Els naixements disminueixen un 3,9% a Catalunya el 2023

L’any 2023 han nascut 54.182 nadons a Catalunya, segons les dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquesta xifra representa una disminució del 3,9% en relació amb les dades definitives del 2022. El nombre de dones en edat fèrtil (de 15 a 49 anys) es manté força estable (1.789.371), amb un augment de l’1,8% en relació amb l’any anterior. En canvi, el nombre de nascuts vius i el de dones en edat fèrtil situen l’indicador conjuntural de fecunditat (ICF) en 1,10 fills per dona al 2023, que és un mínim històric, per sota del valor assolit l’any 1995 (1,14 fills per dona).

La disminució de les xifres de naixements dels darrers anys s’inscriu en una tendència a la baixa de la natalitat que ha estat continuada des del 2009 (85.000 naixements) Al 2023 la taxa bruta de natalitat és de 6,8 nascuts vius per cada 1.000 habitants, inferior al 2022 (7,2‰) i al 2009 (11,4‰).

L’edat mitjana a la maternitat es manté en els 32,6 anys, la mateixa que el 2021 i el 2022, però és un any més avançada que 10 anys enrere (31,6 anys el 2013). D’altra banda, l’edat mitjana al naixement del primer fill és de 31,7 anys, amb un increment d’1,3 anys en relació amb el 2013 (30,4 anys).

Els naixements de mare estrangera augmenten l’1,9% el 2023

Dels 54.182 nascuts vius el 2023, 35.408 són fills de mare espanyola, que representa una disminució de 2.551 nascuts vius (-6,7%) i 18.774 són fills de mare estrangera, que representa un augment de 351 més que l’any anterior (1,9%). En termes relatius, el nadons de mare estrangera representen el 34,6% dels nascuts vius.

La fecunditat de les dones estrangeres residents a Catalunya és més alta que la de les dones amb nacionalitat espanyola residents a Catalunya, com demostra l’ICF, que se situa en 1,32 i 1,06 fills per dona, respectivament.

L’edat mitjana a la maternitat es manté en 32,6 anys: en les mares de nacionalitat estrangera és de 31,0 anys i en les mares de nacionalitat espanyola és de 33,2 anys. Les mares de nacionalitat estrangera són en mitjana 2,2 anys més joves que les mares de nacionalitat espanyola.

Entre els nadons de mare estrangera, la major freqüència correspon als fills de mare marroquina (4.560 nascuts vius), que representen un 8,4% del total de naixements de Catalunya i un 24,3% dels naixements de mare estrangera, seguits, en ordre decreixent, pels fills de mare pakistanesa (1.334), colombiana (1.157), hondurenya (961) i romanesa (883).

Per grans regions geogràfiques, entre els nadons de mare estrangera es compten 5.955 nascuts vius de mare amb nacionalitat d’algun país del continent africà. Pel que fa als nascuts de mare de nacionalitat americana, 3.924 corresponen a nacionalitats d’Amèrica del Sud i 1.817 d’Amèrica del Nord i Central. Els nascuts de mare estrangera de nacionalitat de la Unió Europea són 2.892 i de la resta d’Europa, 1.204. Finalment s’han registrat 2.961 nascuts de mare amb nacionalitat asiàtica i 21 nadons de mare amb nacionalitat d’algun país d’Oceania.

Els naixements disminueixen a tots els àmbits del Pla territorial excepte a l’Alt Pirineu i Aran

Cal tenir en compte que els resultats de l’Estadística de naixements del 2023 reflecteixen en bona mesura els efectes de la creació de la comarca del Lluçanès (que incorpora 8 municipis que formaven part de la comarca d’Osona) i el fet que els municipis de Biosca i Torà han deixat de formar part de l’àmbit de Ponent i de la comarca de la Segarra per incorporar-se a l’àmbit de les Comarques Centrals i a la comarca del Solsonès.

L’any 2023 només l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran (7,4%) registra un creixement de naixements respecte a l’any 2022. El de les Comarques Centrals (-8,8%) és el que registra una major disminució, seguit del de Ponent (-4,8%), el Metropolità (-4,4%), les Terres de l’Ebre (-4,1%) i, amb menor intensitat, el Camp de Tarragona (-1,8%), les Comarques Gironines (-1,6%) i el Penedès (-1,5%).

