Moment de l'acte en que Gabriel Ferrater mostra alguns murals dels estudiants antifranquistes dels anys 60s | Montse Alsina
Moment de l'acte en que Gabriel Ferrater mostra alguns murals dels estudiants antifranquistes dels anys 60s | Montse Alsina

Membres de les universitats catalanes han participat avui d’una jornada centrada en el COMPROMÍS SOCIAL DE LES UNIVERSITATS: PASSAT, PRESENT I FUTUR. L’acte s’ha dut a terme a l’Auditori del Campus Ciutadella de la UPF, organitzat per l’Associació LAUDE d’exrectors de les Universitats Catalanes, com a continuació de l’acte universitari reivindicatiu en defensa dels drets civils i la democràcia que es va fer el juny de 2018. L’obertura de l’acte ha anat a càrrec de Josep Ferrer-Llop, president de l’Associació Laude, que n’ha explicat l’origen i els objectius, molt en consonància amb l’objectiu de l’acte de promoure el debat sobre el Compromís Social de la universitat.

Mirada a la història

En la primera part de la jornada s’ha fet una mirada enrere, fent un repàs a la LLUITA ANTIFRANQUISTA I REPRESSIÓ  A LA UNIVERSITAT de la mà de l’historiador Agustí Colomines (professor de la UB) i taula rodona amb Carles Castellanos (Enginyer industrial, lingüista, UAB, represaliat) i Gabriel Ferraté (Exrector UPC i UOC), en una data emblemàtica que commemora l’aniversari de la Caputxinada 9-11març de 1966, en què la comunitat universitària també va tenir un paper rellevant. Els membres de la taula han explicat en primera persona la seva implicació en fets històrics, fins i tot mostrant en directe murals originals dels estudiants activistes durant la repressió franquista.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets
Publicitat

Ampli suport en els actes de la comunitat universitària

La segona part ha posat el focus inicial en el compromís actual de la comunitat universitària, que des de la tardor del 2017 ha organitzat multitud d’actes, que s’han recollit en el blog https://universitatspelsdretscivils.blogspot.com/. Els actes han estan impulsats per nombrosos col·lectius de les universitats catalanes, com són UABxRepública, UBxRepública, UdGxRepública, UdLxDHD, UPCxDretsCivils, ClínicxDemocràcia, TaulaxDemocràcia-Blanquerna-URL, URVxRepública, UniversitarisxDemocràcia UVic-UCC.

En l’organització dels actes conjunts, com el d’avui i el seu precursor el juny de 2018, cal destacar els col·lectius interuniversitaris com la Taula de Personal Universitari de Catalunya (TPUC), ADICxRepública, CientíficsxRepública i UniversitatsxRepública. S’han adherit a la convocatòria de l’acte l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca (ACER), el Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) i sindicats relacionats amb la comunitat universitària (AEP, CAU, CCOO-Universitats, FNEC, Intersindical-CSC, SEPC, UGT-Universitats). També hi han donat suport entitats i associacions com ANC, Òmnium, ACDC (familiars dels presos i exiliats), Clam per la llibertat, Afectats 1oct, el Col·lectiu Praga i el Col·lectiu Wilson.

Declaracions i mocions institucionals, i el MANIFEST ACADÈMIC INTERNACIONAL

Des de la tardor del 2017, s’ha pressionat en l’àmbit institucional per aprovar declaracions en òrgans de govern de la universitat, consells, juntes i claustres, que es troben també recollides al blog. Així, la tardor passada, arran de la imputació de les persones de la sindicatura electoral, majoritàriament professorat universitari, la comunitat universitària va protestar enèrgicament i van ser notícia les mocions i declaracions aprovades als claustres d’UPF, UAB, UB, UPC i UdG, a la que es va sumar aquest febrer la del claustre de la UdL.

A través del Manifest Acadèmic Internacional, professorat docent i investigador, personal d’administració i serveis i estudiantat, aglutinats en la plataforma Universitats Catalanes pels Drets Civils i la democràcia, afirmen el seu compromís amb els principis i la pràctica democràtics i accepten la nostra responsabilitat de salvaguardar la democràcia i promoure una cultura democràtica. Aquest és precisament l’encapçalament del Manifest Acadèmic Internacional que comença citant literalment la Declaració sobre l’ensenyament superior i la cultura democràtica: ciutadania, drets humans i responsabilitat civil del Consell d’Europa (Estrasburg, 2006).

