En Puigdemont, un home d’estat
Amics, amigues,
Estem arribant al dia D, Diumenge-12-V-2024. Dia d’eleccions al Parlament de Catalunya. Ja sabeu el que us diré perquè em coneixeu, si més no per aquestes cartes d’abans de la matinada. Ho heu endevinat, us vull recomanar que aneu a votar i que voteu la candidatura “Junts + Carles Puigdemont”. Sí, soc un pesat, ja ho sé, però és que jo estic tan convençut que aquesta candidatura és la que ens convé i que si pogués m’enfilaria a la Pica d’Estats i des d’allí dalt pregonaria per tot Catalunya aquest meu convenciment. Això no vol dir que jo sigui un il·luminat i que em cregui estar en possessió de la veritat. Res tan lluny de la meva ment. En primer lloc, soc un demòcrata, o intento ser-ho, i per aquest motiu he començat recomanant-vos que voteu i que voteu lliurement d’acord amb les vostres respectives consciències. Deixat això ben clar, crec que tinc dret a insistir en els meus convenciments i recomanacions. Nogensmenys, com és natural i molts feu sovint, cadascú de vosaltres és lliure de continuar llegint o enviar-me a la paperera; alguns ja ho hauran fet només començar la carta o només veient el missatge a la safata d’entrada.
Em costa d’entendre com un català amb cor de patriota pugui votar una candidatura en la qual els components saben que les seves actuacions venen dictades des de Madrid. Seria el cas del PSC amb l’inefable Salvador Illa; del PP amb un tal Fernández i altres que no vull ni esmentar. També em costa d’entendre, i molt a pesar meu, com aquesta vegada algun català intel·ligent pugui votar la candidatura d’ERC amb Pere Aragonès al capdavant. Rebobino la legislatura que fineix i veig la trista imatge d’un govern que, penjant d’un fil, amb prou feines podia traure el cap de l’aigua per no ofegar-se. No ens enganyem, si els altres grups del Parlament no els hi ha interposat una moció de censura, que hauria perdut el govern d’ERC, ha sigut perquè l’oposició independentista no ha volgut carregar-se un govern que, teòricament, és d’aquesta ideologia.
Responsabilitat constructiva que cal reconèixer al grup parlamentari de Junts. El govern espanyol de Pedro Sánchez ha portat al de Pere Aragonès per on ha volgut i l’ha enganyat com a uns principiants tot tractant-se d’un partit històric com ERC. Però hi ha partits que perden les arrels com les han perdut els socialistes del PSOE que han abjurat del seu socialisme i del seu republicanisme; aquests són els que controlen el PSC que quan va abandonar la seva catalanitat, va perdre les figures més senyeres del partit. Recordem, va ser una desbandada de la qual només han quedat figures tan tristes com Salvador Illa, que renega de la independència i del dret a l’autodeterminació.
A totes les files, però, hi ha renegats. Recordem els del PDeCAT (o com es digués) que a les passades eleccions catalanes no van treure ni un diputat, però van impedir que Junts guanyés les eleccions i pogués formar govern. Deuen ser els mateixos exconvergents que ara firmen un manifest en favor del PSC. Aquests i altres són els que fan que es digui que en política no hi ha res de net. Home! Res, tampoc. El que cal és fixar-se bé en com actuen alguns per apartar-los dels nostres vots. És la manera de castigar-los en democràcia.
Hem de reflexionar i esbrinar quina és la candidatura realment seriosa. No em direu que, a banda dels botiflers tipus PSC o PP, de les sis candidatures independentistes presentades —una mostra que si no anem junts no farem res— només n’hi ha dues amb cara i ulls i en destaca la que encapçala el veritable home d’estat que és Carles Puigdemont de trajectòria impecable, més conegut a Europa que la presidenta del seu Parlament, amb una personalitat tan forta que només posant el seu nom a la candidatura ja ha aconseguit, segons les enquestes, fer el sorpasso a ERC i fer tremolar tant el PSC que ha necessitat que, de manera no prevista, fes tornar el comediant del Pedro Sánchez a Catalunya per intentar salvar els mobles.
Amigues i amics, per mi només hi ha un polític digne de ser president de la Generalitat, i aquest és Carles Puigdemont. Voteu i voteu a consciència. El diumenge 12 és la gran festa de la democràcia i una gran possibilitat per Catalunya. Puigdemont és el vot útil.
Vostre,