Un nombre considerable de militants d’ERC s’han constituït com a Col·lectiu Primer d’Octubre. Per mitjà de diferents piulades des del seu compte de Twitter aquest grup de republicans ha posat damunt la taula dos aspectes fonamentals: l’abast dels acords polítics decidits en les assemblees polítiques d’ERC i la deriva autonomista del partit i de les àrees de gestió pública on hi són. Ambdós aspectes han provocat un profund malestar que ha motivat el naixement d’aquesta plataforma de debat intern.
Aquest col·lectiu ha convocat una roda de premsa pel proper dia 3 de juliol sobre la base de la necessitat de mantenir viu i treballar per fer efectiu el mandat democràtic sorgit del referèndum d’autodeterminació del passat 1r d’octubre de 2017. Tot i que aviat farà dos anys d’aquella data, el catalanisme no ha sabut plantejar la millor manera de fer-ho, i s’ha encallat en discussions d’impossible solució ja que no estan en la seva àrea de domini.
L’exposició pública d’aquest col·lectiu fidel a les bases democràtiques que es mereix Catalunya, ha generat tota mena de desconfiances i recels entre els diferents agents de la política sobiranista que malden, teòricament si més no, per fer efectiva la independència de Catalunya.
Sense enfrontament, pacífic i cívic, no hi ha progrés. Aquests darrers dos anys, amb l’excusa fàcil dels presos polítics i dels exiliats, s’han ajornat tots els plans de contingència per avançar per la via unilateral. Democràticament parlant, aquest ajornament, mantenen, no té cap justificació i és greument condemnable, ja que el mandat sorgit del referèndum d’autodeterminació és inapel·lable. Tot plegat, al marge del que han suposat, per la confusió dels missatges i tota mena de condicionaments, els tres darrers períodes electorals.
En alguns casos, com el de Tamara Carrasco, vinculada a l’activitat dels CDR, aquest moviment polític es veia com una manera perillosa de maltractar, ateses les actuals formes d’ERC, el llegat democràtic sorgit el primer d’octubre. Un referèndum d’autodeterminació que va suposar un compromís republicà transversal sense igual en la història recent de Catalunya. Tanmateix, aquesta preocupació es va esvair passats els primers aclariments. Les militàncies dels partits, seguint també les ànsies cap a la independència de l’ANC, han de poder expressar i, si cal, exigir el compliment dels compromisos nacionals, com el sorgit del referèndum d’autodeterminació, per la seva claredat i contundència.
Entre les persones que donen suport a una posada al dia d’aquesta exigència dins d’ERC, com a partit i com a compromís de govern en les institucions on és, hi ha Xavier Martínez, Joan Puig, Quim Bosch, …
El primer pas implica discutir, sense que sigui cap novetat i d’acord amb la normativa interna, què cal fer amb la investidura de Pedro Sànchez, del PSOE. Defensen la convocatòria d’una consulta interna sobre aquesta transcendental decisió la qual pot acabar ajornant encara més el mandat i el record del que va suposar el primer d’octubre de 2017.
L’assimilació com a normal de la posició política del PSOE en relació amb el poble català, amb l’aval de la repressió exercida i en curs, conjuntament amb la liquidació del Parlament legítim amb l’aplicació de l’article 155 de la CE de forma desproporcionada i sense cap justificació és un dels desencadenants d’aquesta queixa interna en el si d’ERC.
Sort que a ERC encara hi ha gent viva, no són tots zombis després de la infecció del 155.