Catalunya en Comú-Podem ha presentat al Parlament de Catalunya una proposta de resolució amb 15 mesures per aturar la caiguda de la presència del català en l’àmbit judicial amb el suport i l’assessorament de la Plataforma per la Llengua i l’Associació de Juristes per la Llengua Pròpia.
La Plataforma per la Llengua demana a la resta de partits que aprovin la proposta.
Joan Josep Nuet, president de la Comissió de Justícia de la cambra, coincideix en la necessitat de crear una comissió d’investigació sobre les causes del baix ús del català a la justícia.
Les dades de l’ús del català en l’àmbit judicial són molt preocupants. Del 21% d’ús del català en les sentències i resolucions de tràmit l’any 2004, s’ha arribat a xifres del 12,7% el 2012 i del 8,2% el 2017.
Any rere any l’ús del català en l’àmbit judicial cau sense aturador. Cau en el nombre de sentències redactades en la nostra llengua, cau quan a les oficines notarials no s’ofereix l’opció d’elecció de la llengua (en un 68% dels casos) i només el 8,9% de les escriptures que s’hi signen es redacten en català, cau en la mitjana d’ús del català als registres de la propietat, mercantil i de béns mobles (13,8%), i cau quan el coneixement del català no és requisit per als jutges, magistrats, fiscals i lletrats de l’Administració de justícia ni per al personal al servei dels tribunals. Ara bé, el que no cau -ans al contrari, augmenten any rere any- són les queixes en jutjats i registres que rep la Plataforma per la Llengua per motius lingüístics.
Per posar fi a aquesta situació, la Plataforma per la Llengua s’ha sumat a una proposta de resolució sobre l’ús del català a l’Administració de justícia que Catalunya en Comú-Podem ha presentat al Parlament de Catalunya, amb presència de la directora de l’ONG del català, Neus Mestres, de la Presidenta de l’Associació Juristes per la Llengua Pròpia, Mireia Casals, i del Diputat al Congrés d’En Comú-Podem Jaume Moya.
La iniciativa parlamentària, que ha comptat amb l’assessorament i les propostes de les dues entitats de foment del català, contempla 15 mesures per aturar la caiguda de la presència del català a la justícia. La directora de la Plataforma per la Llengua ha manifestat que «la caiguda de l’ús del català només es frenarà amb mesures decidides que comprenguin actuacions en tots els àmbits, com ara la formació a les universitats, els jutjats i les notaries. També cal que s’acabi la impunitat en els casos de discriminació lingüística. Per tot això, demanem als partits del Parlament que aprovin aquesta proposta de resolució».
La Plataforma per la Llengua, a més a més, ha reclamat al president de la Comissió de Justícia de la cambra, Joan Josep Nuet, la creació d’una comissió que investigui per què el català s’utilitza tan poc a l’àmbit judicial, fet que el diputat ha valorat positivament.
La proposta de resolució reclama a la cambra catalana que voti d’instar el govern a:
1. Col·laborar amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per tal de millorar les dades d’ús del català a la justícia, així com posar a disposició dels òrgans judicials tots els mitjans necessaris per assolir aquest objectiu, en col·laboració amb el poder judicial.
2. Millorar el seguiment de les estadístiques d’ús del català, tant orals com escrites, incloent-hi dades disgregades per partits judicials i per cada jutjat i per totes les jurisdiccions i també l’ús que en fa la Fiscalia i les dades del registre de demandes al portal eJustícia.
3. Elaborar un informe anual sobre vulneracions de drets lingüístics dels ciutadans catalans als tribunals, registres, notaries i registres de la propietat, mercantil i de béns mobles. Publicar l’informe i enviar-lo als organismes responsables de la prevenció d’aquestes conductes.
4. Reprendre el pla de foment del català al torn d’ofici, en conveni amb els consells catalans de col·legis d’advocats i procuradors.
5. Proposar de nou a les Corts espanyoles la modificació de l’article 231 de la Llei Orgànica del Poder Judicial per sol·licitar que la ciutadania tingui dret a la tramitació dels procediments judicials en català, així com dels articles 431, 483, 521 i 530 de la mateixa llei, per sol·licitar que el coneixement del català (i l’occità, en el cas de la Vall d’Aran) sigui un requisit per als jutges, magistrats, fiscals, lletrats de l’Administració de justícia i per al personal al servei de l’Administració de justícia amb, si escau, un període d’adaptació no superior als sis mesos.
6. Autoritzar la convocatòria de places funcionarials als diferents cossos de l’Administració de justícia sobre els quals la Generalitat té competència només quan s’hagi assolit una millora substancial del nombre de places en què la capacitació lingüística estigui garantida.
7. Cooperar amb les universitats catalanes per assegurar que l’oferta docent garanteix la possibilitat de cursar els graus de Dret i Relacions Laborals plenament en català, així com els diferents postgraus jurídics, en especial el màster d’accés a l’advocacia.
8. Garantir l’existència de manuals jurídics actualitzats en llengua catalana.
9. Elaborar un pla d’actuació que inspeccioni que les notaries, els registres de la propietat, mercantil, de béns mobles i també les entitats financeres ofereixen de manera clara als clients en quina llengua volen tramitar els diferents documents i no condicionen la tria lingüística. El pla hauria d’incloure mesures correctores dels possibles incompliments.
10. Parlar amb el govern de l’Estat per tal de promoure una reforma legal que protegeixi el dret d’opció lingüística en tots els processos.
11. Negociar amb el govern de l’Estat per tal de promoure que la publicació de les normes al BOE sigui simultània en castellà i en català i inclogui la publicació de versions consolidades de totes les normatives també en català, revertint el decalatge de gairebé 6 mesos entre la publicació en castellà i la publicació en català.
12. Negociar amb el govern de l’Estat per tal de formar i sensibilitzar els funcionaris, tant de l’Estat com del poder judicial i de la Generalitat, en el coneixement de totes les llengües oficials i dels drets lingüístics. A aquest efecte, convé assegurar el compliment dels protocols de respecte del dret d’opció lingüística.
13. Negociar amb el govern de l’Estat per assegurar que els òrgans jurisdiccionals situats fora del domini lingüístic que coneixen de recursos d’apel·lació, cassació o de procediments judicials per raó de matèria a la ciutadania o persones jurídiques residents a Catalunya garanteixin els mateixos drets lingüístics que els tribunals situats en territori català.
14. Negociar amb el govern de l’Estat per tal de promoure que l’escola judicial ofereixi la seva formació també en llengua catalana tant a nivell oral com de materials escrits.
15. Proposar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que reiteri una vegada a l’any, tal com es va fer el 2014, que no es poden vulnerar els drets lingüístics.
Aquesta iniciativa se suma a la proposta de resolució presentada pels comuns el passat mes de gener i treballada conjuntament també amb l’ONG del català, en què es demana l’aprovació del pla de xoc que la Plataforma per la Llengua proposa a través del web www.proudecatalanofobia.cat amb l’objectiu d’aturar les discriminacions lingüístiques.
