La comissió 45 anys de l’assassinat de Puig Antich commemora aquest dissabte 2 de març la seva mort a mans d’autoritats franquistes, amb una ofrena floral a les 12 del migdia al Cementiri de Montjuïc (agrupació 14, nínxol 2737). La comissió ha publicat també al seu web el següent manifest:
“És projectant-nos en el futur, sentint el pes del present, on radica la nostra raó d’ésser”
(Salvador Puig Antich, carta a la seva germana Marçona escrita el desembre del 73 des de la presó Model de Barcelona.)
Avui, 2 de març, fa 45 anys de l’execució de Salvador Puig Antich a la presó Model de Barcelona. Salvador, membre del MIL (Moviment Ibèric d’Alliberament) era un revolucionari anticapitalista i llibertari que encaminà la seva lluita d’acció autònoma a la transformació radical de la societat.
Del 1974 ençà moltes il·lusions i esperances col·lectives han estat frustrades i avortades, començant pel gran frau històric i social que ha estat la transició cap a una democràcia hereva de la dictadura franquista que perpetua i manté intacta l’estructura de dominació capitalista.
Ahir com avui ens neguen la possibilitat i la capacitat de ser nosaltres mateixes, de ser les protagonistes de les nostres vides i la nostra història. Vivim una fal·làcia de “llibertat” que ens permet només criticar el sistema però sense possibilitat de canviar res. Davant de l’hegemonia del capitalisme global i corrupte, cada cop més salvatge i explotador, que s’erigeix com a única alternativa d’organització social i econòmica, hem de plantar cara per avançar col·lectivament mitjançant l’autoorganització, l’autogestió de les lluites, l’acció directa i la pràctica antiautoritària amb la finalitat d’aconseguir nous espais que permetin desenvolupar l’alternativa d’una futura societat llibertària.
El capitalisme global està generant una nova esclavitud per un gran nombre de persones a les quals es condemna a la misèria total, moral i econòmica. L’Estat espanyol, en aquests darrers anys, involuciona de manera accelerada amb la repressió de les llibertats i drets fonamentals, i amb l’augment de trets autoritaris i reaccionaris.
Avui encara, 45 anys després de la seva mort, el seu record viu en tots aquells i aquelles que combatem la dominació que exerceix el capital i els seus lacais en totes les seves formes. La seva memòria, la seva vida immolada, enlaira i ennobleix aquesta lluita desigual però inevitable, irrenunciable contra les formes de dominació del capitalisme autòcton i global i dels seus servidors, envers el nostre alliberament real, individual i social.
Comissió 45 anys de l’assassinat de Puig Antich
