Si el judici és tan ignominiós, que ho és… per què hem d’esperar segons siguin altres circumstàncies o sentències per fer valer la força de les nostres conviccions? Per prendre accions des d’una actitud de fermesa?
Si no volen dialogar de cap manera i es vanten darrere d’una Constitució com si fos llei suprema i a més inamovible, per què seguim dient que per damunt de tot diàleg?
Si comentem les facècies de Marchena i ens entretenim tot contemplant les incidències estúpides del judici, per què no ho denunciem i ho deixem estar d’una vegada?
Si la Fiscalia de l’Estat pot dependre del govern, per què aquest continua plantejant cortesies i converses i…?
Si…
Com ens movem? Cerquem actuar partint de la realitat i cercant veritat o ens conformem amb maniobres i tàctiques fruit d’interessos parcials i de mesquinesa política. Ens atrevim a escollir? Es vol actuar amb recerca de sentit?
Tal vegada ens pot interessar…;
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sentit_de_la_vida
Salutacions cordials
