Davant les vinents Eleccions Generals al congrés i al senat, del 23 de juliol, el Grup Koiné vol recordar als partits polítics que han d’assumir que vivim un conflicte entre nacions que té com a camp de batalla, de fa segles, la llengua. Aquest conflicte només pot tenir dos finals: que els catalans puguem viure normalment en català al nostre país o que el català desaparegui del territori on va néixer. La independència és l’única possibilitat real de poder salvar la llengua. Cal que els diputats que surtin elegits en siguin conscients i la defensin amb l’acció, no només amb paraules, sinó també amb fets.
Aconsellem, per tant, a tothom qui ha decidit de votar en aquestes eleccions, que per triar el partit polític al qual votarà, tingui en compte qui defensarà millor la llengua en tots els àmbit possibles i, per començar, complirà els tres punts següents:
1r) Els polítics catalans han de fer sempre les seves declaracions públiques en català, sense traducció. És responsabilitat dels mitjans de comunicació posar-hi subtítols, si ho consideren necessari.
2n) Els polítics catalans han de fer totes les intervencions i gestions al congrés i al senat en català, tant orals com escrites, com a mínim fins a deixar palesa, políticament i jurídica, la discriminació lingüística que practica el parlament espanyol. I si aquestes intervencions són tallades o rebutjades, no s’hi conformaran, sinó que apel·laran a instàncies superiors, a instàncies europees, a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i al seu article 21 que des de l’any 2000 prohibeix la discriminació lingüística com la que imposava fins llavors l’article 3.1 de la Constitució espanyola.
3r) Els polítics catalans han de deixar d’actuar a la defensiva, han de desemmascarar el supremacisme espanyol que fa del castellà una llengua obligatòria arreu mentre que deixa el català com una llengua optativa en el seu mateix domini lingüístic i que duu, per exemple, a veure injust de demanar el requisit lingüístic del català al nostre territori, però a no veure injust de requerir-hi el coneixement del castellà, o a considerar que ni al Principat de Catalunya, ni al País Valencià, ni a les illes Balears, ni a l’Aragó de parla catalana, el català hi pugui ser la llengua vehicular de l’ensenyament en els mateixos termes que el castellà ho és a les comunitats de llengua castellana de l’Estat.
17 de juliol del 2023.
