Òmnium Cultural serà acusació popular al judici que se celebrarà a l’Audiència Provincial de Barcelona els propers 16, 17 i 30 de setembre, i 1 d’octubre, en el qual un escopeter i els seus tres comandaments superiors de la policia espanyola estan acusats per haver fet perdre un ull a Roger Español. Es tracta del primer i l’únic judici que hi ha hagut per la violència policial de l’1 d’octubre del 2017. En aquest, Òmnium desplegarà testimonis, pericials i prova gràfica per acreditar que el tret no va ser accidental ni justificat, sinó antireglamentari, dirigit contra Roger Español en clau de represàlia i emparat per una cadena de comandament. Concretament, Òmnium denuncia que l’Estat va intentar impedir, per la via de la força, l’exercici del dret a l’autodeterminació i el dret de la ciutadania a votar, i demana que es condemnin els policies per un delicte de lesions amb pèrdua d’òrgan principal en concurs amb delicte de tortura. En total, Òmnium els demana 13 anys i dos dies de presó, i inhabilitació, i entén que la responsabilitat ha de recaure, no només en l’escopeter que va disparar, sinó en tota la cadena de comandament.
El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha afirmat que aquest judici no només afecta un cas particular, sinó que, simbòlicament, se’l fan seu moltíssims ciutadans: «Fer seure aquests agents al banc dels acusats ha estat una cursa de fons que l’Estat, de totes totes, ha intentat evitar perquè evidencia que la brutalitat policial va existir i va ser un delicte. Volem demostrar que aquesta violència va anar molt més enllà: va ser massiva, intencionada i va tenir un caràcter clarament repressiu, amb voluntat desmobilitzadora, contra el moviment per l’autodeterminació a Catalunya». En aquest sentit, Antich ha assegurat que aquest judici «assenyala les vergonyes d’un Estat i d’un estament policial que es creu intocable, però que ha de deixar de ser-ho», i ha descrit el judici del Roger Español com una «oportunitat per reparar una ferida col·lectiva contra milers de ciutadans que van exercir els seus drets fonamentals l’1 d’octubre».
Òmnium i la resta d’acusacions rebatran l’argumentació de l’Advocacia de l’Estat, que sosté que els agents actuaven en compliment d’una ordre judicial per impedir el referèndum. La Fiscalia i les defenses dels agents ja van intentar que la causa s’arxivés per l’aplicació de la llei d’amnistia. No obstant això, l’Audiència de Barcelona ho va rebutjar perquè la llei exclou les lesions greus i intencionals que comporten la pèrdua d’un òrgan principal o la inutilitat d’un sentit. A més a més, l’entitat recorda que cap resolució judicial autoritzava un ús indiscriminat, antireglamentari o lesiu de la força.
L’advocada d’Òmnium Cultural en aquest judici, Laia Serra, ha precisat que «l’acusació de lesió amb pèrdua d’òrgan principal conjuntament al delicte de tortura està fonamentada en diversos motius, entre els quals que el tret va ser deliberat, sabent el potencial lesiu d’aquest tipus d’armes -prohibides a Catalunya-, i en represàlia per l’actitud de Roger Español envers l’actuació de la Policia española l’1-O. També, pel fet que l’escopeter va identificar i disparar tres trets contra en Roger fins que un li va fer esclatar l’ull. I perquè, un cop ferit, els escopeters d’aquell grup policial van continuar disparant contra la gent que socorria en Roger enlloc d’activar els serveis mèdics. Finalment, pel fet que l’ordre de disparar i la forma com es va executar, manifestament antireglamentàries, van ser avalades i no impedides per tota la cadena de comandament». Serra ha precisat que així s’acreditarà amb diversos testimonis, entre els quals periodistes i manifestants, i les proves gràfiques, que son concloents.
Òmnium, al costat de totes les causes
Davant de les greus conseqüències en termes de repressió que van acabar amb més de 1.000 persones ferides només en un dia, Òmnium Cultural va veure’s amb el deure de posar-se de seguida a disposició dels represaliats. D’aquesta manera, va articular la resposta des del carrer i va oferir suport tècnic, logístic, econòmic i comunicatiu a múltiples causes judicials. Un suport que ha reforçat l’acció de les acusacions particulars, i ha donat una dimensió col·lectiva a uns fets que van ser predeterminats i massius en contra dels drets fonamentals de la ciutadania de Catalunya.
Com a entitat, Òmnium ha exercit l’acusació popular a pràcticament totes les causes obertes per les càrregues de l’1-O, ja fos a Barcelona com a Lleida, Girona, Mataró i el Bages, actuant contra més de 130 policies espanyols, la major part dels quals no han arribat a judici per arxivament o amnistia. És aquí on rau l’excepcionalitat del judici que tindrà lloc a l’Audiència de Barcelona contra els quatre policies.
