Quan vam deixar d’explicar contes

En un temps que els animals parlaven, una mare cabra va advertir les seves set cabretes que no obrissin la porta a ningú. Però el llop, canviant la veu i emblanquint-se les potes amb farina, les va enganyar. La resta del conte ja la sabem: una panxa oberta, unes pedres i una justícia poètica que acaba al fons del riu.

En un temps que els animals parlaven, també ho feien els humans. Arraulits a vora el foc o estirats de panxa enlaire guaitant les estrelles quan es feia fosc. S’alçava una veu i amb un “Vet aquí una vegada…” començava a narrar un conte. I en aquell precís instant, la canalla s’asseia al pupitre de l’escola de la vida. Aquell relat que es disposaven a escoltar no tan sols els entretindria i els prepararia per agafar el son, també els ensenyaria. Aprendrien a desconfiar dels desconeguts, a compartir els aliments, a respectar les normes del grup, a reconèixer els perills del bosc o de la nit i a entendre què era el bé i què era el mal.

En un temps que els animals parlaven, quan a la nit les brases espetegaven, s’obria una porta perquè la imaginació expliqués allò que a la realitat costa tant de dir. Hi entraven llops devoradors, bruixes fent pocions, ogres perseguint nens que s’havien perdut al bosc. I nosaltres, que érem petits, ho vivíem just abans d’anar a dormir. I dormíem, perquè per paradoxal que sembli, aquells contes ajudaven els nens a gestionar la por. El mal hi apareix de manera molt clara, però també hi apareix una solució: les cabretes tornen a viure, el llop rep el seu càstig i l’ordre es restaura. El missatge final és tranquil·litzador: el perill existeix, però es pot vèncer.

Ara que els animals ja no parlen, també ho han deixat de fer els humans. Les pantalles han substituït les rondalles. Però allò que hi veiem sovint ja no és una metàfora del mal, sinó el mal convertit en espectacle.

Si hem decidit que els nens no han de sentir parlar de llops als contes, qui els ensenyarà a distingir-los quan truquin a la porta?

Els llops no desapareixen quan deixem d’explicar-los. Només deixem d’ensenyar a reconèixer-los.