El Govern del Consell de la República, encapçalat pel seu president, Jordi Domingo, va reunir-se el passat 6 de juny a l’ermita de Sant Sebastià de Santa Eulàlia de Riuprimer per fer balanç de la primera etapa del mandat i per participar en un acte solemne de jurament de fidelitat a les llibertats nacionals de Catalunya i als seus textos constitucionals.
Durant l’acte, que va comptar amb la participació dels membres del Govern i de l’alcalde de la localitat, Txevi Rovira, el president Domingo va posar de relleu algunes de les fites assolides durant els primers dotze mesos al capdavant del Consell. «Hem passat del desencís a l’ambició», va destacar Domingo, que va celebrar que la nostra Institució hagi deixat enrere el «mal moment» en què es trobava abans que prengués posessió l’actual Govern.
Els membres del Govern del Consell i la resta de convidats a l’acte
El president va postular el Consell com a l'»autoritat nacional catalana», tot destacant que «totes les nacions sense estat tenen una autoritat que defensa els seus interessos davant la comunitat internacional». «No podem continuar dispersos», va afegir, per reivindicar que el Consell ha de ser la institució que «representi transversalment» l’independentisme.
Domingo va destacar la revitalització dels Consells Locals. Des que va començar el mandat, el nombre d’agrupacions actives s’ha triplicat fins a superar la setantena, segons el mandatari.
El president, a mès, va posar de manifest que les limitacions del govern autonòmic s’estan traduint en un col·lapse dels serveis bàsics del país. «L’educació està desfeta, pero la sanitat està a punt d’esclatar», va denunciar Domingo, que va destacar el rol de les Provisions que emet periòdicament el Consell. A través d’aquesta figura jurídica, el Consell posa de manifest tot allò que podria executar el govern de Catalunya si disposés de les eines d’un estat independent.
El president del Consell de la República, Jordi Domingo
La tria de l’ermita de Sant Sebastià de Santa Eulàlia de Riuprimer per fer aquest balanç i jurament no va ser casual. Aquest temple és el bressol d’un dels episodis més transcendents de la història de Catalunya: el Pacte dels Vigatans del 1705.
En aquell mateix indret, un grup de patriotes catalans es va conjurar en secret per oposar-se a l’absolutisme de Felip V i defensar les constitucions i llibertats catalanes, un fet que va acabar desencadenant el suport de Catalunya a la causa aliada a la Guerra de Successió.
Tres-cents vint-i-un anys després d’aquella històrica reunió, l’ermita de Sant Sebastià ha tornat a ser testimoni d’un compromís polític que, salvant les distàncies temporals, manté el mateix rerefons: la recerca d’eines i aliances internacionals per avançar cap a la plena sobirania de Catalunya.