El Consell de Drets Humans de Nacions Unides (NNUU) duu a terme regularment l’Examen Periòdic Universal (EPU) que inclou la revisió i l’avaluació regular del respecte per part dels estats membres als drets humans i les llibertats fonamentals, que es duu a terme cada quatre anys. El 2020 és el torn del 3r examen de l’Estat espanyol, entre altres.
El procediment de revisió inclou, per cadascun dels estats membres, un informe preparat pel mateix estat, un informe preparat per l’Alt Comissionat de les NNUU pels Drets Humans, la presentació d’informes per part d’entitats no governamentals de tot el món en relació amb el respecte als drets humans i les llibertats fonamentals als estats membres de les NNUU, i l’elaboració d’un informe recopilatori per part de l’Alt Comissionat de les NNUU pels Drets Humans de les aportacions rebudes de la societat civil.
La informació facilitada, i discutida en una pre-sessió amb les entitats de la societat civil registrades per assistir-hi, és recollida pels estats membres de les NNUU per a ser discutida en la sessió de l’examen.
El dia de l’examen, l’estat presenta el seu informe i la resposta a les preguntes anticipades que ha rebut, intervenen els estats membres que ho desitgin i es dona lloc a la posterior elaboració i aprovació d’un informe amb les recomanacions que ha de seguir l’estat examinat els propers anys. Previsiblement la sessió dedicada a l’Estat espanyol tindrà lloc el primer trimestre de 2020.
L’informe presentat pel Col·lectiu Praga i Drets es pot llegir complet en el següent enllaç.
El Col·lectiu Praga i Drets han fet ús d’aquest mecanisme per formular quatre clares i concises denúncies de vulneració de drets per part del Regne d’Espanya.
La primera, la restricció dels drets de llibertat d’expressió, reunió, associació i lliure ideologia a causa dels càrrecs presentats per la fiscalia i la situació de presó dels presidents d’Òmnium (Jordi Cuixart) i de l’ANC (Jordi Sànchez).
La segona, la violència policial del 1r d’octubre com a tracte inhumà i degradant a la població civil en vulneració dels seus drets individuals i col·lectius, així com la manca d’investigació dels fets per part de les autoritats espanyoles, el bloqueig de les investigacions judicials per part de la fiscalia, i els premis i ascensos rebuts per part dels qui van protagonitzar o dirigir aquesta actuació policial. També es denuncia l’intent d’obrir diligències judicials contra els ciutadans denunciants de l’actuació policial en un clar intent de dissuadir-los.
La tercera, l’espúria utilització dels delictes d’odi per dissuadir els ciutadans de les crítiques i les protestes contra l’actuació policial en clara vulneració de la llibertat d’expressió, així com la manca de derogació de l’anomenada llei mordassa, que ha comportat triplicar les multes i sancions per suposada manca de respecte a les forces i cossos de seguretat de l’Estat, també en clara vulneració de la llibertat d’expressió.
La quarta, el bloqueig per decisions judicials del normal funcionament de les institucions catalanes, així com la vulneració del dret a un judici just en les seves diverses vessants per les irregularitats comeses durant el judici del procés davant del Tribunal Suprem.
Finalment, se sol·licita que s’adoptin com a recomanacions la posada en llibertat immediata dels presos polítics, la investigació de l’ús excessiu de la força per part de les forces i cossos de seguretat de l’Estat durant el 1r d’octubre de 2017 a Catalunya i la reforma de l’anomenada llei mordassa.
