En la segona part d’aquest reportatge sobre les eleccions municipals d’aquest any vàrem poder veure que només 2 dels 10 municipis catalans de més de 100.000 habitants estan en mans de l’independentisme. En aquesta tercera part analitzarem els 13 municipis que tenen entre 50.000 i 100.000 habitants. En aquests la proporció d’alcaldies independentistes és una mica més gran, 5 de 13. En global doncs, només 7 dels 23 municipis de més de 50.000 habitants estan governats per l’independentisme.
Pel que fa a municipis on el bloc del 155 tingui majoria absoluta, en els 10 municipis de més de 100.000 habitants això passava en la meitat d’ells. En canvi, en el grup de municipis de 50 a 100 mil habitants això passa en 5 dels 13, una proporció inferior. En 4 dels municipis l’independentisme hi té majoria absoluta. Els municipis on el bloc del 155 no té majoria absoluta són aquells més propicis a ser guanyats per l’independentisme. Rubí, El Prat de Llobregat i Mollet del Vallès en el bloc de municipis que ens ocupa. Tot i que hi ha altres elements que hi poden influir que analitzarem seguidament.
Girona
La ciutat de Girona fou governada, després del franquisme, durant més de 30 anys pel socialisme. Segurament el perfil dels alcaldes socialistes era relativament catalanista, cosa que els va permetre obtenir l’alcaldia d’un territori que tradicionalment ha estat considerat el més procliu a l’independentisme. Des del 2011 hi governa convergència. Ara els socialistes tan sols hi tenen 4 regidors i són quarta força municipal, per darrere de CiU, ERC i la CUP.
En aquest sentit, sembla força clar que la ciutat continuarà sent governada per l’independentisme la legislatura vinent. Caldrà veure si Madrenas, que va obtenir l’alcaldia a mitja legislatura, podrà mantenir-hi l’hegemonia convergent, o bé, si ERC o la candidatura Guanyem Girona, que agrupa la CUP, MES, els Comuns sobiranistes i el Partit Pirata podrien arrabassar-li l’alcaldia. Un altre element que queda a l’expectativa del resultat del maig és si el PP podrà mantenir la representació al consistori o la perdrà tal com la tendència del partit a escala nacional indica. Cal recordar que el 2015 el partit unionista va treure el 5,96% dels vots, cosa que li dóna poc marge a la davallada si vol repetir representació al consistori.
Sant Cugat del Vallès
Sant Cugat del Vallès ha estat un dels principals feus de convergència a l’àrea metropolitana de Barcelona. Des de l’any 1987 l’alcaldia està en mans del partit que ha evolucionat fins a l’actual PDeCAT. A més, en algunes ocasions ho ha fet amb majoria absoluta. Actualment manté una notable distància amb la segona força municipal, que és la CUP. L’independentisme hi té una sòlida majoria absoluta, semblant a la que hi ha a Girona. La diferència és que en aquest cas C’s supera en nombre de vots a ERC i és la tercera força municipal.
El mes de juny, l’alcaldessa Mercè Conesa va abandonar aquesta responsabilitat per passar a ser la presidenta del Port de Barcelona. En aquest sentit caldrà veure si la nova alcaldessa del PDeCAT, Carmela Fortuny, sap mantenir el mateix nivell de suport que els anteriors candidats convergents. Un segon element a tenir present és si C’s seguirà la seva tendència a l’alça que en el cas de Sant Cugat els podria arribar a situar com a segona força. En el cas del PP, sembla que a Sant Cugat partiria d’un punt una mica millor que en el cas de Girona per mantenir la representació.
El projecte de Primàries Sant Cugat serà la novetat electoral d’aquestes eleccions. La plataforma compta amb més de 700 inscrits al registre de votants per dur a terme les primàries. Caldrà veure si la llista que eventualment en sorgeixi és capaç de fer-se un lloc en la política municipal. Cal recordar que el 21D hi va haver més de 29.000 vots a llistes independentistes, de manera que hi ha una bossa d’uns 6.000 votants que no es mobilitza a les municipals.
