Qui té voluntat de ser català?

Avui us proposo fer-nos algunes preguntes incòmodes. Creieu que la Catalunya dels 10 milions l’únic que pretén és un anorreament encobert del Principat de Catalunya i de retruc de tota la nació dels Països Catalans? Encara més, quina és la quantitat de persones que pot absorbir i mantenir el territori tenint en compte els aqüífers, la sanitat, l’habitatge, i els recursos en general? Aquestes preguntes són de dretes o d’esquerres o bé preguntes formulades des del sentit comú? Una altra pregunta evident és qui es pot considerar català, el qui viu i treballa a Catalunya?, o qui té voluntat de ser-ho integrant-se del tot en la llengua i la cultura autòctona?

Cal acabar d’una vegada amb aquest desori que des del 1r d’octubre, sobretot les organitzacions processistes venudes al colonialisme per diners i pagueta, han abraçat el lerrouxisme dels Comuns i el feixisme espanyol del PSOE, PP, VOX i el 155. De fet, ja fa tres-cents cinquanta anys, des del Decret de Nova Planta del borbó Felip V, que els castellans, els autèntics enemics, intenten l’anorreament de la nació catalana.

Històricament, els catalans no tenim res a veure amb Castella, ni amb la cultura, ni amb la manera de ser. Els catalans fa més de mil anys que som una nació lliure, de cultura judeocristiana, vàrem tenir un parlament democràtic abans que els anglesos, i les llibertats de les dones amb figures ancestrals com l’hereu i la pubilla. La nació catalana no ha estat terra d’acollida, ni terra pacífica, els catalans hem conquerit el Mediterrani amb intel·ligència i mai hem imposat el nostre idioma a cops de sabre. Els consolats de mar eren ambaixades econòmiques, no pas militars, però si ens atacaven sempre hem tingut bons guerrers.

Fins al segle XX les organitzacions patriòtiques i obreres practicaven la violència contra els enemics colonials, botiflers i lerrouxistes. Les organitzacions obreres parlaven català. Les mentides del “volem acollir” són un frau, un negoci amb cara progre que engreixa el capitalisme lliberal, i ensems destrueix l’ànima catalana. Sense un estat ni recursos econòmics, la immigració sense gestió ens està diluint com a poble.

Per exemple, a cap país del món els metges es neguen a atendre amb l’idioma nacional. Cal fer callar les veus de falsos antifeixistes al servei sibil·lí de l’anorreament que des d’Espanya estan fent. L’Estat espanyol no és de dretes ni esquerres, és sobretot nacional/castellà, primer posen per davant Espanya i després la ideologia que s’escaigui, ara bé, sempre nacional castellana.

La Nació catalana ha de recuperar l’autoestima, la dignitat, ha de saber destriar bé el gra de la palla, i tot plegat només ho aconseguirem sent un estat independent. La immigració ha de ser la necessària i que se’n pugui facilitar la integració i l’ús de recursos. El país no pot ser una ONG. Per això ens cal control del territori, policia i exèrcit, és a dir, un estat, perquè si continuem amb Espanya desapareixerem com a poble, ofegats pel nacionalisme espanyol i la globalització.

Cal tornar al sentit comú. Som una nació de cultura cristiana de parla catalanooccitana. Hem de tenir clar que primer hem d’alliberar el país, i sense la catalanitat, sense el patriotisme, sense la nostra identitat no ho aconseguirem. Cap poble del món s’ha deixat exterminar sense lluita. Som catalans, mai espanyols.

Donec perficiam i visca la Terra Lliure.