No existeixen garanties per fer complir els acords Catalunya-Espanya

Catalunya té prou pes demogràfic, econòmic i polític per condicionar del tot la política espanyola. Així i tot, alguns polítics catalans, els del procés, s’obsessionen a ignorar-ho. Els de JxCat van fer president l’espanyol Pedro Sánchez i ara ERC vol fer el mateix amb Salvador Illa. En ambdues decisions sembla que hi havia de fons negociacions polítiques que ho podien justificar. El fet és que la primera i també la segona no serviran per a res, en termes nacionals però tampoc en termes pràctics.

L’autonomia política catalana, dins l’entramat jurídic i constitucional espanyol és una ficció, només un desig d’intencions. No té cap substància perquè no s’ha desenvolupat la plurinacionalitat: no tenim seleccions esportives, el català no és oficial arreu de l’Estat i el model confederal és a les beceroles. En fi, tot ha quedat igual i això que han passat anys.

L’única conquesta catalana, sense pal·liatius, ha estat la del referèndum d’autodeterminació del 2017. La gent s’ho va creure, va desbordar les institucions i va prendre el control del país, dels carrers i del relat. Tot aquest capital, els polítics victimistes i covards, l’estan menystenint i ara es vol acabar d’enterrar fent president de Catalunya la cara més funesta del 2017, la dels socialistes amb Salvador Illa.

Catalunya no necessita cap revolució ni trencar cap plat per fer-se valer. Només li cal determinació política, en forma de coherència nacional. El blocatge institucional és una eina democràtica legítima i totalment vàlida. Ara, anant a noves eleccions. I així tantes vegades com calgui. Sense por.

En general, tots tenim sentit comú. Hom s’absté a les eleccions o cerca noves opcions, de càstig o trencadores. També mira amb distància el galliner polític per no perdre el temps ni fer-se sang. Tots estan condicionats per anys de política pactista sense la més petita dosi de dignitat nacional. Així, res té prou valor i tot és un miratge.

Calen noves opcions polítiques. Cal més sentit crític. I cal més llibertat si volem superar a tots els que han portat el país a una cursa perduda de competències inútils i desgast permanent.

L’estructura de l’Estat espanyol està pensada per esclafar les seves nacions sotmeses així que aixequin el cap exigint els seus drets. Sabent això, cal emprar les eines democràtiques disponibles per portar l’Estat al col·lapse i a la desintegració.

La independència es pot fer democràticament prioritzant l’agenda nacional i exposant el conflicte polític entre Catalunya i Espanya sense embuts. Aquesta és la feina que s’esperaria dels nostres polítics.

Noves eleccions! Fem valer el bloqueig democràtic com la millor eina per fer-nos respectar. Els qui tenen la representació política ho poden fer i si no ho fan, caldrà votar als qui tinguin la intenció de fer-ho. Cap més vot emocional. Mai més captius “dels nostres”.