Cornellà de Llobregat
Cornellà ha estat tradicionalment un feu socialista. L’any 2015 només ERC va obtenir representació al consistori com a llista explícitament independentista. CiU va quedar fora del consistori per 0,82 dècimes. Cal dir, però, que la segona força municipal fou Cornellà en Comú-Crida per Cornellà, una candidatura unitària que al seu interior incloïa Podem, Alternativa d’Esquerres de Cornellà —vinculada a la CUP—, Equo, Procés Constituent i el Partit Pirata. Aquesta candidatura es presentava com a defensora del dret a l’autodeterminació. Actualment el grup municipal ha quedat partit en tres, d’una banda s’ha format el grup d’Alternativa d’Esquerres de Cornellà (AEP)-Pirates de Catalunya amb 3 regidors, els quals van trencar amb els seus companys de grup, ja que consideren que si donaven suport al dret a l’autodeterminació, després de l’1-O cal defensar el mandat del referèndum i implementar la república. Al grup municipal de Cornellà en Comú (CEC) només hi queda un regidor. I finalment, una regidora del grup actualment és no adscrita. Caldrà veure com es recomponen els espais polítics després de les eleccions, ja que s’espera que CEC, ICV i EUiA presentin una candidatura conjunta després de la seva fusió en l’àmbit nacional. D’altra banda caldrà veure quin resultat obtenen l’AEP i Pirates de Catalunya presentant-se sense el paraigua de l’espai dels comuns.
En el bloc del 155 també caldrà veure com es recompon aquest espai, donada la tendència a l’alça de C’s. El que sembla complicat és que aquest bloc pugui perdre la majoria absoluta.
Primàries Cornellà està treballant per fer una llista unitària de l’independentisme i ja compta amb gairebé 300 inscrits al registre d’electors.
El 21D les forces independentistes varen sumar un total d’11.904 vots. Un gruix de votants substancialment superior que el de les eleccions municipals del 2015. Si els partits independentistes saben tornar a captar una part important d’aquests electors, hi hauria opcions de canviar el mapa polític local.
Sant Boi de Llobregat
A Sant Boi, municipi veí de Cornellà, l’independentisme hi té uns resultats millors. El 2015 ERC, CUP i CiU varen sumar 6 regidors i un 25,75%. Així i tot, el bloc del 155 hi té una majoria absoluta amb 15 regidors de 25. A Sant Boi, des de la restauració de la democràcia, sempre hi ha hagut alcalde socialista. Sembla difícil que a les eleccions vinents els socialistes puguin perdre l’alcaldia, ja que actualment disposen de 6 regidors de diferència amb la segona força. Caldrà veure si C’s és capaç de robar-li una part rellevant de l’electorat.
El 21D les forces independentistes varen sumar un total de 14.387 vots. Un gruix de votants força superior que el de les eleccions municipals del 2015. Si l’independentisme fos capaç de concentrar la major part d’aquest vot en una sola candidatura, podria arribar a ser la primera força municipal, amb opcions de trencar la majoria absoluta del bloc del 155 i de governar la ciutat.
Rubí
Rubí és potser un dels principals candidats a ser guanyats per l’independentisme el maig que ve. Actualment la diferència entre el bloc independentisme i el bloc del 155 és només de 2 regidors. De fet el 2015 si s’hagués aglutinat el vot, l’independentisme hauria tingut molts números per governar, ja que el bloc del 155 no hi té majoria absoluta i hagués estat la primera força política.
En el bloc del 155 la diferència entre C’s i el PSC és relativament petita, cosa que podria portar als primers a sobrepassar els segons si es confirmés la tendència a l’alça del partit de Rivera. Pel que fa a l’espai dels comuns, caldrà veure si el fet de presentar una candidatura més àmplia que la del 2015 —que només incloïa ICV i EUiA— els podria fer guanyar posicions.
El 21D les forces independentistes varen sumar un total de 14.541 vots. Són 5.000 més que a les municipals del 2015 i representen una bossa de votants superior a la que va tenir el bloc del 155 en aquelles eleccions. De manera que si l’independentisme és capaç de mobilitzar aquesta bossa de votants, guanyarà molts punts per obtenir l’alcaldia. Si a més s’aglutinés el vot en una sola llista, l’alcaldia podria estar pràcticament garantida.
Manresa
La capital de la Catalunya Central és el municipi de més de 50.000 habitants amb un percentatge de vot independentista en les eleccions municipals més elevat (65,27%). La majoria independentista és aclaparadora, tot i que dels 19 regidors del consistori que foren escollits en llistes de partits actualment independentistes, n’hi ha un que era membre d’Unió i actualment és regidor no adscrit al consistori.
