Jon Landaburu | Enciclopèdia Catalana
Jon Landaburu | Enciclopèdia Catalana
image_pdfimage_print

El jurat del Premi Internacional Ramon Llull  ha decidit atorgar aquesta distinció per unanimitat en la seva modalitat de Diversitat Lingüística al professor Jon Landaburu, especialista en les llengües ameríndies. El professor Landaburu és un important lingüista que s’ha destacat per la defensa i la protecció de les llengües natives de l’Amèrica Llatina i pel seu treball en l’educació bilingüe en aquests contextos. Ha estat professor de les universitats de París i de Los Andes (Bogotà)

El premi, dotat amb 6.000 euros, es convoca anualment i de forma conjunta per la Fundació Ramon Llull i la Fundació Congrés de Cultura Catalana. Aquest reconeixement té per objectiu valorar el conjunt de l’obra individual d’una persona de fora del domini lingüístic, escrita en qualsevol llengua, i que hagi significat un notable coneixement de la realitat històrica i cultural catalana, o bé l’aportació teòrica o pràctica d’una persona de qualsevol país que hagi significat una important contribució al coneixement, reconeixement, promoció o defensa d’una o més cultures i nacions sense estat.

Enguany, el jurat ha estat format per Marta Rovira, Miquel Strubell i Josep Massot, per part de la Fundació Congrés de Cultura Catalana; i Vicenç Villatoro, Joaquim Torres, Manuel Pérez-Saldanya i Teresa Cabré per part de la Fundació Ramon Llull.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

Jon Landaburu va néixer a París l’any 1943, fill d’exiliats republicans. El seu pare va ser vicepresident del govern basc a l’exili. Té la doble nacionalitat francesa i colombiana i la seva carrera acadèmica s’ha desenvolupat a cavall d’ambdós països.

És doctor en Lletres i Ciències Humanes per la Universitat de la Sorbona (1976), ha exercit la docència a la Universitat de París i a la Universitat dels Andes (Bogotà), i ha impartit matèries diverses sobre lingüística, antropologia i gramàtica del basc i sobretot de les llengües ameríndies. És director emèrit al Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS) de França pel que fa a les llengües ameríndies. És també “euskaltzain ohorezko” (membre honorari) de l’Euskaltzaindia.

El seu mestratge i dedicació han estat decisius per a impulsar els processos de formació de lingüistes natius. Com a assessor del Ministeri de Cultura de Colòmbia, va ser l’encarregat de dissenyar i dirigir el Programa de Protecció de la Diversitat Etnolingüística, l’objectiu del qual era iniciar polítiques públiques per a protegir i fomentar l’ús de 68 llengües presents a Colòmbia. Un dels fruits més importants d’aquesta col·laboració amb el govern colombià va ser la Llei de llengües natives, aprovada al gener del 2009. També ha estat coordinador del programa de traducció de la Constitució Política del 1991 a les llengües ameríndies.

L’any 2012 també  va rebre el premi Linguapax, que té com a objectiu reconèixer la tasca realitzada per lingüistes, investigadors, docents i membres de la societat civil que hagin destacat en la promoció de la diversitat lingüística o de l’educació multilingüe.