Tindran capacitat d’influència en el Congreso de los Diputados posterior al 23J els partits catalans?

Davant les eleccions espanyoles del 23J convocades de forma anticipada per Pedro Sánchez, just després de les eleccions municipals, hi ha sectors de la societat catalana que compren totalment el marc espanyolista en el qual l’objectiu de les eleccions espanyoles és aturar una coalició de PP i VOX. Posen de manifest la importància que hi hagi el màxim de mobilització, també d’aquells que són independentistes, per assolir aquest objectiu. També hi ha qui defensa que la seva formació política podria tenir capacitat de bloqueig del Congreso en funció dels resultats. Fins a quin punt aquests escenaris són possibles?

Analitzem quins són els escenaris més probables tenint en compte els possibles resultats que ja s’han començat a dibuixar a les eleccions municipals i a diverses autonomies espanyoles i també aquells que ens mostren les diferents enquestes electorals, sempre tenint present que no sempre l’encerten. Per blocs s’espera el següent:

• La coalició de govern PSOE + Podemos / Sumar va a la baixa de forma clara. Ja es va veure en les eleccions municipals i a les autonòmiques de les comunitats que segueixen el calendari comú que aquests dos partits anaven a la baixa i perdien alcaldies i comunitats autònomes. En concret el PSOE passaria de 120 diputats a un interval que va des dels 95 a poc més de 105. Sumar lluitarà per igualar els resultats de Podemos + Mas País (38) i probablement es quedarà per sota.
• La coalició alternativa entre PP i VOX va a l’alça i absorbeixen la major part del vot de C’s. S’ha anat normalitzant l’acord entre aquestes dues forces que han signat acords de govern en diversos municipis i comunitats autònomes. També és cert que en alguns llocs de moment no ha estat possible l’acord, com a Extremadura. El PP incrementarà notablement el nombre de diputats actual (89) i es mourà en un interval d’entre 130 i 145 diputats. VOX per la seva banda, aniria una mica a la baixa i es mou entre els 30 i escaig i els 50.
• Els partits catalans que fins ara recollien el vot independentista van a la baixa, caldrà veure en quina proporció en les eleccions espanyoles.
• Els partits bascos molt probablement igualaran resultats o podrien millorar una mica amb 1 diputat més.
• S’espera que el BNG millori resultats i la majoria d’enquestes els donen un segon diputat cosa que lliga amb el creixement electoral que ha tingut en les darreres eleccions.
• Coalición Canaria va a la baixa i podria mantenir els 2 diputats actuals o quedar-se amb un de sol. Nueva Canaria no entraria al Congreso.
• Els partits de l’Espanya buidada mantindran el diputat a Terol i podrien tenir-ne algun més, però sense cap creixement notable.
• Els partits regionalistes de Cantàbria i Astúries no es presentaran a les eleccions. UPN, que aquest cop va per separat del PP, molt probablement tindrà un sol diputat.

Amb aquests resultats hi ha diversos escenaris possibles:

1. El més probable i el que indiquen la gran majoria d’enquestes i la tendència electoral dels darrers comicis és que PP i VOX arribin a la majoria absoluta i que decideixin governar conjuntament. Cal tenir present que en cas de donar-se aquesta majoria absoluta, s’haurà construït bàsicament amb els diputats escollits a fora de Catalunya. Ja que la dreta i extrema dreta espanyolistes a Catalunya tenen una proporció petita dels diputats escollits en aquest territori. Per exemple, la majoria absoluta de Mariano Rajoy de l’any 2011, amb 186 diputats, estava basada en 175 diputats de fora de Catalunya que ja sumen just la meitat dels diputats del Congreso. I la majoria absoluta de José María Aznar de l’any 2000, amb 183 diputats, es basava en els 171 diputats escollits fora de Catalunya. Cal tenir present que el mínim del bloc de la dreta a Catalunya han estat els 6 diputats que sumaven PP, VOX i C’s a les eleccions del novembre del 2019. De manera que l’any 2000 fins i tot si a Catalunya la mobilització del votant que rebutjava la dreta espanyola hagués igualat el mínim del 2019, no hauria estat suficient per evitar la seva majoria absoluta.
2. Un segon escenari, seria un govern en solitari del PP. Fins i tot si aquest partit suma majoria absoluta amb VOX, es pot plantejar governar en solitari i aplicar una política de pactes de geometria variable. Com més diputats tinguin per si sol més s’alimentaria aquesta opció. I el fet que la major part de l’oposició basi la seva campanya a evitar que VOX entri en el govern, li facilitaria les coses al PP, ja que podria fer xantatge amb aquest tema i exigir l’abstenció del PSOE.
3. Un tercer escenari, menys probable que els anteriors, seria un govern de coalició entre el PP i el PSOE. És una fórmula que fins ara no s’ha vist mai. Però que certs poders econòmics de l’Estat podrien abonar per tal de tenir un govern sòlid en funció dels resultats de les eleccions. Com el segon escenari, a més es podria veure com un mal menor per sectors del centre i l’esquerra espanyoles per evitar un govern amb VOX.
4. El darrer escenari, que ara mateix es veu molt improbable, seria una repetició del govern del PSOE i Sumar, en el cas que PP, VOX i UPN no sumessin majoria absoluta, que requeriria el suport de bona part de la resta de partits —ERC, Junts per Catalunya, PNB, EH Bildu, CUP, BNG, CC, Teruel Existe—, si no tots. De les 18 enquestes publicades, amb estimació d’escons, des que es van fer públiques les coalicions electorals que concorrerien a les eleccions, només dues no donen majoria absoluta al bloc PP, VOX, UPN. La primera és el CIS, que té un Pollcheck de només un 3,7 sobre 10. Això vol dir que si comparem totes les enquestes que han publicat sobre eleccions i el resultat real, l’estimació que fa aquest òrgan del govern espanyol s’allunya molt de la realitat. La segona és una enquesta d’El País que atorga 174 diputats, a dos de la majoria absoluta, el bloc PP-VOX-UPN. La resta els donen entre 176 i 186 diputats.

Tenint en compte aquests quatre escenaris, podem concloure que en els tres més probables, el paper dels partits catalans seria irrellevant, ja que les majories es conformen amb partits d’àmbit estrictament espanyol. El quart escenari, que en general sembla improbable, en el cas que es donés requeriria voluntat per part del PSOE de configurar un govern amb una majoria molt feble que el portaria a haver de fer equilibris i concessions a cada votació de la legislatura. Només que uns pocs diputats no donessin suport a les votacions proposades pels grups del govern, els portaria a perdre-les. És lògic pensar que si es donés aquest escenari, el PSOE tindria molts incentius per optar pel tercer escenari en cas que realment volgués formar part del govern o del segon en cas contrari.