Homenatge a Francesc Macià a Prats de Molló

Benvolguts connacionals,

 

Enguany, en el marc d’aquesta commemoració i homenatge ritual des del 1989 al president Francesc Macià, ens dol l’absència definitiva de la nostra compatriota que s’estava a Perpinyà, na Maria Rosa Tourné de nom d’esposa però filla d’en Pere Marmé qui, el 1926 amb 16 anys, va ser el soldat més jove del Complot de Prats de Molló, al costat de Francesc Macià. Apreciàvem la Maria Rosa, la seva discreció, la seva elegància, el seu patriotisme i la seva contribució a l’ensenyament del català al Casal de Perpinyà.

Ens dol també la terrible catàstrofe al País Valencià, la mort, la desaparició, l’empobriment de tantes i tants compatriotes provocada per pluges torrencials i el malgovern. Tinc la satisfacció de poder esmentar algunes de les mobilitzacions solidàries espontànies a la Catalunya del Nord, referenciades en el diari local L’Indépendant.

El Casal Jaume Primer, Centre Cultural Català de Perpinyà, va organitzar una col·lecta de roba, calçat, menjar, productes i estris de neteja (04.11.2024).

A Banyuls, a l’estatge de la Creu Roja, van recollir sous (08.11.2024).

A Bompas, a la Salanca, tan bon punt van ser informats de la catàstrofe, la batllessa i el Consell Municipal van organitzar una acció en solidaritat i set camions curulls van marxar cap a Carcaixent (09.11.2024).

A Illa els habitants foren cridats a reunir-se diumenge 3 de novembre, dins el pati de l’Ajuntament, per fer un minut de silenci en pensament a les víctimes de les inundacions. El referent designat per la Comuna va ser el regidor Jeroni Parrilla, per tenir les arrels paternals a Port de Sagunt (08.11.2024).

A Prada de Conflent els ensenyants del Col·legi Gustau Violet van organitzar una col·lecta (material escolar, aigua mineral, productes d’higiene 13.11.2024).

A Sant Feliu d’Avall els habitants del municipi i els dels municipis veïns van mobilitzar-se i fer mostra d’un esforç col·lectiu excepcional: 250 pacs d’aigua, 23 de llet, 12 cartrons de mascaretes, 62 cartrons d’ajuda alimentària, joguines…(12.11.2024).

A Òpol i Perellós el batlle ell mateix, ajudat per molts conciutadans benèvols, va organitzar la col·lecta (14.11.2024)
Aquesta llista de contribucions nord-catalanes no és en cap cas exhaustiva.

En el món de l’esport, l’equip de rugbi de la USAP va invitar, quatre dies després de les inundacions, per així fer-los-hi costat, el club de seguidors de València que s’anomena «Els Valencians», cofundat fa 14 anys pel seu encara avui dia president, Jordi Mata.

La intervenció d’en Jordi Mata revela un alt grau de convicció nacional i un tal coratge alliberador que aquest mereix que us ho ressalti. Les seves paraules van ser publicades en francès a L’Indépendant (9.11.24) i us les tradueixi en el meu català: «Havia de treballar avui. Vaig demanar al meu amo de poder venir a la Catalunya del Nord i ser el portaveu de tota la gent que pateix. Puix que és un motiu d’orgull de veure com la Catalunya del Nord ens sosté. La Catalunya del Nord és el nostre país. Compartim tots un territori, una llengua, una cultura. I avui un gran dolor».

Ens plauria que li fos comunicat per aquesta rotunda afirmació l’agraïment i l’admiració de tots els qui al Nord defensem i promovem la catalanitat del conjunt de la nació, és a dir del conjunt dels Països Catalans, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. Sí, compartim tots un territori, una llengua, una cultura i avui un gran dolor!

L’amic d’en Jordi Mata i secretari de la penya que l’acompanyà, en Santi Almenar, va remarcar que havien fet 550 quilòmetres per ser presents només unes hores perquè: «Per la Usap ho faríem tot». Una descoberta esperançadora per a mi, i potser també per a tots vosaltres, que existeixen molts més lligams amistosos que els que podem imaginar. L’amor entre catalans de punta a punta no és cap ficció!

L’articulista Laura Causanillas, a la qual agraïm també les petjades de catalanitat en molts dels seus articles, va acabar la ressenya destacant que els valencians havien estat aclamats per 14.000 persones en l’Estadi Aimé Giral per llur esforç en sobreposar-se.

Com que dels pitjors moments de la nostra història mil·lenària n’hem de saber treure lliçons per encarar el futur, hem d’agrair també a en Vicent Partal en el seu editorial del 2 i 3 de novembre, titulat «Nosaltres les colònies de Llevant» el fet d’haver plasmat sense pèls a la llengua les causes polítiques de la catàstrofe humanitària, social, patrimonial, econòmica patida pels valencians: en Partal ha denunciat sense embuts «el colonialisme espanyol». Amb molta franquesa i sentit crític ha admès «que la paraula sona estranya, sobretot, perquè no l’hem treballada prou. Nosaltres».

Fa cinquanta anys el meu pare Gilbert Grau Salvat va fundar el 1973 el Partit Federalista Europeu de Catalunya (Països Catalans), precisament per mor de denunciar al si del Partit Federalista Europeu, aquest colonialisme que pateix la nació completa, l’ocupació d’ençà dels segles XVII i XVIII de Catalunya, la dominació política, l’explotació econòmica, la imposició de les fronteres estatals, la repressió colonial, l’ensibornament ideològic per part dels estats francès i espanyol.

Fa temps que he entès que en Gilbert no podia llavors arreplegar gaires compatriotes, mentre no es divulgava el concepte de país colonitzat que s’ha d’alliberar; els temps no havien vingut, els intel·lectuals i polítics confiaven en general en el postfranquisme, en les autonomies i en partits d’esquerra més o menys catalanistes obcecats en fer la gara-gara a les proclames dels partits colonialistes, suposadament d’esquerres, francesos i espanyols.

I ara fa uns anys que no em puc tampoc avenir que ni al Principat de Catalunya mateix, ni amb major motiu a les instàncies europees, d’ençà que la nostra nació hi té representants amb veu i vot i doncs audiència, no es denunciï clarament, explícitament que som una nació migpartida, colonitzada per dos estats pseudodemocràtics. La premsa alemanya continua definint Katalonien com a «regió espanyola» és a dir desentenent-se totalment de la nostra realitat nacional i dels nostres legítims reptes.

Esperem que el llibre d’en Lluís Garcia Sevilla Recopilació d’Accions Genocides Contra la Nació Catalana (Països Catalans) editat el 2022 i el desentelament propiciat per aquesta catàstrofe al País Valencià permeti a la nostra nació de desalienar-se, de comprendre que sols la sobirania, la independència, la reinstauració de l’estat català ens pot permetre de fer prevaler els interessos de la nostra gent i no els dels colonitzadors.