L’alcaldia de Primàries Catalunya a Alcoletge, autèntica punta de llança sobre com mirar al futur amb determinació i il·lusió, és un impuls per a altres entitats municipals o iniciatives de participació. En el terreny polític, igualment, cal veure com els veïns i veïnes d’aquesta candidatura, amb espontaneïtat i de cara, s’han fet mereixedors de la confiança de la resta del veïnat.
Els grans partits sobiranistes catalans estan limitant totes les capacitats creatives per anar fent realitat la independència, tal com “la dignitat d’un poble alçat” es mereix, manifesten des de la formació de Primàries Catalunya en aquest municipi, “Unides i units per Alcoletge”.
Aquesta voluntat és la que els ha dut a convocar un debat obert sobre el sentit i el valor de Primàries Catalunya en el context actual. El debat comptarà amb la presència de dues persones molt compromeses. D’una banda, Anna Arqué, com a portaveu nacional d’aquest moviment polític, i també Jordi Graupera, qui en va ser candidat a l’alcaldia de Barcelona a les darreres eleccions municipals.
La unitat no és ni més ni menys, pels impulsors d’aquest debat, que el Primer d’Octubre: fer la república amb fets concrets sense retirar-se abans de començar. Aguantar perquè tenim tot el dret i no som menys que qualsevol altre poble del món. Créixer perquè no podem negociar per tenir només engrunes simbòliques.
Per molt poc, des de Primàries Barcelona s’ha estat a punt de presentar una candidatura provincial amb la idea del blocatge espanyol a les eleccions generals del 10 de novembre, com estratègia política. En altres municipis semblants s’obren iniciatives de tots tipus per activar mecanismes de participació, regeneració democràtica i efectivitat republicana. En aquest sentit, la subsidiarietat dins de Primàries Catalunya és un fet i una font d’energia política prou important.
La centralitat de l’independentisme és un fet social que acabarà desbordant als actuals partits sobiranistes, segons Jordi Graupera. Per ell, els partits de la vella política estan pensats per contenir o parar la voluntat majoritària dels catalans quan volen resoldre el conflicte polític amb Espanya. I com ha advertit Anna Arqué, hi ha el perill que, una vegada més, tot el que estem vivint acabi en una estira i arronsa més, en què la moneda de canvi seran els presos polítics i poca cosa més (una millora del finançament i un reconeixement de la llengua, com a molt).
En aquest sentit, des de diferents sensibilitats, s’entén altament suggeridora la pregunta “Per què Primàries és la solució per resoldre el conflicte Catalunya-Espanya?”. La via democràtica, de participació i regeneració, lluny dels pactes ocults o els falsos acords, s’albira com una de les claus per fer efectiva la república catalana independent.
