Un any més Catalunya ha celebrat amb tota l’ànima la Diada de l’onze de setembre amb les manifestacions corresponents que conviden a sortir al carrer tot commemorant la fi de les llibertats amb l’ocupació espanyola el 1714. Ha augmentat l’assistència de milers de catalans que exigeixen, un any sí i un altre també, l’assoliment de la plena llibertat de Catalunya, la independència.
D’ençà de l’ocupació per les forces de Felip V el 1714, la primera data en què es recorda que es fa una celebració fou l’any 1886, amb una missa organitzada pel Centre Català a l’església de Santa Maria del Mar, al costat mateix del Fossar de les Moreres, on reposen les restes d’aquells patriotes que moriren lluitant l’11 de setembre del 1714.
El Fossar de les Moreres ha quedat com a centre de record i d’homenatge a aquells que donaren la vida per Catalunya. Hom hi pot admirar la placa on consten els versos ja immortals de Frederic Soler: Al Fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor.
Recordem també l’any 1901, amb un acte davant el monument a Rafael Casanova, que els lerrouxistes intentaren boicotejar. No perdem la memòria d’Alejandro Lerroux, que sempre ha tingut imitadors, finançat pel govern de Madrid i que aparegué com a gran líder de la classe treballadora (que convidava a cremar els convents que deia “eren escoles de separatisme”), acabant, amb el seu Partido Republicano Radical, com a president del govern de dretes de Madrid, del 1933 al 1935.
L’any 1913 tingué lloc la primera ofrena al Fossar de les Moreres en un acte organitzat pel Casal Nacionalista Martinenc. El cop d’estat del 13 de setembre del 1923 del General Primo de Rivera n’impedí la commemoració durant set anys, fins al 1930. Amb l’adveniment de la República, el 1931, es recuperà la celebració dels homenatges al Fossar de les Moreres.
Durant la llarga nit del franquisme, s’impedí qualsevol celebració de la Diada. Qualsevol expressió de catalanitat fou prohibida. Un exemple: la llei que derogava l’Estatut d’autonomia acabava dient que restablia “un régimen de derecho público que, de acuerdo con el principio de unidad de la Patria, devuelva a aquellas provincias el honor de ser gobernadas en pie de igualdad con sus hermanas del resto de España”. Quedava ben clar.
Tanmateix, cal recordar l’any 1964, 250è aniversari de la caiguda de Barcelona, en què se celebrà una manifestació clandestina força nombrosa a la ronda de Sant Pere, amb l’ofrena a on hi havia hagut el monument a en Rafael Casanova. La policia actuà amb una violència inusitada. Sempre recordaré aquell dia, on detingueren al meu germà (jo em vaig poder escapar) i en Heribert Barrera en caure es va trencar un braç. Aquella manifestació ajudà a unir forces i a agafar ànims per eixamplar la lluita contra la dictadura.
Mort en Franco, l’octubre del 1975, Madrid permetrà, l’any següent, el 1976, fer una manifestació l’11 de setembre, però fora de Barcelona. Així, a Sant Boi de Llobregat, tingué lloc una manifestació multitudinària que assenyalarà les que s’aniran fent any rere any amb assistències milionàries que deixaran empremta i seran tingudes ben presents arreu d’Europa.
Tots aquests anys, a part de les lluites polítiques que a vegades, més sovint del que voldríem, hauríem de mesurar i saber a on ens porten, al Fossar de les Moreres mai hi ha faltat l’expressió patriòtica de catalans vinguts d’arreu i de representants de totes les forces polítiques i de totes les entitats que comparteixen el mateix desig. És per això que voldria recordar les paraules de l’enyorat Lluís Maria Xirinacs en el Fossar, l’11 de setembre de l’any 2002. Començava dient: “Demano que aquells que siguin d’esquerra sàpiguen posar-se a l’altura del segle XXI” i acabava amb un profund i vigorós missatge: «L’única manera forta i no violenta per complir el deure de la independència per via pacífica és organitzar-se en assemblees populars, territorials, de barri, municipi, comarca, regió, país nació».
L’única manera.
