La presència de Catalunya i les Illes Balears a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya com a Convidat d’Honor ha suposat un salt endavant per a l’Institut Ramon Llull, que va quadruplicar les cites amb agències i editorials internacionals respecte la Fira de l’any anterior. Així, els tècnics de l’IRL han celebrat 125 reunions amb representants editorials de 32 països diferents, de les quals més de la meitat han estat amb editorials que encara no coneixien els serveis de l’IRL. D’aquestes trobades, França (19), Itàlia (13) i el Regne Unit (13) són els països d’origen majoritaris, però també s’han mantingut reunions amb editorials dels EUA, Xina, l’Índia, Turquia o Argentina entre d’altres. Aquestes trobades serveixen per donar a conèixer el panorama de la literatura infantil i juvenil en català i també els ajuts de l’IRL per a la traducció i la il·lustració d’obres.
A aquestes cites cal sumar-hi les que van mantenir la quarantena d’editorials catalanes, balears, valencianes i andorranes (nou l’any anterior) presents a l’estand col·lectiu de la fira (de més de 170m2 – 67m2 l’any anterior) i les de la quinzena d’editorials que hi han assistit amb estand propi o dins de l’estand de la Federación de Gremios de Editores de España. Els editors han constatat així un increment de l’interès dels agents internacionals arran de la invitació de la Fira.
Especialment destacat ha estat l’interès generat pel títol Molsa, de David Cirici i editat per Edebé, que es va coronar guanyador del premi Strega durant la Fira. A més de a l’italià (Il Castoro, 2015), Molsa ja s’havia publicat també a l’alemany (Dressler Verlag, 2014).
Per a l’IRL, l’objectiu ara és que la literatura infantil i juvenil en català trobi l’espai de prestigi tant dins com fora del país, es consolidi la “feina feta” en el certamen mantenint una presència d’editors similar a la d’aquest any la pròxima edició i que hi hagi un augment significatiu dels ajuts atorgats a la literatura infantil i juvenil.
A banda de les trobades professionals a l’estand, l’IRL va organitzar un programa amb 19 activitats literàries a la Fira, amb la participació de 54 ponents nacionals i internacionals. Aquestes activitats van despertar l’interès del públic, convocant uns 878 assistents. Especialment concorreguda va ser la conversa entre l’escriptor Jordi Sierra i Fabra i l’editora Daniela Gamba amb 125 assistents.
Una altra iniciativa amb molt bona acollida ha estat el Simposi de Literatura Infantil i Juvenil: tendències d’un futur compartit amb unes ponències de gran nivell acadèmic que van oferir conjuntament una panoràmica completa i sofisticada de la realitat històrica, institucional i social de la literatura infantil i juvenil en català i de diverses qüestions de gran importància que suscita aquesta producció cultural. En l’àmbit acadèmic també es va celebrar un seminari de traducció literària català-italià organitzat en col·laboració amb el Departament de Llengües, Literatures i Cultures Modernes de la Universitat Alma Mater de Bolonya.
També l’exposició Sharing a future…, que presentava 42 il·lustradors en hamaques al recinte firal, va ser un dels grans èxits del programa catalano-balear. Vàries fires internacionals han mostrat el seu interès en exposar-les també als seus recintes.
Fora de la Fira, l’IRL va organitzar un programa paral·lel d’activitats per a tota la família que va despertar un fort interès entre el públic de la ciutat. Així, al Teatre Testoni es van esgotar les entrades de les quatres sessions programades. També el cicle de cinema de la Cineteca va tenir molt bona acollida, amb unes 50 persones per passi. I les activitats infantils a la Sala Borsa van arribar a l’aforament màxim permès amb l’acte de Miquel Rayó i Núria Pradas sobre guerra, exili i refugiats. A totes aquestes activitats cal sumar-hi els centenars de persones que es van acostar a l’Archiginnsaio i a la Libreria dei Ragazzi per interactuar amb les instal·lacions de Toc de Fusta i els visitants que fins l’1 de maig poden visitar encara l’exposició Vet aquí a l’Archiginnasio.
Aquesta bona acollida s’ha fet patent també en l’interès mediàtic que ha despertat el programa Sharing a future: Books in Catalan entre els mitjans internacionals o, sense dubte, el reclam de la ciutat de Barcelona hi ha tingut també un paper fonamental.
