El nou ens, creat el 2017 i impulsat pel Síndic de Greuges amb col·laboració amb l’Institut de Drets Humans de Catalunya, condemna els excessos comesos per les forces policials.
La investigació, urgent i imparcial, ha de permetre identificar els responsables de les violacions de drets humans comeses, rendir comptes pels fets ocorreguts i garantir que no es repeteixin.
L’Estructura de Drets Humans de Catalunya (EDHC) va exigir públicament aquest divendres, 2 de març, que l’Estat espanyol faci efectiva una investigació sobre l’actuació desmesurada de la Policia Nacional de l’Estat i de la Guàrdia Civil contra els electors convocats a les urnes el passat 1 d’octubre de 2017.
Aquest nou ens, creat l’any 2017, reclama una investigació objectiva, clarificadora i amb determinació de responsabilitats respecte a les al·legacions d’excessiu ús de la força per part dels cossos i forces de seguretat de l’Estat. La investigació, urgent i imparcial, ha de permetre identificar els responsables de les violacions de drets humans comeses, rendir comptes pels fets ocorreguts i garantir que no es repeteixin en el futur.
L’EDHC ha fet pública una declaració en la qual condemna els excessos comesos per les forces policials l’1 d’octubre i l’alteració de la convivència ciutadana que aquestes van provocar. També destaca que el Govern de l’Estat es va comprometre a obrir la investigació davant del Secretari General del Consell d’Europa després que aquest organisme i les Nacions Unides li ho sol·licitessin públicament.
Segons l’EDHC, els cossos de seguretat havien de ponderar l’execució del manament del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 27 de setembre per impedir el referèndum amb els drets individuals de llibertat d’expressió, manifestació i reunió de la ciutadania. A més, puntualitza, havien de prevaldre els drets individuals en la mesura que s’exercissin, com així va ser, de manera pacíficia.
L’objectiu de la investigació ha de ser també, com reclamava el comissari europeu de Drets Humans del Consell d’Europa, dissuadir altres conductes de mala praxi policial i evitar qualsevol escalada de tensió i violència.
El Consell Assessor de l’Estructura de Drets Humans de Catalunya, impulsat pel Síndic amb col·laboració amb l’Institut de Drets Humans de Catalunya, està integrada per onze entitats i nou personalitats relacionades amb l’àmbit dels drets humans. La reunió d’aquest divendres ha estat la segona que han dut a terme després de la reunió de la constitució, el passat novembre. En el marc de la trobada, que ha tingut lloc a la seu del Síndic, també han abordat una primera proposta de catàleg de drets a Catalunya, en sintonia amb l’encàrrec del Govern de realitzar un Pla Nacional de Drets Humans.
Formen part del Consell Assessor de l’EDHC les següents entitats: Amnistia Internacional Catalunya; Associació per a les Nacions Unides (ANUE); Col·legi de Periodistes de Catalunya; Comissió Catalana d’Ajuda als Refugiats (CCAR); Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC); DINCAT; Fundació Jaume Bofill; Irídia, Centre per la Defensa dels Drets Humans; Lafede.cat – organitzacions per a la justícia global; Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i Unicef Comitè Catalunya.
Pel que fa als experts, en són membres la doctora en Dret Constitucional Mar Aguilera Vaqués; el professor i sociòleg Joan Benach Rovira; la professora de Filosofia del Dret Encarna Bodelón González; el cirurgià i president del Comitè de Bioètica de Catalunya Marc Antoni Broggi Trias; la portaveu de la Fundació Ibn Battuta Miriam Hatibi; l’expert en voluntariat i associacionisme i referent en l’àmbit de l’esplai infantil i juvenil Enric Canet; la professora de Dret Internacional públic Núria Camps; l’advocada experta en discriminació, equitat de gènere i drets LGTBI Laia Serra Perelló, i l’economista i referent en matèria d’habitatge Carme Trilla.
Les funcions de l’Estructura, a banda d’elaborar un pla nacional de drets humans, inclouen, entre altres, coordinar una xarxa de drets amb entitats socials, elaborar una proposta d’estat dels drets humans i emetre opinions sobre els projectes i les proposicions de llei del Parlament de Catalunya que tinguin incidència en l’àmbit dels drets humans. També pot redactar informes vinculats als informes periòdics que els estats han de presentar als òrgans i comitès internacionals de protecció dels drets humans, tant a escala universal com europea, en particular pel que fa a la situació dels drets humans a Catalunya.
