10a setmana: El 2n de Baena

El dilluns 15-IV, al Suprem, va continuar el macrojudici, malauradament valorat cada dia més com una farsa tant per experts d’aquí com internacionals. En aquest ínterim hem sabut dos fets de pes: l’un, que el jutjat núm. 13 de Barcelona ha rebutjat la petició d’investigar si el cap de la policia judicial de la GC tinent coronel Daniel Baena, instructor d’una trentena d’atestats de l’1-O, és l’administrador amb el nom de Tácito a Twitter com havia deixat entendre al diari Público i va negar al TS (per a la magistrada resulta “irrellevant” saber-ho perquè “la seva actuació professional no depèn de la ideologia que pugui tenir”, uf!); el segon, l’opinió de Sir Hugh Orde, expert policial anglès, excap d’Scotland Yard i coautor d’un informe sobre si hi va haver violència o no el 20-IX i l’1-O, refusat com a testimoni per Marchena, però entrevistat a FAQS. Aquest informe i la possibilitat que Baena hagués mentit al TS convertirien en deixalla tota la instrucció de Llarena. Marchena ho sap i, malgrat voler salvar les formes, es va convertint en àrbitre de part. Ahir, per exemple, va tornar a canviar de criteri davant del segon de Baena, el comandant de la GC César López Hernàndez, N29100C, que es trobà indisposat quan havia de declarar el 26-III, permetent que parlés dels informes d’ajudants que coordinava, cosa que no va deixar fer a Helena Catt el 27-III. Està resultant que semblen més gràvids els fets de fora del judici que els que passen a dins, als quals es vol treure rellevància tot aportant testimonis repetitius fins a l’avorriment.

​Expliquem-ho una mica més. El 28-VI-10 el TC, amb membres caducats, gosà escapçar el nou Estatut de Catalunya. El 10-VII següent, encapçalada per Montilla cansat de parlar de “desafecció”, els catalans protestàrem en una magna manifestació. El 26-XI d’aquell any, Mas guanyà les eleccions (62 escons per a CiU) i demanà un pacte fiscal. Rajoy li engegà la porta als nassos. Els mals s’han de buscar a les arrels. En les noves eleccions del 28-XI-12, perdé 12 escons, però amb la suma dels 12 d’ERC i els 3 de la CUP el Parlament català es mantenia sobiranista, cosa que Madrid no va saber llegir. El 23-I-13 el Parlament declarà Catalunya com una nació “amb subjecte polític i jurídic sobirà”; a aquesta declaració s’hi uniren els socialistes el 13-III-13 exigint el dret a decidir: 104 vots favorables contra 31 vots dels partits no sobiranistes. A Madrid els comença a pujar la mosca al nas. Amb el “Procés participatiu” del 9-XI-14, on votàrem en urnes de cartró 2,3 milions de catalans. D. Baena, cap de la policia judicial de la GC a Catalunya, d’acord amb el fiscal J. Zaragoza de l’AN i la fiscal general C. Madrigal, inicià una investigació prospectiva o general, és a dir, a elaborar diligències penals a partir d’uns indicis de delicte seguint el principi d’“a veure què trobo”, cosa que augmentà a partir de les eleccions del 27-IX-15, que van dur al 26-X a la resolució de JxSí i la CUP per iniciar el “procés de creació de l’Estat català en forma de República”. Baena anava a cent i furgava arreu. Tant el TC com el TS han rebutjat aquestes investigacions prospectives (el Dret penal no es basa en hipòtesis sinó en fets), però, el passat 26-III, Baena assegurà haver-les dut a terme (i a la sala hi havia dos dels fiscals que li ho permeteren). El gener del 2017, el jutjat 13 de Barcelona obrí noves diligències arran de les declaracions de S. Vidal, i les encarregà de nou a Baena, que dugué a terme una segona investigació prospectiva (quan actua un jutge els fiscals s’han de retirar… però, aquí, continuaren). La tercera investigació prospectiva la inicià el fiscal general de l’Estat a partir d’alguns atestats de Baena enviats a la jutgessa Lamela de l’Audiència Nacional. Tres investigacions per falta d’una que han anat a parar al Suprem. I el segon de Baena, el comandant N29100C, va explicar el dilluns 15-IV que el març del 2017 (24-III) Fiscalia General de Catalunya n’obrí una altra. En bona part la instrucció de Llarena s’aguanta en aquestes investigacions. Cert que Marchena digué que els atestats “han servit per al que han servit” donant entenent que la sala sols farà cas del que els autors declarin… Feia de tallafocs davant de proves obtingudes de forma irregular?

