Francesc Pomés Martorell
Professor d'instituts públics durant més de 36 anys. Director a L'Escola Industrial de Sabadell i a l'IOC (Institut Obert de Catalunya). Durant dos anys responsable de formació TIC del Departament d'Educació.
Sóc Llicenciat en Història Contemporània per la UB, Mestre de català i Màster de filosofia per als reptes contemporanis per la UOC.
Què hi pintem els independentistes en el Parlamento espanyol?
La convocatòria sobtada d’eleccions generals espanyoles per aquest proper estiu ens agafa paint el resultat de les eleccions municipals, i, sense temps per fer-ne...
Democràcia: sencera, semi, desnatada, condensada…
Comencem, en contra d’allò que aconsellen les bones pràctiques, per la conclusió de l’article: No hi ha cap democràcia completa, ni perfecta. Tota democràcia...
Qui molt s’abaixa el cul ensenya! Amb el meu vot, no!
Acabem de començar, de fet quasi bé hi vivim sempre, l’inici d’un nou mercat a la recerca del vot per part de tots els...
Sí, la llengua és política!
No ens deixem portar, una vegada més, a un marc de discussió imposat pels que tenen el poder per fer-ho i diguem les coses...
Som uns barretinaires? La independència de Catalunya en el centre del debat internacional
En una entrevista a Rac1, del 27 de setembre del 2017, Julian Assange, encara detingut per haver filtrat informació dels crims de guerra i...
Sobre la velocitat del canvi tecnològic i la seva repercussió social
Un dels temes que relaciona directament tecnologia i societat és el de la velocitat en la implantació d’una determinada tecnologia i els canvis socials...
Història viva, història en discussió!
La recent emissió per TV3 del documental Negrers. La Catalunya esclavista ha provocat, i això és una bona notícia, que s’obri tota una discussió,...
Filosofar no provoca danys cerebrals. Ei, almenys aparentment!
Avui, amb la vostra inestimable comprensió, provarem de demostrar que moltes vegades anar a cercar en la història de la filosofia i el pensament...
Els arbres no ens deixen veure el bosc
Poble meu (tenim dret a dir meu?)
gent humil, mesquinets, pleb il·lusa
a qui una ombra de luxe enlluerna
i fa inofensiva, mestissa
i deixa indefensa.
Per escreix, la...
Sobre policies i altres bèsties de mal pair!
Reconec per endavant, després de dedicar tota la vida al servei públic com a docent, que sempre m’ha costat entendre que qualsevol persona normal...
