Intent de censura sobre l’autodeterminació al 30è Col·loqui Germano-Català
El 30è Col·loqui Germano-Català se celebrarà finalment del 3 al 6 de setembre a la Universitat de Bremen, tal com estava previst. La principal novetat és que ho farà sense el suport de l’Associació Germano-Catalana (Deutscher Katalanistenverband, DKV), després que la seva junta directiva hagi acordat retirar-se de l’organització i del finançament del congrés arran d’una profunda discrepància sobre el contingut científic. Els organitzadors, la professora Bàrbara Roviró i el professor Axel Schönberger, denuncien que durant els darrers mesos s’han produït intents de censura de diverses ponències dedicades al dret d’autodeterminació de Catalunya i asseguren que han preferit mantenir el programa abans que acceptar ingerències sobre els criteris acadèmics.
El passat 13 d’abril, l’Unilateral ja va informar de la convocatòria del 30è Col·loqui Germano-Català, organitzat inicialment pel DKV i dedicat enguany a «La lluita de Catalunya per l’autodeterminació en la història i en l’actualitat». El congrés havia estat concebut com una trobada internacional i interdisciplinària destinada a analitzar les dimensions històriques, jurídiques, polítiques, lingüístiques, culturals, socials i econòmiques de l’autodeterminació catalana, amb la participació d’investigadors procedents de diversos països.
Paral·lelament a la preparació científica del congrés, els organitzadors van iniciar els contactes habituals per obtenir suport institucional i econòmic. La professora Bàrbara Roviró es va adreçar en diverses ocasions a l’Institut Ramon Llull per sol·licitar-ne la col·laboració i proposava la participació de representants de l’Institut en l’acte inaugural i obria la porta a col·laboracions en activitats culturals i de didàctica de la llengua catalana.
No obstant això, segons expliquen els organitzadors, aquestes gestions no van obtenir cap resposta. Axel Schönberger afirma que, després de comprovar amb la resta de membres de la junta del DKV que ningú no havia rebut comunicacions de l’Institut Ramon Llull relatives al col·loqui, va decidir adreçar-se directament a la directora de la institució demanant un aclariment, encara sense resposta.
Segons expliquen ara els dos responsables del congrés en una carta enviada als participants el 3 d’agost, la mateixa junta directiva del DKV havia aprovat tant la celebració del col·loqui a Bremen com el tema central. Tanmateix, mesos més tard, la presidenta de l’associació, Teresa Pinheiro, hauria canviat de criteri i hauria qualificat el tema de «poc científic» i «maniqueu», defensant que el congrés havia d’incorporar una representació més gran de la posició de l’Estat espanyol. Els organitzadors també afirmen que Pinheiro els va traslladar que representants de l’Institut Ramon Llull consideraven que el col·loqui no s’havia de celebrar amb aquest enfocament, tot i que —segons el comunicat— aquesta afirmació seria posteriorment negada per la mateixa presidenta.
La discrepància va anar augmentant fins a convertir-se, segons els organitzadors, en un conflicte obert sobre la llibertat acadèmica. Roviró i Schönberger asseguren que se’ls va exigir retirar totes les comunicacions relacionades amb el dret d’autodeterminació de Catalunya perquè es consideraven parcials o mancades de rigor científic. Igualment, denuncien que es va intentar impedir la participació del professor Albert-Maurice de Zayas, expert independent de les Nacions Unides, exclusivament per les seves presumptes posicions polítiques. En el comunicat qualifiquen aquestes actuacions d'»intent de censura» incompatible amb els principis universitaris.
L’1 de juny el conflicte va fer un pas més. Segons el relat dels organitzadors, la presidència del DKV va exigir formalment la cancel·lació de nombroses ponències ja acceptades o, alternativament, que se’n modifiqués el contingut, advertint que, en cas contrari, l’associació retiraria el suport al congrés. Entre els treballs qüestionats hi havia comunicacions d’investigadors i personalitats com Elisenda Paluzie, Antoni Comín, Aleix Sarri, Jordi Castellà, Jordi Domingo, Joan Fonollosa, Pere Pugès, David Folch, Axel Schönberger o Albert-Maurice de Zayas, mentre que altres ponències eren qualificades de «casos límit» únicament a partir del títol i del resum presentat.
La crisi va culminar el passat 3 d’agost. Després de la dimissió d’Esther Gimeno Ugalde com a membre de la junta directiva, Teresa Pinheiro, Silke Hünecke i Benjamin Meisnitzer van aprovar la retirada immediata del DKV de l’organització i del finançament del 30è Col·loqui Germano-Català. Axel Schönberger considera que la decisió no respon a criteris acadèmics i ell mateix i altres membres de l’associació DKV ja han presentat una moció de censura contra els tres membres de la junta impulsors de la mesura, que serà debatuda en la pròxima Assemblea General de l’associació.
Malgrat aquesta ruptura institucional, els organitzadors han confirmat que el congrés es desenvoluparà íntegrament segons el programa previst i que també es publicaran les actes científiques. El comunicat subratlla que la retirada del DKV no altera ni el calendari ni els continguts del col·loqui i defensa que la decisió de mantenir-lo respon al compromís amb la llibertat de recerca i de debat. Schönberger afirma igualment que no coneix cap precedent semblant en les associacions alemanyes dedicades als estudis romànics i considera que la transparència amb els participants feia imprescindible explicar públicament els fets.
La celebració del 30è Col·loqui Germano-Català adquireix així una dimensió que va més enllà de l’àmbit estrictament acadèmic. El que havia de ser una trobada internacional sobre la realitat nacional catalana s’ha convertit també en un debat sobre els límits de la llibertat acadèmica, la independència dels criteris científics i la capacitat de les institucions universitàries per acollir, sense vetos, la discussió sobre una qüestió tan rellevant com el dret d’autodeterminació dels pobles.