César López Hernàndez amb TIP N29100C, condemnat per tortures per l’AN (maltractaments a Igor Portu i Mattin Sarasola, condemnats per l’atemptat de Barajas) i absolt per un jurat del TS amb dos dels membres de la Sala (J. R. Berdugo i A. Martínez Arrieta), sentència que Europa posà en quarantena per no haver investigat, segon i mà dreta de Baena, secretari dels atestats de l’1-O a Barcelona, va tornar a acusar Trapero, textualment, d’“imprescindible per l’estratègia de la independència”: ho enviava tot al conseller Forn. “Aquest, contestava o li donava alguna directriu?”, demana l’advocat. “No. No en va contestar cap”, va haver d’admetre a preguntes dels advocats tot i voler confondre el pla Àgora amb els de l’1-O (per cert, a les tres “investigacions” prospectives que havia admès Baena —Fiscalia de l’AN, Jutjat 13, Fiscal general de l’Estat— ahir vam saber que calia afegir-hi la del Fiscal general de Catalunya). L’home tenia tota una teoria del document EnfoCats (segons ell, estratègic) i de l’agenda Moleskine (de caràcter executiu) trobats a casa de Josep M. Jové, secretari general de la Vicepresidència d’Economia. L’estratègia, que tenia tres punts (acció política, participació ciutadana i acció comunicativa), resultà ser una simple estratègia de participació no-violenta. No li constava que Jové enviés el document EnfoCats als senyors Rull i Turull. Encolomà a L. Salvadó els escenaris de guerra i de guerrilla i els decrets-lleis a implementar el 2-X i assegurà que Forcadell era el canal de transmissió al Parlament de les lleis que es projectaven des del Govern. Parlà de les webs Referèndum.cat (amb dues pestanyes d’aplicatiu, la de Catalans a l’exterior i la del voluntariat, la de Crida per la democràcia, del moviment Escoles obertes, dels tallers per la pau, els GDR, del Call center i, posats a repetir, fins i tot tornarem a donar voltes a Unipost. Seguí la cançó enfadosa de la fustigació a 45 llocs dels CFSE i, amb el fiscal Moreno, repassaren les instruccions del Fiscal de Catalunya abans de l’1-O sense dir ni una sola vegada que totes estaven anul·lades per la magistrada del TSC quan va exigir fer prevaldre la “convivència ciutadana”. El segon de Baena exposa que les entitats civils (OC i ANC) i els representants polítics prenien les decisions de manera conjunta. Evidentment no recordava quan havien demanat les primeres intervencions telefòniques, si a S. Vidal o a Josuè Sallent. Tampoc sabia per què apareix als atestats Oriol Junqueras, ja que era aforat. “Investigàvem persones que feien coses”. Tampoc no recordava per què van incloure Jordi Sànchez en les crides del 8-N, quan ell ja estava a la presó. Reconeix que mai ningú va fer cap crida a la violència i que no han trobat cap pagament de la Generalitat a Òmnium.

El matí s’acabà amb la declaració de l’agent 74.881, del grup Camel 40, que va intervenir a l’Institut Jaume Balmes, al centre Ramon Llull (on Roger Español va perdre un ull), a Diputació —on, vist el gran nombre de gent no hi van poder actuar—, al centre Vilumara de L’Hospitalet. Murs humans, barreres de mobles, fustigament, insults, agressions d’empentes i coces, llançament de cons, de tanques, de pedres i de ves a saber què, als agents i als vehicles: tot repetitiu, deformat, exagerat, distorsionat, sovint, fals. I els ME, passius, és clar. Són el pont per a la sedició.

