Sílvia Orriols ha fet forat malgrat la hipocresia i el boicot dels establerts. Fa pocs dies escoltava les declaracions d’uns dels seus primers biògrafs que la pretenien desprestigiar, que deia que l’alcaldessa tenia èxit perquè feia un discurs fàcil. Ell també estava en contra del mocador al cap de les noies tot i ser dels bons. No sé si això de fer un discurs fàcil és un demèrit en si mateix o una gran capacitat de síntesi i valentia. Per la manera com la senyora Orriols s’ha fet amb el relat del postprocés, tots els insults dels políticament correcte és meritori perquè ho ha tingut tot en contra i no ha gastat ni un euro de l’erari públic com sí que va destinar l’autonomia a la filla del poli franquista quan la van potenciar. Quina vergonya.
Només amb una adreça a Twiter, molta feina i el seu encert discursiu n’ha tingut prou per escandalitzar el puritanisme. No parla de dignitat i altres referències èpiques i ens diu que l’escola i la sanitat han fet figa i el perquè, entre altres coses, no l’única, a conseqüència de la desmesura immigratòria.
L’encert de casar el seu discurs amb la realitat malgrat que emprenyi els autonomistes ha fet un forat enorme a la Catalunya autocomplaent. Estan desorientats i, si no, només cal llegir els editorials i alguns articles de VilaWeb.
Mentrestant, els bons no paren de fer servir els diners que haurien d’anar a parar a sanitat i a les escoles per fer propaganda en els mitjans públics i subvencionats.
Sílvia Orriols és el revulsiu de la política catalana perquè Vox només és una manifestació aguda de l’espanyolisme del PSOE i el PP.
Té molt mèrit perquè només li ha calgut una desena d’intervencions punyents i ben construïdes des de la trona del que queda del castellot de Felip V, fent oposició com Déu mana, perquè tota l’actitud falsària que amagava l’oasi català d’ençà dels anys 80 s’hagi, com a mínim, esberlat. No soc cap ingenu i entenc que rebentar aquest mur construït fa 45 anys porta feina i la defensa dels privilegis és tenaç i diversa. Des dels monàrquics fins a l’extrema esquerra n’estan al cas.
El país està molt trinxat, físicament i moralment. Potser moralment és on el forat és més gros. La impostura costarà més d’eliminar que la neteja dels carrers de la deixadesa colauita que ens manifesta per tot arreu.
El que sí que ha saltat pels aires és l’actitud relativista i panxacontenta que tenia estabornits els catalans com ho demostra que hagi estat ella qui hagi esperonat a molts alcaldes de Junts, de comarques queda clar, per parlar del tema prohibit que no és altre que la inflació immigratòria. De les conseqüències.
A Catalunya, l’autonomisme es defensa amb les ungles mitjançant la moral hipòcrita de les esquerres més estrafolàries, les esquerres dels barquitos, per mantenir les prerrogatives conquerides després del franquisme.
Des de tombant de segle l’activitat migratòria és fonamental per greixar les regalies que se’n deriven per a tothom. Les del sector privat i també del públic, està clar. Són un gran equip. Amb el gran negoci de la immigració, el país ha fet figa. Ha quedat superat. Desfet. Sense aquest negoci qui farà figa són els qui se n’aprofiten en nom de les bones obres.
Els de Junts faran l’impossible per fer veure que estan al cas i en realitat no faran res més que xerrar. Com feia Duran i Lleida, l’home de confiança a Madrid, no només del president. També el PSOE ho farà perquè ja sap que molts dels seus votants són carn de VOX. És el que sempre han fet. Tothom està nerviós i ja no n’hi ha prou d’insultar a la dissident de Ripoll, perquè un cop algú s’ha atrevit des de la política a verbalitzar el que tothom veu per tot el país, això no té aturador.
Cada cop som més el que saben que la immigració massiva ha estat d’una desmesura monumental de la Catalunya d’aquell seny que pregonava en Ferrater i Mora i Vicenç Vives en la seva redefinició exprés del catalanisme postfranquista. Quina paradoxa, oi?
Res és el que era només fa un parell d’anys i si no ho és ha estat gràcies al desvergonyiment i valentia de la senyora Orriols. Per cert, cal escoltar la seva darrera intervenció en el debat al Parlament de la Ciutadella de fa un parell de dies. Feia anys que en tants pocs minuts no es feia tanta política i un diagnòstic tan nítid sobre la lamentable realitat del país autonòmic. No ens estranya que l’oasi li vulgui col·locar un morrió en nom de la protecció de les bones formes.
Continuarà.
Les obvietats que la Sílvia Orriols ha posat sobre la taula són el termòmetre que mesura el nivell de por, silenci hipòcrita i negoci tèrbol que hem viscut des del 1980, suavitzats per la pax pujoliana d’inici, i mostrant-se descarnats des del neo-desarrollIsme del PP i la immigració desbocada.
Em sembla que tot això arriba tard. El trinxament del país ha anat massa lluny. Almenys hi haurà hagut algú que es va atrevur a alçar la veu. Vergonyós tot plegat.