El fins ara candidat a l’alcaldia de Barcelona, Alfred Bosch, ha perdut la confiança del seu partit per liderar la carrera electoral. Ahir va anunciar que el substituiria l’actual conseller de la Generalitat Ernest Maragall. Aquest canvi, anunciat premeditadament en l’aniversari del 20 de setembre, dia de les detencions per part de la Guàrdia Civil dels càrrecs d’ERC per intentar impedir la celebració del referèndum d’autodeterminació, ha deixat la militància del partit republicà totalment descol·locada.

En aquest sentit, militants de base de rellevància com Xavier Martínez Gil, van reaccionar a través de les xarxes fent notar la seva sorpresa, fins al punt de reclamar un procés democràtic i transparent en la presa de decisions importants. Per aquest militant i molts més d’arreu del territori nacional, el procediment hauria d’ésser el previst en el règim intern: primàries tancades. De fet, va ésser aquest el procediment que es va seguir amb la candidatura única d’Alfred Bosch. En aquell procés ni el nom ni les intencions d’Ernest Maragall van fer acta de presència.

Les raons d’aquesta decisió, segons el portaveu autoritzat del nou candidat, Carles Garcias, resten pendents d’una explicació que els esdeveniments no han donat temps d’explicar bé. Segurament, en els propers dies això serà possible, ja que la militància viu amb creixent estupefacció la deriva ideològica d’aquest partit històric conjuntament amb els canvis sobtats de candidats.

ERC pateix un greu problema de lideratge des de l’empresonament d’Oriol Junqueras, i això ha complicat les seves pretensions per ocupar l’espai central de la política catalana. En aquest sentit, cares conegudes com la d’Ernest Maragall, conjuntament amb un eventual reforç de Txell Bonet, companya de Jordi Cuixart, o d’Antoni Baños, antic parlamentari amb una forta incidència, podrien ser la seva taula de salvació. Tanmateix, aquesta solució d’enginyeria electoral descol·loca la participació de la seva militància la qual ja ha reaccionat, ja que no té cap intenció de convertir-se en l’ase dels cops, sense tenir ni veu ni vot.