El govern català té la intenció d’establir un nou cànon sobre el consum d’aigua del bestiar a les granges d’arreu de Catalunya. De ser finalment així, ja que abans ha de passar el tràmit parlamentari de control de la llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat pel 2019, les explotacions ramaderes incrementarien les despeses, amb un sobrecost de 2.800 € i sense cap contraprestació.
La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) s’oposa a la proposta del Govern de la Generalitat d’establir aquest impost addicional per l’ús de l’aigua a les granges de porcí i aviram. La modificació s’introduiria mitjançant l’Avantprojecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic. Aquesta norma, de caràcter molt tècnic, és emprada pels polítics per a introduir, sense fer soroll, tot de canvis i càrregues als ciutadans o, segons com, establir excepcions a casos ben particulars.
Ramon Armengol, responsable de ramaderia de la FCAC, al·lega que “l’aplicació d’aquest gravamen per l’ús de l’aigua a les granges de porcí i aviram és una mesura arbitrària i injusta, donat que el cànon s’aplicaria per un servei de sanejament que resultaria inexistent. Les poques aigües brutes generades per les explotacions ramaderes es gestionen junt amb les dejeccions, que són tractades o aplicades en sòl agrícola i en cap cas abocades a la llera pública que depèn de l’Agència Catalana de l’Aigua”.
Si de fons, com sembla, hi ha la problemàtica del tractament dels purins, autèntica preocupació per les dificultats de processament que comporta i la saturació del sòl a l’hora d’acceptar-ne més, aquesta via de solució no sembla que sigui la més apropiada, ja que perjudica directament una activitat ja prou exigent.
Per aquest motiu, la FCAC considera que els cànons imposats es convertirien en un nou impost al sector sense cap contraprestació per als ramaders. El cost actual de les explotacions per la gestió de les dejeccions ramaderes se situa entre 3 i 6 euros/m³ de purí, i el nou cànon suposaria un impacte d’uns 2.800 euros afegits, per explotació, a compte d’un servei que no s’utilitzaria.
El Govern preveu aplicar aquest impost de manera gradual. Amb la plena implantació l’any 2020, la recaptació se situaria en 2.450.000 euros. Tot plegat, enmig d’un escenari deficitari de cereals a Catalunya, ja que els pinsos que alimenten totes aquestes explotacions provenen de grans masses de soja o similars importades des de Rússia o els Estats Units, en forma de desenes de vaixells setmanals que atraquen en els ports de Tarragona i Barcelona.