El manifest es pot llegir en almenys una dotzena de llengües, incloent-hi l’occità i el sard, el basc o altres més llunyanes com el rus o el xinès, mostrant així la seva voluntat d’arribar arreu.

En la presentació de la plataforma de signatures s’ha destacat la signatura dels consellers a l’exili Clara Ponsatí i Toni Comin, i el suport explícit del 130è president Carles Puigdemont. També han signat professorat universitari de rellevància en el món associatiu com l’Elisenda Paluzie i en Marcel Mauri, i relacionats directament amb la repressió: advocats com en Jaume Alonso-Cuevillas, o encausats com la Tania Verge. En l’àmbit de Catalunya hi estan ja representats 17 centres de recerca i 12 universitats. En l’àmbit internacional, destaquen membres ben coneguts de la comunitat acadèmica com el rector Aamer Anwar i el professor Axel Schönberger, i compta ja amb signatures de més de 80 universitats de fora de Catalunya, d’uns 20 països.

La universitat en defensa dels drets civils, avui i demà?

El segon bloc de l’acte ha comptat amb la ponència d’en Jordi Palou-Loverdos (advocat, consultor resolució pacífica de conflictes, director Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU), i taula rodona amb Mireia Boya (Diputada al Parlament de Catalunya, UPF, encausada), Imma Tubella (Vicepresidenta de Laude, UOC) i Tània Verge (Síndica electoral 1O, UPF; encausada).

El ponent Jordi Palou-Loverdos  ha remarcat que les violacions dels drets civils i polítics ja van ser denunciades pels relators internacionals abans de l’1 octubre del 2017, i ha fet referència al valor de les declaracions i manifestos de la comunitat acadèmica, que en l’àmbit internacional també es posiciona en defensa dels drets civils i la democràcia. En particular, la majoria d’observadors internacionals de la plataforma Trial Watch són professorat universitari d’arreu del món.

Imma Tubella, vicepresidenta de Laude, ha insistit en el fet que les universitats han de ser garants del pensament crític, de la llibertat, renunciar-hi seria renunciar al coneixement, perquè el coneixement no es pot desenvolupar sense llibertat. La comunitat acadèmica, en aquesta situació excepcional i gravíssima no pot parar de denunciar la repressió, seguint amb l’esperit de la caputxinada.

Tania Verge, encausada com a síndica electoral, ha posat de manifest que van ser les primeres persones encausades en aquesta onada de forta repressió que va començar el setembre 2017 i que aquestes setmanes es personalitza en el judici al TS. Mireia Boya ha reclamat però que cal ser conscient que les persones represaliades són més d’un miler, amb molts estudiants, membres doncs que la comunitat universitària. També ha reclamat la visibilització de les dones, que es deixen en 2n pla, fent una menció en honor de Blanca Serra, represaliada durant el franquisme. També ha reivindicat el paper dels estudiants que amb l’ocupació de la UB el setembre del 2017 van servir de model per l’ocupació dels col·legis electorals que va fer possible el referèndum, “un referèndum que vam guanyar”, ha dit.

Així mateix, Conxita Àvila, de la sectorial de l’ANC d’universitats i recerca ha valorat la implicació de la comunitat acadèmica a través del manifest en suport en referèndum, amb més d’un miler de signatures que es van fer públiques en un acte precisament el 20 de setembre, motiu pel qual va passar una mica desapercebut.

Suport institucional al compromís social de la universitat

El Secretari d’Universitats i Recerca,  Francesc Xavier Grau ha participat també a l’acte, dirigint unes paraules a la comunitat universitària, encoratjant-la en el seu compromís social, de cara a promoure el debat i la reflexió, i posicionar-se, com va fer les universitats angleses prèviament al referèndum del Brexit. Per cloure l’acte, ha agraït a l’Associació Laude l’organització de l’acte i ha fet pública una declaració institucional de suport als encausats com a síndics electorals agraint la seva tasca com a professionals al servei de la societat.

Finalment l’acte ha comptat amb la participació de la coral “El poble que canta”, que ha participat amb l’himne universitari “Gaudeamus Igitur” i  les cançons ‘Diguem No’ del Raimon, l’espiritual negre “Tots junts vencerem” i el cant dels Segadors per cloure l’acte.