La decisió del govern Sánchez d’allargar la vida útil dels dos reactors nuclears d’Almaraz fins al 2030 és una vergonyosa claudicació política davant les pressions exercides per l’oligarquia elèctrica, la patronal CEOE, el Foro Nuclear i el lobby atòmic europeu liderat per Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió. És també una decisió que actua de “tapadora” per allargar la vida útil de les centrals d’Ascó i Vandellòs i alhora satisfer a les “big-tech” i els projectes de centres de dades i gigafactories d’intel·ligència artificial que esperen consumir l’electricitat nuclear.
Suposa alhora un incompliment del pacte del tancament de les nuclears que va signar Teresa Ribera, ministra de Transició Ecològica, amb Iberdrola, Endesa i Naturgy el 29 de gener del 2019.
És un atac a la línia de flotació de la transició energètica i a l’economia del “tot solar” que endarrerirà la mitigació i adaptació al canvi climàtic; incrementarà el risc d’un accident nuclear i acumularà nous estocs de residus altament radioactius.
L’allargament de la vida útil de la central nuclear d’Almaraz és un error històric que reforça l’autoritarisme i el centralisme de la gestió energètica.
El futur de l’energia nuclear hauria de ser decidit, com sempre hem defensat, mitjançant un referèndum popular com s’ha fet en altres països.
