Tots els que tingueu una estelada desada en un calaix, en un armari o on sigui, pengeu-la de nou al balcó.
No us pregunteu per què. Sense cap motiu, traieu-la d’on estigui entaforada i feu-la lluir de nou al balcó. Que hi llueixi dia i nit fins que es faci malbé i, llavors, només caldrà substituir-la per una de nova. Seran entre uns 10 o 15 euros, segons la mida, i com que el temps de vida acostuma a ser de més d’un any, aquesta serà una despesa anual pel cap llarg i, si ho comptem, surt al voltant d’un euro al mes. Res prohibitiu però uns euros ben invertits.
Per revertir aquest ensopiment independentista no crec que calgui que esperem que ens organitzin ni grans manifestacions ni cap gran acte reivindicatiu. Comencem cadascú de nosaltres amb un petit gest com aquest de tornar a penjar l’estelada al balcó. Si individualment comencem a escalfar l’olla quan ens n’adonem veurem que ja torna a fer el xup-xup.
Si es tornen a veure estelades per tot arreu, potser fins i tot els polítics arriben a donar-se per al·ludits. Difícil, molt difícil. Però per provar-ho no s’hi perd res.
El canvi d’actitud que li cal al país el podem començar perfectament per un canvi d’actitud individual. Quan hi hagi hagut suficients canvis individuals, de cop i volta veurem que el país també ha canviat i torna a anar per on volem i cap on cal.
Omplim de nou totes les balconades del país amb estelades. Fan més bonic al balcó que al calaix, sens dubte. I, a més, alegren molt la vista!
