Des de l’ANC sempre hem dit que “això va de democràcia”. Des de sempre, però sobretot a partir del 2013 sempre hem identificat que independència és democràcia. Ho hem dit i ho mantenim.
Els darrers atacs de l’Estat espanyol, la violació impune i constant als drets més elementals com són el de la llibertat d’expressió, de premsa, de reunió, de concentració o de manifestació, han fet que el crit de democràcia ressoni arreu del país. L’actuació antidemocràtica de l’Estat espanyol, fent servir eines més d’un Estat dictatorial, ha provocat que la majoria de la societat catalana, aquell 80% que està pel dret a decidir, s’hagi afegit a aquest crit unànime de democràcia.
És evident que això va de democràcia. Sempre hi ha anat. Cal, però, que ningú ens prengui el relat. Si a l’Estat espanyol li ha caigut la màscara que li permetia simular que era un Estat de Dret, ha estat la determinació d’una gran part de la ciutadania de convocar i realitzar un referèndum d’autodeterminació l’1 d’octubre. Un referèndum en què caldrà decidir si volem la independència, si volem construir una República catalana independent. Si hem arribat fins aquí és gràcies, principalment i durant molts anys al moment independentista. Un moviment que sempre ha destacat pel seu civisme i pel seu esperit positiu. Un moviment democràtic i pacífic.
Benvinguts tots els demòcrates a aquesta lluita pels nostres drets. Benvinguts tots els demòcrates, els del Sí i els del No. Però cal dir ben alt que el relat continua sent el mateix: votarem l’1 d’octubre per la independència. No votarem per fer fora Rajoy. No votarem perquè el poble espanyol finalment tingui el govern i els representants que mereix. No votarem perquè els socialistes (quina vergonya!) s’ho repensin i ens “ajudin” a trobar una “solució dialogada”. No votarem pels drets i les llibertats, encara que el sol fet d’anar a votar ens hi reafirmi. L’1 d’octubre votarem per la República catalana independent.
L’admirat Pep Guardiola deia ahir: “Això no va d’independència, això va de democràcia”. Pep, a tu que normalment t’expresses amb molta claredat, sento dir-te que aquesta vegada no has construït bé la frase. Això va de democràcia… perquè això va d’independència
No deixem que ningú ni res, ni tan sols la paraula democràcia que tant estimem i defensem ens prengui el relat. El dia 1 d’octubre votarem Sí o No a la independència.
Tothom està cridat a les urnes. Tothom serà benvingut amb el seu vot, sigui quin sigui. Tothom, però, ha de tenir molt clar què estem votant.
Això va de democràcia… I tant, perquè independència és democràcia!
