XXXVII Pujada al Port de Salau, agermanament occitano-català
El Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC) organitza des de 1998 la Pujada al Port de Salau. Aquest 4 d’agost d’enguany ha estat, doncs, la 37a pujada i és tot un esdeveniment de referència de l’estiu pirinenc amb més de 500 persones participants.
La Pujada al Port, a 2.085 metres d’altitud, és un aplec que es fa cada primer diumenge d’agost. És un acte lúdic-reivindicatiu que evidencia la importància del Pirineu com a nexe d’unió entre els dos pobles que habiten a banda i banda: el català i l’occità.
S’hi puja des dels dos vessants de la muntanya: pel costat català des del Pallars Sobirà, i pel costat occità des de l’Arieja.
Aquest any la Pujada al Port de Salau s’ha celebrat sense incidències, tot seguint el programa habitual, per bé que l’organització lamenta provocacions d’un petit grupuscle d’ideologia extremista. Actituds com aquesta són del tot inacceptables en una trobada com aquesta.
Els primers participants han arribat a dalt del port cap a les deu del matí. Fins a les 12 ha anat arribant gent. Al migdia ha començat la part més institucional de l’acte amb la hissada de les banderes i el cant dels himnes occità i català. Tot seguit els organitzadors han fet els respectius parlaments. Han parlat els iniciadors de la pujada, les entitats organitzadores, responsables del Parc Natural de l’Alt Pirineu i diversos alcaldes de pobles dels Pirineus.
Les entitats organitzadores d’aquesta pujada han parlat de l’emergència lingüística que pateixen la llengua occitana i la catalana. La Pujada d’enguany ha estat un crit d’alerta per aturar el retrocés que darrerament pateix l’ús social del català, la pèrdua de la llengua entre els joves i la situació creixent de diglòssia. Tant la llengua catalana com l’occitana es veuen amenaçades per l’imperialisme lingüístic que caracteritza la política repressiva dels estats respectius. Històricament, els occitans han vist amb enveja la situació del català: l’ús social, l’ensenyament i la transmissió familiar. Ara són els primers a detectar que no anem bé. La sensació entre occitanistes és que el català experimenta ara la reculada que ja va patir fa anys l’occità i ells saben bé que aquests processos són molt difícils de revertir. Aquesta ha estat la part reivindicativa d’un aplec que es caracteritza sobretot per la part lúdica: la música, les danses i l’intercanvi de menges (formatge, vi, galetes i ratafia) i la tradicional foto de família.
Aquest any, a més, els assistents a la trobada podran participar en la 1ª edició del Concurs de Fotos del Port de Salau, un concurs organitzat pel CAOC i l’ASPIC i que compta amb la col·laboració del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Els participants tindran temps fins al 4 de setembre per enviar les fotos del concurs a l’adreça concurs@caoc.cat
A diferència de l’any passat que la boira i el fred varen fer acte de presència, enguany ha fet un dia radiant que ha permès als assistents gaudir de la música, danses i cançons tradicionals del Pirineu, a càrrec de diversos músics occitans i catalans i del grup català Joan Pol Duet.