Altra vegada el minusvàlid mental a la Casa Blanca s’acredita com a „idiota útil“ per Putin. Altra vegada demostra que allò que li interessa és poder tenir el camp lliure per fer negocis amb Rússia, i no pas el sofriment d’un poble, castigat sense misericòrdia pel sàtrapa rus, per no haver-se volgut rendir de seguida i així crear-li problemes que li poden sortir caríssims. Ara s’ha sabut que aquests „28 punts“ van sortir de converses entre delegats americans i russos, i així, com deia fa poc el Nacional.cat, aquest pla de Trump, sembla una carta de Putin als reis d’orient .
Quan escric això, l’arbitrari curt termini posat per Trump a Zelenski ja s’ha allargat i enviats americans i ucraïnesos discuteixen quin pot ser el redactat final d’aquest mal anomenat „plan de pau“.. Els estats europeus ja han avisat que no es pot imposar cap pacte a Ucraïna sense que aquesta hagi pres part en la seva redacció, i que Europa no acceptarà cap „solució“ que només tingui en compte els interessos russos i no els dels ucraïnesos. Ni cap que coarti la capacitat de decisió d’Ucraïna de si vol entrar o no a la OTAN o de com ha de ser el seu exèrcit.
Les paraules de Zelenski que potser s’haurà d’elegir entre „ perdre la dignitat i perdre l’aliat més poderós“ retraten la cruel situació d’aquest home, afeblit a més per afers de corrupció de gent propera a ell. Certament tota sortida (no en diguem solució, perquè no ho és) que impliqui el final de la mortaldat no es pot descartar així com així. Però com es pot pretendre que els ucraïnesos es refiïn de què Putin no tornarà a envair el país (amb el pretext que sigui, que en això ja n’és mestre) i que s’avinguin a disminuir el seu exèrcit?
Trump ha dit que Putin no vol pas envair cap altre país europeu i que no vol més problemes. Qui se’n pot refiar, amb les campanyes de desinformació, els atacs cibernètics i les alarmes de drons, tot plegat demostrat que són d’origen rus?
Sigui el que sigui el que surti de les negociacions actuals, el fet cru i nu és que només Trump té la força suficient per aconseguir que Rússia accepti una solució que no li agradi a Putin. Aquesta força li donen les sancions imposades a les empreses petrolieres russes que redueixen dràsticament els ingressos russos amb els que es paguen els costos de la guerra.
La gran incògnita és si la mentalitat erràtica de Trump es decidirà per una solució dolorosa però digna pels ucraïnesos, o per una que afavoreixi, com dic al començament, les seves ganes de fer negocis amb Rússia, Pobre Amèrica. Però allà els electors s’ho han buscat ells mateixos. I així , allò de „fer més gran Amèrica“ es pot convertir, irònicament, en tot el contrari. Almenys moralment.
I què ens hi va tot plegat als catalans? Jo diria que la lliçó de sempre. Internacionalment som (siguem realistes) una puceta. I ningú s’exposarà massa per ajudar-nos si no presentem una imatge de poble unit i decidit que pugui fer més car deixar-nos al marge. Aprenguem d’una vegada la lliçó del lema portuguès de la revolta contra la seva dictadura: „el poble unit mai serà vençut“.