A la tarda declararen molts altres agents i tornà el pati de col·legi de les queixes. Val a dir que, atès que al Ramon Llull es dispararen pilotes de goma (cosa prohibida a Catalunya, i el senyor Roger Espanyol va perdre un ull), Fiscalia va fer que a la tarda declaressin fins a sis agents lesionats que van intervenir en aquest centre. I vist que també hi va haver sarau a una altra tríada de centres (Instituts Jaume Balmes i Pau Claris i Escoles Pies de Sant Antoni, on van esbotzar les portes d’entrada tot i ser un centre privat), també es van cridar agents que haguessin actuat en aquests centres. Seguint l’ordre de testimonis, el primer de la tarda fou el càmera 88.428, de l’indicatiu Logo 20, que no entrà en cap centre, però justament va actuar, com hem insinuat, a l’Escola Mediterrània, on la carpa que hi havia es desplomà, a Pau Claris i a les Escoles Pies de Sant Antoni. Havia de triar què enregistrava. A la primera escola es van fer servir cisalles per entrar en altres llocs, no sabia si es forçaren les portes. L’agent 86.846 va actuar a l’escola Estel, on tampoc no va entrar, però li van fer mal al genoll (el van atendre al vaixell Rapsody), i al Casal de Joves Trinitat Vella. També a l’escola Estel i a Trinitat Vella va actuar l’agent 100.445 de l’indicatiu Horca. La gent, asseguda i entrellaçada feia molta força. Es va trencar el menisc i insistí en els esguards d’odi. “Els càntics no eren rumbes catalanes!” Una senyora li va dir “¡Qué mal huele la Policía Nacional!”. La gent cantava “Som gent de pau!”, però els donava puntades de peu a les cames que eren les parts que els agents tenien menys protegides. Quan van tenir tensions amb els treballadors portuaris i estibadors, els superiors no els van fer cap avís. Seguí el TIP 92.552, responsable del personal no uniformat del districte 10 de Sant Martí, que actuà en un sol centre, el CEIP Els Horts, on van esbotzar la porta de ferro i la de fusta, sense saber que les sigles volien dir Centre d’Ensenyament Infantil i Primària. Duia la defensa (porra) a la mà, però no per pegar. A més, en el seu grup en tenien una vintena d’assignats per practicar-hi informació i vigilància. S’identificà un exaltat i des del CEIP Provençals es va reconèixer un vehicle de contravigilància de Presidència de la Generalitat. Admeté que es podien haver fet enregistraments amb mòbil (irregulars per no autoritzades).

Publicitat
Publicitat

​L’oficial de la PN 103.406, que va intervenir al Ramon Llull i a Can Vilumari de l’Hospitalet, tampoc no entrà a cap col·legi. Al Llull els hi van fer anar com a suport del grup que hi actuava. Van trobar un mur de gent hostil que els va obligar a fer una volta per arribar al centre. Al Ramon Llull va ser més complicat que a can Vilumara, ja que a la sortida es van trobar en una gàbia, encerclats per davant i per darrere. Quan el cap ho manà, utilitzaren les porres, trets a l’aire i trets de pilotes de goma davant la pluja d’objectes: pedres, tanques, fragments de llambordes… Dels 33 ciutadans ferits no en va veure cap. A la sortida, motoristes els seguien colpejant els vehicles… Resultà lesionat i el van atendre al vaixell on residia. També resultà amb un dit fracturat l’oficial 092552, que actuà a l’Institut Joan Fuster de Barcelona. L’agent 102912 actuà de nou al Ramon Llull i a Can Vilumara de L’Hospitalet. També va admetre els trets i l’ús prohibit de pilotes de goma enmig d’insults amb llançament d’objectes. No s’adonà si algú usava les defenses, però ell la duia a la mà per protegir-se. A ell li van llençar trossos de llambordes i pedres. A L’Hospitalet no hi hagué tanta agressivitat. No va veure que ningú enregistrés amb el mòbil.

