Carpeta que contenia el material que feien servir els voluntaris de la Gigaenquesta | ANC Mataró
Carpeta que contenia el material que feien servir els voluntaris de la Gigaenquesta | ANC Mataró
image_pdfimage_print

L‘Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural han rebut una nova sanció de 90.000 euros de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) que se suma a l’embargament, ara fa pocs dies, de 240.000 euros. L’Estat continua així amb l’estratègia d’intentar ofegar econòmicament les entitats per aturar el referèndum. L’ANC i Òmnium insisteixen que es tracta novament d’una multa política i per tant no la reconeixen i la recorreran. En menys d’un mes, cada entitat ha estat sancionada per un import de 330.000 euros. Aquesta última de 90.000 euros de l’AEPD, un organisme de l’Estat, és un clar exemple de la persecució que ja fa mesos que l’Estat practica cap a les entitats sobiranistes aplicant mesures sancionadores d’excepció contra les dues entitats cíviques que promouen el referèndum.

La sanció a Òmnium i l’Assemblea Nacional Catalana és un cas sense precedents a Espanya. La multa s’imposa per tenir una base de dades inoperativa als Estats Units durant el període de temps en què s’estava definint el nou protocol internacional sobre dades allotjades en aquest país. De bases de dades com aquestes en tenien moltes d’altres empreses d’activitats diverses. Les entitats garanteixen que han complert rigorosament amb la normativa existent a cada moment. Per tant, recorreran aquesta resolució fins a les últimes conseqüències.

L’Estat espanyol, a partir d’una denúncia que no ha pogut ser verificada, va decidir iniciar el procés sancionador contra Òmnium i l’ANC. Per tot plegat, les entitats constaten que un cop més som davant una multa política aplicada amb criteris ideològics i amb l’únic objectiu de condemnar les entitats que treballen per la celebració d’un referèndum.

Publicitat
Publicitat

APÈNDIX JURÍDIC: 3 detalls que mostren l’excepcionalitat de la sanció

[1] Òmnium i l’ANC són les primeres entitats que han estat sancionades per l’AEPD com a conseqüència de la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 6 d’octubre de 2015, sentència que invalidava una decisió de la Comissió Europea de l’any 2000 sobre els requisits per al tractament de dades als Estat Units.

[2] L’AEPD, conscient de la inseguretat jurídica que produïa la decisió del TJUE i seguint els criteris del Grup Europeu de Protecció de Dades, va emetre una comunicació i una nota de premsa en la qual manifestava que “l’Agència en cap moment ha anunciat la seva intenció d’iniciar un procediment sancionador per defecte contra les empreses”. A la comunicació enviada als responsables, l’AEPD només indica que, si no es modifica la base legal per fer les transferències, l’Agència podrà iniciar el procediment per acordar, en el seu cas, la suspensió temporal de les transferències”.

[3] Davant d’una situació sobrevinguda, l’administració espanyola no solament no actua per tal d’evitar la inseguretat jurídica generada per la Sentència del TJUE, sinó que, a més a més, actua en contra d’allò que havia manifestat públicament en els seus comunicats. Conscients de la singularitat de la qüestió, les entitats van sol·licitar, com a prova, que l’AEPD certifiqués quants procediments s’hi havien iniciat per aquest mateix motiu i ho van denegar.