Logotip del projecte Common Voice
Logotip del projecte Common Voice

El reconeixement automàtic de veu és un repte per a totes les llengües, també per al català, en la seva col·locació com a llengua digital.

Common Voice és un projecte impulsat per Mozilla que vol crear models automàtics de reconeixement de veu de les principals llengües del món a l’abast de les empreses que els necessitin.

En el cas del català, el projecte, liderat per Softcatalà, servirà perquè tota mena de productes digitals puguin reconèixer el català, entre altres els productes Mozilla i l’assistent de veu de codi obert MyCroft.

Publicitat

Perquè el projecte es consolidi fan falta 1.000 hores de frases enregistrades en català i validades posteriorment. Qualsevol persona que parli català pot enregistrar i validar frases des de qualsevol telèfon mòbil. Es recomana crear un perfil personal per introduir la variable dialectal. 

Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, ressalta la importància que iniciatives com aquesta tenen per al català: “El català serà competitiu en un futur immediat si té sistemes de reconeixement i síntesi de veu de qualitat. Common Voice és una oportunitat magnífica per obtenir eines lliures i obertes al servei de totes les empreses que vulguin incorporar-lo en els seus productes”. Franquesa ha convidat la ciutadania a participar-hi: “Perquè aquest projecte arribi a bon port fa falta la col·laboració de molta gent. Des del Govern animem els ciutadans a dedicar-hi uns minuts des del mòbil. És ben senzill.”

La Direcció General de Política Lingüística col·laborarà amb els impulsors del projecte fent-ne difusió per diversos canals. Alhora, facilitarà informació perquè els professionals de la llengua de la Direcció General de Política Lingüística i del Consorci per a la Normalització Lingüística hi participin.

Les persones que hi estiguin interessades, trobaran la informació que necessiten en aquesta pàgina de Softcatalà i poden fer enregistraments i validacions des d’aquest lloc de Mozilla.

El món digital i les tecnologies mòbils són una oportunitat i un repte per al català. La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura treballa per afavorir que tingui una base sòlida en tecnologies lingüístiques i per promoure una oferta competitiva de productes i serveis.

Amb aquest objectiu, convoca anualment una línia d’ajuts per a empreses. Aquest any 2018, ha donat suport a una vintena de projectes d’incorporació del català en apps i videojocs. Política Lingüística també posa a disposició dels ciutadans el «CercaApps», un cercador d’apps en català que en aquest moment en té més de 250 d’indexades.
D’altra banda, també s’està impulsant iniciatives de sensibilització per fomentar l’oferta i el consum de productes digitals en llengua catalana.

Es poden consultar totes aquestes iniciatives, clicant AQUÍ.

COMPARTIR
Article anteriorLlarena renuncia a l’extradició de Puigdemont i retira les euroordres contra Ponsatí, Comin, Puig, Serret i Rovira
Article següentRàbia
Cristina Font i Butxaca
*** CAP DE CULTURA I SOCIETAT @ L'Unilateral *** Cristina Font Butxaca, nascuda a Puigcerdà (Girona) el 21 de Gener de 1988, coneguda també pel seu nom de ploma; Tina Font, es declara Poeta i Comunicadora. Resideix a Barcelona. [e] cultura@unilateral.cat | TF.cultura@columnist.com S'inicià en l’Escriptura des de ben petita, manifestant la seva passió, principalment per al vessant literari de la Poesia guanyant en reiterades ocasions els 'Jocs Florals' de l'Escola Alfred Mata (Puig-reig). L'any 2005, concursà en el 'XXVII Premi Literari Goleta i Bergantí' del Masnou, en el qual li fou atorgat el 1r. Premi en la modalitat de Poesia amb el Recull Poètic: “El Capvespre dels Camaleons”, precedint altres guardons, com foren el 1r. Premi en la modalitat de Poesia en el XIX Concurs Literari de les Borges del Camp de l'any 2008 amb el Recull Poètic: “En Passat Continu”. S'hi han sumat, entretant, altres guardons de treball únic. A banda dels Concursos Literaris que han esdevingut una font de motivació durant el primers anys de trajectòria inicial, ha esdevingut, també Narradora i Rapsode de Recitals Poètics a les Comarques Catalanes del Berguedà, l'Anoia i el Barcelonès. Ha col·laborat exercint de Membre del Jurat dels Jocs Florals del C.E.I.P Alfred Mata de Puig-reig i dels Jocs Florals de Calella. També com a Creadora dels Poemes que acompanyaren el díptic del Nadal de 2008 i de l'11 de Setembre de 2009, respectivament, del Consell Comarcal del Berguedà. A l'actualitat, manté el seu compromís des de fa nou anys com a Secretaria de Comunicació amb l'Associació Literària “Pensaments i Paraules", i fundadora del Projecte @descregud_a, que a l'actualitat està compost per quatre dones. Ha col·laborat fent Ràdio des de l'edat de 12 anys. Ha participat com a dona - independent en les 'Primàries de Barcelona', havent assolit de les primeres posicions, en la primera i segona volta. En concret, de la darrera, aglutinà fins a 1.250 vots. Gestiona #CulturaFaCultura, missatge que prengué una identitat molt forta durant la Campanya, i està ajudant a impulsar un 'Comissionat per la Llengua' a Les Corts. Ha assessorat durant l'any 2018 a líders territorials en Oratòria i Comunicació Pública. Criminòloga de formació, i premiada com a 'Digital Strategist' el passat 2016, ha adherit a la investigació pinzellades creatives provinents del vessant més vocacional (@CFontCOMCRIM — Consultoria). Ha escrit: "Retrat d'una Revisió Teòrica - La Criminologia Crítica i la Criminologia Feminista". Emprenedora, està cursant el Màster en Humanitats: Art, Literatura i Cultura contemporànies. Gestionava des de l’any 2010: tina-font.com, que ha mudat en tina-font.cat. La seva Plataforma ambientada a cavall de la Política, la Literatura i la Investigació; i, fonamentalment, enfocada a la cultura empresarial i l'estratègia digital participant de projectes varis. S'atreví en la seva darrera obra inèdita: "inFANTÀSTIC" a escriure en castellà. També va participar en la 16a. Edició de Narrativa Curta 'Premi TINET' amb l'obra "M. Iconnu". En definitiva, una incansable lectora dels Mentors i Escriptors: Montserrat Butxaca i Daniel Salazar, així com dels Mestres de la Poesia: Octavio Paz, Mario Benedetti, Maria Mercè Marçal, Susanna Rafart i Joan Margarit; a més, d'ésser una creadora de versos en tota regla, definint-se autodidacta, disciplinada, emocional, punyent, molt camaleònica i aprenent de la Llengua Portuguesa.