​Després de 20 minuts de descans, declarà l’agent 106.424, de l’indicatiu Horca 20, que actuà al Joan Fuster. Es trobaren amb un bloc de gent asseguda i entrellaçada. Es va fer una ferida oberta a l’avantbraç, ja que va emprar un ariet per obrir la porta de vidre laminat i resultà amb tendinitis postraumàtica, amb una sutura que es va haver de reobrir. L’agent 117.892, de nou, va intervenir al Ramon Llull i a Can Vilumara, al primer lloc per donar suport a un altre grup que hi actuava; hi havia molta gent, més de 500 persones i, atès que va romandre a la zona de seguretat dels vehicles, no pogué veure gairebé res. No va veure cap ús de pilotes de goma i el va sorprendre que la gent insultés Espanya. Amb una llamborda li van fer mal a un dit de la mà dreta. També als mateixos centres intervingueren els agents 96181 i 115.789, el primer investigat en un altre jutjat per actuació l’1-O i, el segon, cap de l’equip. Al primer li van fer mal a una cama perquè, a la sortida, va haver de baixar del comboi però no va necessitar metges. Va admetre l’ús de defenses, els trets i les pilotes de goma, després d’haver intentat fer mediació amb els bombers. A l’Escola Mediterrània, al Pau Claris i a Sant Antoni intervingué 120.381, de l’indicatiu Logo 20, cap de l’operatiu amb núm. orgànic 4U23, que duia una càmera GoPro en el pit i també va patir una petita fissura, ja que a la sortida de Sant Antoni els van ploure encenedors, trossos de llamborda, cons, tanques i fins i tot un tros de sanitari. No va veure gent que s’interposés amb els que llençaven objectes en absolut ni equips del SEM atenent ciutadans. L’agent 96.815 conduïa el primer vehicle en direcció a la Ramon Llull (on va admetre l’actuació amb porres, trets a l’aire i amb pilotes de goma, així com el refús dels bombers a actuar d’intermediaris), on va ser ferit al gluti abans d’anar al Vilumara. Els dos darrers, 103.852 i 86.496, que van actuar a l’Escola Mediterrània, Pau Claris i Escoles Pies de Sant Antoni. Es repetien com la cançó enfadosa i el fiscal Moreno assolí que fins i tot el darrer hagués vist “gent emmascarada”. L’acumulació de testimonis fal·laços que ha admès Marchena esgota tothom. Busquen la sedició pel contacte entre la ciutadania i els líders acusats amb els Mossos fent de pont? La cosa és molt estantissa i, per repetitiva, no pren pas més calat. A Madrid, altres mitjans (El Mundo, El Confidencial…) ja es llepen els dits perquè és com si Fiscalia filtrés que tants testimonis que impedien el pas d’agents i vehicles avalen la condemna de rebel·lió…

COMPARTIR
Article anteriorEn tres fronts, avança l’autoritarisme
Article següentA les urnes –també- cal una revolta
Lluís Busquets
Olot, 1947. És escriptor, professor i periodista. El seu assaig Última notícia de Jesús el Natzarè va per la quarta edició; van tenir molt ressò les seves darreres novel·les, El testament de Moisès i La mirada de l'auriga. Darrerament ha publicat la biografia Xirinacs: el profetisme radical i noviolent (2016), la novel·la Llums de sincrotró / La guerra (in)civil des dels ulls d'un batxiller d'avui (2a reimpressió 2018), el recull poètic 'Si voleu desllegiu-me' (Antologia poètica inèdita) (2019) i el llibre “El Judici. Els líders independentistes a la banqueta” (2019, Ed. Gregal).