La grandesa de les coses petites

A

Què me’n dieu de les floracions espontànies que enguany hem vist pels marges de camins i carreteres gràcies a les pluges del mes de març? Hi havia, perquè ara la calor ja les ha marcides totes, unes composicions de colors grocs, blaus, vermells o liles que ni el millor jardiner hauria estat capaç de fer créixer. Simplement, les floretes grogues enmig de prats verds feien uns encatifats preciosos. Tota aquesta flora està composta per petits éssers vius que confereixen grandesa a la natura: les petites grans coses.

Però, en el nostre món, tan petit en comparació amb la immensitat de l’univers, no tot són flors i violes. També ens hem d’aturar a pensar en les injustícies. D’aquestes, de petites no n’hi ha. No m’aturaré a queixar-me de la coixa justícia que ens envolta i que representa la petitesa de mires d’alguns, massa, actors d’aquest ram. Dispararé directament a les persones que podrien fer molt per millorar les coses i fan tot el contrari. Si el món és tan petit comparat amb l’univers, com de petits són Trump, Putin o Netanyahu en comparació amb els sis mil milions de persones que poblen la Terra? Però aquestes persones tan petites representen el contrari que em representava aquest matí aquella papallona blanca i minúscula, aquell pardal o les floretes dels marges. La maldat és molt poderosa i el nostre objectiu com a ciutadans ha de ser reduir-la a fum, a allò més petit.