre Catalunya i Espanya) no només no s’ha resolt sinó que s’ha agreujat, i en aquest sentit, després de la colossal reacció de rebuig a la sentència (del tribunal suprem sobre els presos polítics) i la desmesurada reacció de les forces de seguretat, cal que l’acció política dels partits independentistes a les Corts passi de manera indispensable per configurar un front de bloqueig a la governabilitat de l’Estat”.
Catalunya no vol més forces d’ocupació espanyoles, com la guàrdia civil, les seves forces armades o la seva policia. La seva mera presència a Catalunya ha estat causa d’un posicionament del Parlament de Catalunya amb l’aval d’una majoria política suficient. Són grups armats que no serveixen els interessos generals de protecció i seguretat dels catalans. En aquest sentit, des de l’ANC s’insta als nous diputats catalans al Congrés a ésser radicalment coherents amb aquesta demanda ciutadana. La seguretat integral l’ha de proveir únicament, com policia democràtica, el cos de Mossos d’Esquadra.
Però és que no existeix causa penal ni indagació judicial o policial de cap tipus que pugui tractar sobre la lliure determinació d’un poble. Els presos polítics, els d’abans i els d’ara, són innocents, així com tots els exiliats. La causa general contra l’independentisme és absolutament nul·la de ple dret. Per aquest motiu, per l’ANC, també hi ha motius de sobre, tal com s’ha votat, per demanar als polítics catalans que obtinguin representació que ho tinguin clar i actuïn de forma coherent amb aquesta premissa.
Finalment, de cara al que surti de les eleccions espanyoles del 10 de novembre, cal que tinguin també clar que el referèndum d’autodeterminació va ésser legal i també vinculant, amb suficients garanties democràtiques i prou vàlid per activar la independència, tal com es va fer sense acabar-ho el 27 d’octubre de 2017.
L’ANC igualment posa de manifest la contradicció del pacte polític de governabilitat entre JXCAT i PSOE a la Diputació de Barcelona. És un exemple clar de com la manca de determinació per fer la independència permet acords que no tenen cap justificació. Els socialistes no recolzen la independència però molts dels seus votants s’hi sumarien si fos un projecte seriós i honest, sense partidismes ni personalismes. Viuen a Catalunya i volen el millor per aquest país. Els pactes a nivell local d’ERC, JXCAT o CUP amb els socialistes minen, per tant, la credibilitat del projecte independentista, i són, evidentment, un motiu clar de preocupació.