A les eleccions del 2015 van desaparèixer del ple municipal dos grups unionistes. El PP es va quedar a les portes d’entrar-hi amb un 4,95% i és poc probable que tingui ocasió de retornar-hi, si més no a curt termini. També PxC, el partit racista amb molts membres propers a l’extrema dreta i al franquisme va quedar-ne fora tot i que anteriorment hi havia tingut 2 regidors. En canvi, C’s que mai havia tingut implantació a la ciutat, va aconseguir entrar amb 2 regidors. A les eleccions vinents aquest grup municipal podria consolidar-se, tot i que els seus regidors tenen un perfil força baix. El PSC, que en el passat havia governat la ciutat, actualment té tan sols 3 regidors, i la previsió de cara al maig que ve no sembla gaire positiva per al partit.
L’actual espai dels comuns es va presentar separat. Podem va presentar candidatura sota les sigles de Democràcia Municipal (marca blanca de Pirates de Catalunya) després de no ser capaç d’aconseguir les signatures per presentar-se com a agrupació d’electors. Varen aconseguir 1 regidor. ICV va presentar una altra llista i de nou, com el 2011, no va aconseguir entrar a l’Ajuntament. Finalment EUiA va decidir no concórrer a les eleccions i va donar suport a les llistes d’esquerra transformadora. Ara com ara, sabem que EUiA i Som Alternativa —escissió de Podem— han decidit presentar-se juntament amb la CUP. Podem sembla disposada a fer la seva pròpia llista i la candidatura de Manresa En Comú serà bàsicament l’espai que representa ICV.
Tot i l’àmplia majoria independentista, aquest bloc encara no hauria tocat sostre. El 21D l’independentisme va obtenir més de 26.000 vots a la ciutat. Cosa que significa una bossa d’uns 8.000 vots que l’independentisme podria captar de cara al 2019. En aquest sentit Primàries Manresa proposa a l’independentisme de fer unes primàries obertes a la ciutadania, en el marc del projecte de Primàries Catalunya per mirar de captar aquests votants.
Vilanova i la Geltrú
A la capital del Garraf l’independentisme va aconseguir la majoria absoluta en unes municipals per primer cop des de la recuperació de la democràcia, tant en regidors com en vots. Així i tot, C’s va ser la força més votada a les eleccions del 21D a la ciutat. De manera que caldrà la màxima mobilització de l’independentisme per revalidar l’alcaldia.
En les darreres eleccions el PP va fer només el 5,43%, de manera que és probable que donada la tendència a la baixa del partit, quedi fora del consistori. Caldrà veure fins a quin punt C’s és capaç d’atraure el vot unionista. Actualment disposa de tan sols 2 regidors i el 9,65% del vot. També és rellevant veure com afecte l’aplicació del 155 per part del PSOE, juntament amb PP i C’s, al resultat del PSC en una ciutat que té un perfil de tendència independentista.
L’espai dels Comuns es va presentar dividit en tres llistes diferents. Només SOM VNG va obtenir representació amb 2 regidors. Aquest cop sembla que almenys hi haurà dues llistes. La de SOM VNG, propera a Podem i la de Vilanova En Comú, propera a ICV-EUiA. És una incògnita saber si les dues obtindran representació aquest cop.
A l’espai independentista hi tenim les tres forces consolidades —PDeCAT, ERC i CUP— però també hi ha la proposta de Primàries Vilanova que ja acull prop de 750 persones al registre de votants. La plataforma de moment no ha aconseguit convèncer els partits del bloc independentista per fer una llista que asseguri l’alcaldia independentista.
Viladecans
Viladecans és un dels municipis on l’independentisme té menys suport. En les darreres eleccions municipals la suma de CiU i ERC no arribava al 15% dels vots. ERC va obtenir 3 regidors al consistori i CiU va quedar fora per poques dècimes. La CUP no hi va presentar llista. En canvi, els partits que van aprovar l’article 155 van sumar el 61,37% dels vots i 17 regidors. Una majoria absoluta sòlida. L’espai dels comuns es va presentar en tres llistes separades i van acumular un 22,3% i 5 regidors.
L’independentisme hi concorrerà separadament, cosa que fa impossible assolir l’alcaldia. El 21D es varen sumar quasi 10.000 vots a les llistes independentistes, que donarien opcions a guanyar les eleccions municipals, ja que el PSC va obtenir el darrer cop 9.892 vots.
En l’espai del bloc del 155 caldrà veure fins a quin punt els bons resultats de C’s es repeteixen en les municipals i com afecta això el PSC, que actualment és la primera força. El PP lluitarà per no perdre la representació al plenari i caldrà veure si VOX presenta llista.
Pel que fa als Comuns, s’haurà de veure si són capaços de presentar-se units, cosa que els podria arribar a situar com a segona força, o bé, com en altres municipis van per separat.