A la majoria de comarques (28) ha disminuït el nombre de naixements, però els majors descensos s’han registrat a la Segarra (-20,1%, afectada pels canvis territorials), l’Urgell (-17,9%) i el Bages (-14,1%). Per contra, les comarques que registren els majors increments en la xifra de naixements són el Pallars Jussà (14,9%), la Cerdanya (11,7%) i l’Aran (10,7%).

Pel que fa als municipis, el conjunt dels que tenen entre 500 i 100.000 habitants han perdut entre un 4% i un 7% del nombre de naixements; la ciutat de Barcelona ha registrat un 1,8% menys de naixements. Els municipis amb menys de 500 habitants són els que han tingut el major descens, un 14,5%.

Indicadors de fecunditat al territori

La taxa bruta de natalitat per àmbits del Pla territorial fluctua entre un màxim de 7,2 naixements per cada 1.000 habitants a les Comarques Gironines i a Ponent i un mínim del 5,9‰ de l’Alt Pirineu i Aran. Per comarques, el màxim el registra el Gironès (8,2‰) i el mínim l’Alta Ribagorça (4,5‰).

L’índex conjuntural de fecunditat més elevat es registra a Ponent (1,31 fills per dona) i el més baix a l’Alt Pirineu i Aran (1,02), seguit de l’Àmbit Metropolità, 1,06 fills per dona.

Pel que fa a l’edat mitjana de les mares dels nadons, l’àmbit Metropolità és on la maternitat és més tardana: 32,93 anys d’edat mitjana a la maternitat i 32,04 anys d’edat mitjana al naixement del primer fill. Les Terres de l’Ebre és on la maternitat és menys envellida, amb una edat mitjana a la maternitat de 31,61 anys i una edat mitjana al primer fill de 30,18 anys.

Naixements de mare estrangera al territori

El 40,7% dels nascuts vius a Ponent i el 39,2% dels nascuts a les Comarques Gironines són fills de mare estrangera, amb percentatges força superiors a la mitjana catalana (34,6%). L’àmbit que mostra el menor percentatge de fills de mare estrangera és el Penedès (29,8%).

Per comarques, els percentatges més elevats de nadons de mare estrangera s’observen a la Segarra (53,2%), seguida del Pla d’Urgell i la Garrotxa (45,7% i 44,7% respectivament). Les comarques amb els percentatges més baixos de nascuts vius de mare estrangera són el Lluçanès (5,7%) i el Moianès (21,8%).

Quant als municipis de més de 20.000 habitants, el municipi de Salt és el que registra el percentatge més elevat de fills de mare estrangera (69,3%), seguit de Lloret de Mar (60,8%), Salou (58,2%), Manlleu (57,9), Olot (56,9%), Figueres (54,6%) i Vic (51,4%).

Martina i Jan són els noms més posats als nadons del 2023

Jan (393) és, per primera vegada, el nom més posat als nens nascuts a Catalunya l’any 2023. Cal destacar que el nom de Marc, després d’haver encapçalat el rànquing del nom de nadó més freqüent des que es va iniciar l’estadística de l’onomàstica l’any 1997 i fins al 2021, se situa en setena posició el 2023. En segona posició hi ha el nom de Biel (387), seguit de Pol (376), Nil (374) i Leo (372). Pel que fa a les nenes, Martina (405) és el nom més posat entre les nenes, que desbanca al segon lloc el nom de Júlia/Julia (390), que encapçalava el rànquing des del 2017. En tercer lloc el nom més posat és Mia (339), seguit d’Emma (327) i Lucía (324).

Per àmbits del Pla territorial, Leo és el nom més posat a l’àmbit Metropolità i Jan ha estat el més freqüent a les Comarques Gironines i al Penedès. Pel que fa a la resta d’àmbits, Àlex ha estat el nom més posat a Ponent, Martí a les Comarques Centrals, Pol a l’Alt Pirineu i Aran, Biel al Camp de Tarragona i Pau a les Terres de l’Ebre.

En el cas de les nenes, Martina és el nom més freqüent de les nenes nascudes a l’àmbit Metropolità i les Terres de l’Ebre i Júlia/Julia el del Camp de Tarragona. Pel que fa a la resta d’àmbits, Mia és el més freqüent a les Comarques Gironines i el Penedès, Aina a Ponent, Ona a les Comarques Centrals i Abril a l’Alt Pirineu i Aran.