La profunda tristor i els aiguats

Tinc el cap fet un garbuix de coses de tota mena. Com que em sento incapaç d’endreçar-les aniré anotant-les tal com em ragin.

Avui no puc deixar de començar per lamentar amb profunda tristor les catastròfiques conseqüències dels aiguats caiguts la passada nit al País Valencià i altres territoris com la Manxa o Andalusia. Les últimes notícies de què disposo donen que les víctimes mortals estan arribant al centenar. La destrucció de tota mena és grandiosa i dolorosa per a moltes famílies. Amb un mort ja n’hi ha prou per entristir-nos i, sobretot, a la família que li ha tocat de prop. Però passaran del centenar. Què podem fer? Els vells, tan sols lamentar-ho i expressar el nostre condol i solidaritat amb aquests germans. També lamentar i acusar el govern autonòmic del president Carlos Mazón de la lleugeresa, ara amb connotacions de criminalitat, per haver eliminat la Unitat Valenciana d’Emergències. Les conseqüències estan a la vista. Fastigosa política de PP i Vox! Algun jutge o fiscal iniciarà actuacions contra aquests criminals? Sí, criminals, perquè amb la Unitat d’Emergències activa segur que s’haurien salvat vides.

Sobre el drama esdevingut a València he intentat dir tot el que aquesta desgràcia mereix. Em pregunto, però, quanta gent mor diàriament a Gaza, Ucraïna, Líban, Sudan, Iemen i tantes guerres? Quanta gent mor cada dia de fam, de malalties curables o injustícies?

Hamàs és un grup terrorista i la massacre d’israelians que va fer un 7 d’octubre és d’una criminalitat sense pal·liatius. Però, com podem qualificar la desmesurada i criminal reacció d’Israel? Jo no soc ningú per fer-ho, però tinc la meva modesta opinió, sempre dessota la llosa del dubte. De primer, en l’atemptat de Hamàs va fallar el que de vegades s’han considerat els millors serveis secrets del món, el Mossat. Netanyahu i els seus s’han disculpat davant el seu poble per aquesta negligència? D’acord, tampoc s’ha disculpat Hamàs, però…

Aquest és un grup terrorista, ho he deixat ben clar; Israel és un estat. No creieu que els límits on ha arribat Israel no envaeixen el terreny de la criminalitat? Amb l’excusa de perseguir els terroristes de Hamàs ja han massacrat més de 50.000 innocents. Aquests innocents són persones tan dignes com els nostres germans valencians morts la nit passada.

Israel no tan sols no pot justificar aquesta massacre, sinó que tampoc pot justificar la protecció del seu exèrcit i de la seva policia als colons que des de fa molt temps ocupem poblats palestins assassinant impunement els habitants. D’això se’n parla poc. Palestina és una terra a la qual hi tenen tant dret els palestins com els israelians. Els nadius d’ambdós costats són de la mateixa raça, provenen de la nissaga dels cananeus. Una altra cosa són els provinents d’altres països o de la diàspora. L’ONU va decretar la partició de Palestina en dos estats, no s’ha trobat una solució millor al conflicte. Però Israel envaeix la Cisjordània i la trosseja com li dona la gana. Per què aquesta impunitat? Senzillament, perquè té el suport dels EUA i part dels països europeus; vergonya per a l’Europa de l’humanisme! Enmig de la massacre que s’assembla molt a un genocidi (Israel voldria eliminar el poble palestí, Netanyahu ho ha manifestat repetidament) els EUA encara envien armes a l’Estat hebreu. L’Estat espanyol també ho ha fet fins fa poc. El govern de Pedro Sánchez ho ha aturat, no sé si sincerament, per convicció, o per altres interessos que a ningú no se li escapen. Què hi diu la Corona borbònica? Potser ja ha cobrat prou comissions per assegurar-se la vida quan la futura República els torni a enviar a l’exili. L’actual i son pare encara no l’han conegut. Independentistes catalans, sí. I alguns encara el pateixen per vergonya d’aquesta corona, del gobierno i de la (in)justicia espanyola.

El dimarts dia 5 de novembre hi haurà eleccions als EUA. No estic segur que segons qui guany canviïn gaire les coses al món com de les que he parlat més amunt. Els EUA és un país molt gran i complex, però els diners manen molt, massa. És cert que hi ha una classe molt ample de gent culta i decididament demòcrata, en el sentit de convicció democràtica, però sorprèn que la meitat dels votants pugui estar a favor d’un monstre tan impresentable com Donald Trump. No cal que doni detalls de la seva personalitat perquè tots els coneixem. Tampoc puc raonar amb coneixement de causa de la seva oponent, però jo votaria Kamala Harris. En política, si més no actualment, crec que la immensa majoria votem el menys dolent. No vull dir que no hi hagi bons i honestos polítics, però aquests sempre han de navegar entre mediocritats. Casa nostra no n’és una excepció. El que sí que és cert és que el que passa als EUA ens afecta, ens agradi o no ens agradi. Per què he dit abans que guanyi qui guanyi no crec que canviïn gaire les coses, i molt especialment a Palestina? Doncs perquè als EUA manen els diners i aquests són en mans de qui són: en mans del lobby jueu o de tipus com Elon Musk. Esperem a dimarts i, sobretot, més endavant.

Ah! Abans de dimarts ve el divendres d’aquesta setmana: Tots Sants. Dia que honorem els nostres difunts, com han fet tota la vida gairebé totes les generacions. Nosaltres tenim una missió molt complicada: deixar un món millor a les futures generacions. Conservem les nostres tradicions que, juntament amb la llengua i cultura de tota mena, són l’essència de la nostra nació, Catalunya. Bona Castanyada!