Castelldefels
A les darreres eleccions municipals els partits del bloc independentista van sumar el 19% dels vots i 5 regidors. Un resultat modest però una mica millor que altres ciutats de la zona del Baix Llobregat sud. L’unionisme va obtenir 14 regidors i el 52,43% dels vots. L’espai dels comuns es va presentar separadament en dues llistes i va obtenir 6 regidors i més del 23% dels vots. El pacte de govern del municipi es va conformar amb la suma de cinc forces polítiques —PSC, MOVEM-E, CSPOT, ERC i CiU— un pacte per desallotjar el PP del poder.
En les eleccions del 21D l’independentisme va treure gairebé 11.000 vots, una xifra que dobla amb escreix la de les eleccions municipals. Si s’aconseguís acumular aquesta quantitat de vots en una llista, el bloc republicà seria la primera força del consistori amb opcions a l’alcaldia. És per això que la plataforma Primàries Castelldefels està treballant per convèncer els partits de construir una llista unitària a través del mecanisme de primàries. Ara com ara ja tenen prop de 300 inscrits al registre de votants.
Castelldefels és un feu del PP, cosa que li garanteix a curt termini mantenir la representació al consistori, a diferència d’altres municipis. Caldrà veure fins a quin punt C’s augmenta la seva representació actual —2 regidors— i quin rèdit en treu el PSC d’ostentar l’alcaldia durant els darrers dos anys de la legislatura.
Un cop més, una de les incògnites serà si l’espai dels comuns es presentarà conjuntament o en llistes separades.
El Prat de Llobregat
El Prat de Llobregat és un dels feus d’ICV-EUiA a l’àrea metropolitana. En les darreres eleccions hi va obtenir 11 regidors de 25. A més hi va haver 2 regidors de Sí se puede i 1 de Ganemos. De manera que l’espai dels comuns hi té majoria absoluta en regidors i més del 49% dels vots a candidatures. Aquest fet fa que el bloc del 155 hi tingui una força menor que a altres municipis propers —8 regidors i un 33,64% dels vots—. L’independentisme hi és minoritari. ERC va obtenir 2 regidors, CiU 1 i la llista Alternativa d’Esquerres-El Prat, llista propera a la CUP, no va obtenir-ne cap. En total un 15,84% dels vots.
El 21D les llistes independentistes al municipi van sumar un total de 10.460 vots. Una xifra que permetria ser primera força en una llista que aconseguiria aglutinar un suport semblant. Així i tot, no sembla que les forces independentistes acabin anant conjuntament a les eleccions.
Una de les principals incògnites per saber quin serà el resultat de les eleccions és en quina forma es presenta l’espai dels comuns —tres llistes el 2015— i si aquest espai serà capaç de mantenir l’hegemonia que ha tingut en el municipi des de l’inici de la democràcia. Un desgast d’aquest espai podria afavorir l’espai independentista, però també el del bloc del 155.
En l’espai explícitament unionista sembla que el PP hauria d’enfonsar-se molt per desaparèixer del municipi, ja que en les darreres eleccions va obtenir més del 9% del vot. Un cop més caldrà veure com queda el duel entre el PSC i Cs tenint en compte el creixement que ha anat tenint aquesta segona força els darrers anys, i també pel fet que en aquest municipi el PSC no hi té la mateixa força que en altres de l’àrea metropolitana.
Granollers
La capital del Vallès Oriental té un resultat dual en les eleccions municipals i en les eleccions al Parlament. A les eleccions catalanes els partits independentistes hi tenen uns resultats propers a la mitjana catalana —46,65% el 21D—. En canvi a les municipals el bloc del 155 hi ostenta una àmplia majoria absoluta de 16 regidors. Això es deu, sobretot, al bon resultat del PSC al municipi, amb 13 regidors. L’alcalde, Josep Mayoral, té un perfil catalanista que li permet atraure votants que en altres eleccions aposta per llistes de l’espai independentista. L’independentisme té 9 regidors al consistori —4 de CiU, 3 d’ERC i 2 de la CUP—. Els comuns, que van presentar-se en dues llistes separades, no van obtenir representació.
El 21D les llistes independentistes varen sumar un total de 16.257 vots. Més que el bloc del 155 a les municipals del 2015. De manera que una llista unitària de l’independentisme que aconseguís engrescar els votants que van votar al Parlament no tindria problemes per guanyar les eleccions.
