Partits extranacionals han plantejat al Departament d’Interior autonòmic català una bateria de preguntes parlamentàries sobre les seves funcions executives en relació al complot espanyol per fer desaparèixer de qualsevol espai possible tota simbologia relativa al nivell de persecució i repressió del poble català, i en concret els seus presos polítics i exiliats (llaços grocs, pancartes de record, …).

Aquest departament, en mans del conseller Buch, han remès les respostes al Parlament tot indicant que no s’ha iniciat cap procediment administratiu ni cursat cap denúncia amb motiu que persones, organitzades o no, actuant de manera premeditada han retirat de l’espai públic o general simbologia reivindicativa de l’estat d’excepció que pateix Catalunya.

Els arguments que justifiquen aquesta manera d’actuar oficial, segons les respostes parlamentàries esmentades, en són tres. En primer lloc, per evitar una dinàmica en espiral «que enfronti o pugui enfrontar els ciutadans, sigui verbalment o físicament». En segon terme, perquè retirar simbologia de l’espai públic no està penat, malgrat el posicionament diametralment oposat del Síndic de Greuges (segons informe del 25 de maig de 2018) que s’especificava que constitueix un greu atemptat contra la llibertat d’expressió. I en tercer lloc, igualment segons aquesta posició defensada pel Gabinet de Seguretat del conseller Buch, perquè cal prioritzar «els danys o el deslluïment dels béns mobles o immobles d’ús o servei públic», i en conseqüència ni el desgast personal, en dany moral, dels catalans ni el propi valor intrínsec dels llaços o pancartes que expressen solidaritat amb els presos polítics o els exiliats republicans, poden tenir cap consideració legal, ni que sigui administrativa.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets
Publicitat

Alguns Ajuntaments catalans s’han mostrat clarament bel·ligerants en la defensa de les expressions nacionals catalanes, no sols en tot l’espai públic sinó també en les mateixes dependències municipals, tanmateix, en general, tampoc han actuat directament contra tots aquells que en perjudiquen la lliure manifestació, de forma passiva.

A nivell oficiós, els agents dels diferents cossos policials catalans, policies locals i mossos d’esquadra, recondueixen aquestes qüestions a diferències dins l’ordre civil, com relacions de veïnatge o semblants, tot tractant de sostraure de la dinàmica administrativa i penal aquests fets, per alarma social que provoquin.
És així com, pels protagonistes, es viu com una qüestió d’enfrontament nacional, entre catalans i espanyols, i de control estètic del territori, i que constitueix la viva constatació d’un conflicte històric que perdura des de fa segles.

1 COMENTARI

  1. L´enfrontament no es entre “catalans i espanyols”, n´hi ha molts d´espanyols que donen suport al dret d´autodeterminació. Si de cas l´enfrontament sera entre catalans i la banda del 155.

Comments are closed.