Els mitjans de comunicació en valencià, un dret i una obligació

L’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació AMIC (abans ACPG) va constituir-se l’any 1997 i va néixer amb la voluntat de ser l’interlocutor vàlid d’un col·lectiu que gaudeix d’una gran popularitat i difusió entre tots els sectors de la població. Des de l’any 2018, es va constituir l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació Valencians (AMIC Valencians) amb l’objectiu de donar cobertura als mitjans de proximitat impresos i digitals del territori. Actualment, 80 mitjans integren l’Associació al País Valencià. Dels quals 48 són digitals i 32 impresos. Respecte d’aquests mitjans, els dona cobertura en la defensa de drets de llibertat d’expressió. Aquest col·lectiu i xarxa de tipus empresarial, en l’àmbit dels mitjans de comunicació, facilita l’intercanvi entre els professionals, opinions i suggeriments i els donen accés a una plataforma amb recursos i eines que els ajuden a una millor gestió i qualitat d’informació. Afavoreix, per tant, el periodisme crític. Entre els serveis oferts hi ha l’assessorament jurídic, la representació legal, un banc d’matges i de continguts, carnet de premsa i un butlletí de notícies.

La nova polèmica sobre si el valencià i el català són la mateixa llengua, no deixa de ser una reiteració i una vulneració més amb l’única intenció de separar-nos i, per tant, una estratègia més per, a través de la mentida, emprar la repressió de manera obsessiva. Al respecte, recordar l’aberrant situació que els compatriotes del País Valencià estant encara patint, i és que és un atemptat flagrant contra la llibertat de premsa, d’informació i censura basada exclusivament en la voluntat del govern valencià i espanyolista de prohibir un mitjà de televisió que empra l’idioma propi i genuí del territori i que –cal no oblidar- que és cooficial. El 2021 es complien 10 anys sense TV3 al País Valenià i darrere d’aquest fet hi ha la negació de la història i dels vincles culturals i lingüístics amb Catalunya. Si bé és possible d’intentar connectar-s’hi, les incidències són possibles ja que depèn de la zona i del cable o companyia es tingui contractada. A aquestes alçades, és obvi que hi ha “mala fe” i que tots els esforços que hi estan esmerçant són irresponsables, improcedents, il·legals i fora del sentit comú. En aquest sentit i davant de les ignominioses, ridícules i desesperades mesures que estan emprant el nou govern autonòmic aliat amb Vox atempta, ja no només a la llibertat d’expressió, sinó també a la grolleria, falta de respecte, incompetència i arrogància d’uns dirigents que el que fan és fer ostentació de la seva “ignorància” i manca de formació i aptituds per ocupar el càrrec que ocupen. Darrerament, hem hagut de sentir que al parlament “potser no s’estendran” emprant les llengües cooficials –quan és una obligació el conèixer-les— igual que al·lega la RTVE autonòmica, que el valencià i el català són dues llengües diferents –si bé ells mateixos—, i com no la ingerència de l’entitat Escuela Bilingüe que es veu que “ajuda” el govern i es dedica a fer una feina que hauria de fer la Conselleria d’Ensenyament i no necessàriament en aquest sentit, alhora que menystenen l’ensenyament de la Filologia Catalana. La darrera ha estat la vulneració de la normativa lingüística que la Generalitat Valenciana s’ha saltat “a la torera”.

La sort que tenim és que el voluntariat i la massa social estem molt motivats i exigim el que ens pertoca, malgrat totes les dificultats. Citem també que Filmin ha obert un canal dedicat al cinema valencià, gràcies a un acord amb l’Institut Valencià de la Cultura, fet que va lligat a la cultura i iniciatives dutes a terme des del territori però tenint clar que es tracta de la mateixa llengua, o així hauria de ser. Plataforma per la Llengua ha esdevingut una entitat cohesionadora juntament amb tots els agents que defensen la llengua catalana. Al diarilaveu.cat, s’analitza en aquest article, l’informe titulat Ús de les llengües en els mitjans de comunicació de la Comunitat Valenciana, 2023. A la secció de política dels darrers números d’aquest digital, es dedica un article a analitzar la situació lingüística en relació amb la llengua. Us convidem a llegir-los per veure-hi la similitud i paral·lelisme amb la situació que es viu al Principat. I es fa palesa la diferència que hi ha o hi pot haver entre “el dir i el fer”: el que és i el que pot semblar pel que en trascendeix a partir de la premsa estatal o oficial versus la nacional o local. Volem també reprocitat.

Un model a tenir en compte pel que pugui passar.