En aquest sentit Primàries Granollers està treballant intensament per aconseguir una llista unitària a través d’unes eleccions primàries que permetin als ciutadans de Granollers escollir els candidats que han de representar l’espai independentista. És una de les ciutats que impulsen Primàries amb una proporció més elevada d’inscrits al registre de votants. Actualment ja supera els 730 inscrits. Fins ara només ha pogut sumar el suport de Demòcrates de Catalunya, malgrat que el candidat del PDeCAT havia dit mesos enrere que se sumaria a qualsevol iniciativa encaminada a construir una llista unitària.
Josep Mayoral ja ha anunciat que tornarà a ser candidat pel PSC a la ciutat. Caldrà veure com l’afecta el fet que el seu partit s’hagi alineat totalment amb el bloc del 155, tenint en compte que part del seu votant té un perfil independentista. Si rep un vot de càstig, s’obre la porta a una majoria alternativa independentista. Un segon factor de desgast podria ser la pèrdua de votant unionista cap a C’s. El PP, per la seva banda, és probable que quedi fora del consistori, ja que el 2015 només va treure el 5,51% dels vots, que frega el llindar del 5% mínim per obtenir representació.
La darrera incògnita és si l’espai dels comuns anirà unit, cosa que en les darreres eleccions els hagués permès entrar al consistori.
Cerdanyola del Vallès
El consistori de Cerdanyola del Vallès és una de les alcaldies d’una llista vinculada a la CUP a l’àrea metropolitana de Barcelona. L’independentisme hi té majoria simple a un regidor de la majoria, amb un 44,11% dels vots. Malgrat que la força més votada fou el PSC per tan sols 28 vots de diferència respecta del segon, un pacte entre Compromís per Cerdanyola, ERC, CiU i ICV-EUiA va donar l’alcaldia al candidat del primer partit, que fou segona força a les eleccions.
A Cerdanyola actualment l’independentisme hi té uns millors resultats en les eleccions municipals que en les eleccions al Parlament —36,2%—. Així i tot, com que la participació és més alta en les eleccions catalanes, l’independentisme encara té una mica més de 2.000 vots de marge per créixer.
Cal tenir present que el 21D, C’s va treure més de 10.000 vots i un 30% del vot. Un cop més caldrà veure fins a quin punt el partit unionista és capaç de retenir aquest electorat en les eleccions municipals. El PP té al municipi una posició sòlida amb una mica més del 10% del vot, cosa que fa difícil pensar que desapareixeran del consistori. També cal veure si el PSC podrà retenir els 5 regidors i la primera posició que té ara.
Al municipi vallesà també s’impulsa un procés de primàries per la creació d’una llista des de la base independentista. S’apropen als 400 inscrits i pretenen construir una llista guanyadora que garanteixi renovar l’alcaldia independentista.
Pel que fa a l’espai dels comuns, en el cas de Cerdanyola només hi va haver la llista d’ICV-EUiA, que va obtenir 2 regidors. Per a les eleccions del maig s’ha conformat una llista sota el nom de En Comú Podem Cerdanyola que agrupa tant l’espai d’ICV-EUiA com el de Podem, amb la qual cosa tindrien opcions d’ampliar la seva representació.
Mollet del Vallès
A Mollet del Vallès, malgrat que el bloc del 155 no hi té majoria absolta, hi tenen un govern monocolor del PSC pel fet d’haver estat la força que va recollir més vots a les eleccions del 2015. L’unionisme té un total d’11 regidors —7 del PSC, 3 de C’s i 1 del PP-. Per la seva banda, les llistes independentistes sumen 7 regidors i el 28% dels vots. L’espai dels comuns també té molta força al municipi. La llista vinculada a ICV va obtenir un total de 7 regidors i el 24% dels vots.
L’independentisme té marge per créixer a la ciutat, ja que le 21D va fregar els 10.000 vots. Cosa que en cas de repetir-se en unes municipals, els permetria ser primera força i acostar-se a la majoria absoluta.
C’s va treure 9.500 vots el 21D. Com a la majoria de municipis té un ampli espai per créixer. El PP en canvi se situa en una posició de perill, ja que si perd uns 300 vots quedaria fora del consistori.
Finalment, queda la incògnita de l’espai dels comuns. Si tots els d’actors de l’espai s’unissin en una sola llista podrien també ser capaços de ser primera força al municipi.
Un analisi molt ben fet, jo únicament afegiria que VOX alla on es presenti treura vots als partits unionistes al igual que alla on hi hagi llistes primaries de l´ANC també treuran vots als partits independentistes, aquestes serien els dos gran factors que poden canviar les coses, només que una d´aquestes llistes aconssegueixi un 2% de vots, seria suficiente per a evitar que els altres treguin un regidor més.