Si el judici als presos polítics fos a Catalunya, no sols els presos polítics catalans, sinó també les defenses podrien emprar normalment el català, segons s’ha pogut consultar directament al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. A Catalunya, els ciutadans es poden adreçar a jutjats i tribunals en qualsevol de les llengües oficials del territori.
Per tant, al nostre país, qualsevol persona pot presentar els documents en català a una oficina judicial sense que en calgui la traducció i que això impliqui retards en la tramitació. També, cal tenir present que el personal al servei de l’administració de justícia té l’obligació d’atendre el ciutadà si aquest s’hi adreça en català. A més, la persona que es relaciona amb l’administració de justícia pot fer en català qualsevol mena de declaració.
No obstant això, el judici als presos polítics catalans es farà a Espanya, Madrid, i per tant, tot el judici es farà en espanyol, tot i que les víctimes, en aquest cas els acusats, no poden ser forçats a canviar de llengua. Cal tenir present que en cap cas, es pot forçar un ciutadà perquè canviï de llengua. I si el tribunal, els fiscals o d’altres parts al·leguen manca de comprensió, l’administració de justícia ha de posar els medis de traducció o d’intèrprets perquè les vistes se celebrin amb normalitat. Això és un fet que succeeix de forma quotidiana amb absoluta normalitat en cas de llengües estatals, àdhuc extracomunitàries, però que genera discriminació i rebuig en el cas del català, atesa la confrontació política, de fons, entre Catalunya i Espanya.
La supremacia de la llengua espanyola, en detriment del català, ha estat denunciada per tota mena de col·lectius, en especial de diferents col·legis d’advocats. L’espanyolisme lingüístic s’ha fet fort en el món del dret, i per això, la determinació dels presos polítics catalans implica fer front a aquesta situació de forma exemplar.
Algunes defenses, com la de Jordi Cuixart, president d’Òmnium, ja han manifestat que davant d’un judici en curs amb tantes anomalies objectives, la dissidència té sentit, en coherència amb la protecció dels drets humans, i per això, la desobediència està justificada, exercida pacíficament i de manera raonada. Diuen: “Jordi Cuixart exerceix, ha exercit i exercirà, des de la no-violència, sempre que sigui necessari, la desobediència civil, un instrument, per altra banda, perfectament legítim en una societat democràtica”. I de manera pràctica, almenys per a les víctimes, és a dir, els presos polítics, mantenir l’ús de la llengua catalana en aquestes circumstàncies s’endevina necessària, des de tots els punts de vista.
Si us plau, que no cedeixin en aquest punt, és importantíssim que es mantinguin ferms en el tema de la llengua.
I és important per a mostrar al món quina classe de drets lingüístics tenen els catalanoparlants (cap), o en cas que per pressions d’imatge el tribunal accedís, per a que el món veiés que a Catalunya hi ha una societat diferenciada de l’espanyols.
Ens hem acostumat tant a cedir, que hom pot pensar que no cal complicar les coses, però en qualsevol tribunal del món, als acusats se’ls posa un traductor per a garantir la seva plena expressió.