Barregem el patriota amb el feixista
El passat dia 5 de febrer Lluís Llach ens obsequiava amb una de les seves observacions, no per reiterades, novament sorprenents.
Ens deia que la presidenta d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, «és racista pels dos cantons».
Més o menys per les mateixes dates, Oriol Junqueras també hi deia la seva: «Aliança Catalana podria ser una creació dels serveis secrets espanyols».
Aquestes reflexions, tanmateix preocupants pel verí que arrossegaven ens porten a confirmar que les baralles i les enveges dins del món independentista no han amainat sinó que continuen ben vives, si és que no s’han multiplicat, sobretot a partir del 1r d’octubre del 2017.
La bota espanyola ferma i punyent sobre els drets dels catalans trepitja amb més força que mai i els qui teòricament han de portar Catalunya cap a l’assoliment de la plena llibertat, es dediquen amb cos i ànima a flagel·lar altres catalans que plantegen arguments i propostes directes per a aconseguir el fi desitjat d’ençà de fa més de tres segles.
Certament es confonen d’enemics, tant el president de l’ANC com el president d’ERC.
El passat 5 de març, Cyril Chevrot, a Tribune Juive, ens feia arribar unes reflexions que crec són del tot oportunes pel que estem patint i vivint:
«Barregem el patriota amb el feixista, el conservador amb el neonazi, el simple ciutadà adherit al seu país amb el militant revolucionari violent. Buidem les paraules del seu significat, caricaturitzem, embrutem.
El simple fet de voler defensar la teva civilització no et converteix en un extremista. El simple fet de voler complir la llei a la immigració il·legal no et converteix en un extremista. El simple fet de pronunciar-te per un sistema social, una pau civil, una cohesió nacional o un mínim de continuïtat històrica, cultural i demogràfica no et converteix en extremista.
Un poble té dret de voler continuar de ser un poble. Una nació té dret de voler continuar de ser una nació. Una civilització té dret de ser una civilització.
I quan algú gosa recordar que hi ha una herència, un límit, una continuïtat, una fidelitat, tot seguit els guardians del temple moral treuen la paraula màgica, l’anatema suprem, el segell de la infància: extrema dreta.
Donen a les paraules el seu pes exacte.»
Potser ja fora l’hora de deixar les paraules buides, les baralles fruit de la ignorància i de la supèrbia i recordem l’esperit que ens va ajuntar en un ja llunyà 1r d’octubre del 2017. Les paraules d’en Cyril Chevrot són prou clares, eloqüents i contundents. Fem-li cas!