Des del gran col·lectiu de Primàries Barcelona s’ha plantejat una consulta interna (on han participat 3084 persones, de les quals 1990 han satisfet els requisits de validesa -evitar duplicitats-) per decidir què fer de cara a les noves eleccions espanyoles del 10 de novembre.

Tot i el clima actual que viu el país, i les greus mancances de tot tipus que patim els catalans, els mecanismes democràtics són l’eina precisa que tenim a l’abast. Per això, la consulta versava sobre si prodigar l’abstenció o impulsar una candidatura de bloqueig. Ambdues opcions, del tot democràtiques i legítimes, podien prosperar. Tanmateix, un 94% del vots vàlids en la consulta han optat per impulsar una candidatura de bloqueig.

Per a la gent de Primàries Barcelona, quan segurament també ho serà per d’altres àmbits municipals, sota l’esguard de Primàries Catalunya, si finalment s’hi afegeixen, l’opció del bloqueig és una solució concreta i sensata d’aproximar-se al mandat democràtic sorgit del referèndum d’autodeterminació del passat primer d’octubre. És dir, fer de la participació catalana en els afers espanyols una palanca instrumental al fi últim, legítim i viable, de la independència.

Publicitat
Publicitat

Si la candidatura del bloqueig obtingués representació, a més del valor polític que suposa trencar el sistema de partits que supliquen favors quan es traslladen a Espanya, seria una font d’ingressos per finançar el suport als represaliats per la causa de república catalana independent.

Dir no, de forma sistemàtica, a la governabilitat espanyola, dificultant o forçant aliances complicades a les institucions espanyoles és una eina democràtica vàlida quan les dificultats de reconeixement nacional de Catalunya es perpetuen legislatura rere legislatura, fins i tot retrocedint de forma calamitosa, amb l’aquiescència dels partits dits sobiranistes.

Bloquejar una eventual investidura espanyola o una llei de pressupostos no serà fàcil, ja que els mecanismes parlamentaris permeten abstencions tècniques per facilitar-ho, però proposar-ho i fer-ho posa entre l’espasa i la paret un sistema fals i caduc que nega qualsevol opció a les nacionalitats peninsulars, i en especial, a la catalana. Per a la resta de lleis o propostes, aquesta candidatura de bloqueig preveu sistemes de consulta electrònica directa, àgils i fàcils, a fi de tenir una presència activa però ferma fins a l’aixecament de la suspensió de la declaració d’independència.

Per tant, una candidatura de bloqueig és del tot transversal ja que no té un perfil ideològic determinat, i en base a les eventuals consultes sobre temes concrets es perfilaria, pel sistema de les consultes, la línia a seguir. El bloqueig, en aquest sentit, s’entén com una eina útil per encarar les properes passes per fer efectiva la independència. La seva simplicitat, en aquest sentit, és suggeridora i innovadora. Un repte col·lectiu per desencallar una situació de deteriorament que s’ha accentuat en aquests darrers dos anys.

Pels impulsors “una candidatura de bloqueig, confeccionada a través de primàries, permetria saltar-se el pont aeri i de fet, intentar destruir-lo. Una candidatura de bloqueig permetria plantar una trinxera ofensiva a Espanya igual que les que els poders espanyols tenen plantades a Catalunya”. Per això, hi ha optimisme darrera aquesta iniciativa. Demostra proactivitat, ànsies de victòria i confiança en les nostres forces i qualitats. I és que els catalans no són menys, ni remotament, que qualsevol altre nació o poble del món, i per tant, poden optar o aspirar a tot el que es proposin.