Dels vots nul i en blanc en les darreres eleccions municipals. Districte electoral d’Arenys de Mar

L’article 96 de la LOREG (llei orgànica 5/1985), defineix com a vot nul i en blanc el següent:

1. El vot nul és l’emès en un sobre diferent a l’oficial; una butlleta sense sobre; en un sobre però amb diferents paperetes de diferents candidatures, (si s’hi introdueixen diferents butlletes de la mateixa candidatura, s’entendrà vàlid un sol vot).
2. Seran nul·les les butlletes modificades amb afegitons, esmenes (ratllades) en els candidats, o canvis en l’ordre, o aquelles altres en les que s’hagués fet qualsevol tipus d’alteració.
3. El punt tres parla de les eleccions al Senat, i ara per ara, no ho desenvoluparem.
4. Seran nuls també els sobres alterats d’alguna forma.
5. Es considerarà vot en blanc, però vàlid, un sobre buit, sense cap butlleta, no es diu res de sobres amb un paper blanc dins. Tot i que al meu entendre un sobre sense res, és un sobre buit, podent-se interpretar que és en blanc, o que la intenció del votant, és no votar a ningú, castigant amb nul·litat aquesta forma de fer-ho, ja que no expressa objectivament cap voluntat, o la voluntat d’abstenir-se de donar el seu vot a algú. Tot és qüestionable. Però si està regulat així, i s’accepta, res a dir: vot en blanc.

La JEC i la LOREG, haurien d’obligar a editar paperetes blanques, a disposició dels electors, per evitar els dubtes i interpretacions, que en tot cas, resolt la JEC, resolució 14.2.2021, expedient 310/400, amb l’acord 129/2021 que a la consulta de si és vàlid un sobre amb un paper blanc dins (no diu en quina forma: retallat, un tros de paper quadriculat, tampoc està previst en article 96.5). La JEC, considera un sobre amb un paper en blanc a dins com a nul, dient que l’article 96.5 és taxatiu, quan al meu entendre no ho és, ja que no preveu l’existència efectiva i continuada, en moltes eleccions anteriors, de vots amb papers en blanc a dins. Com a advocat, entenc que el que s’ha de prioritzar és la voluntat de l’elector que ha fet l’esforç de fer cues, anar a votar en diumenge, i votar, fent-ho en un paper en blanc que no te altra traducció, en equitat i justícia -dret públic català- que el de votar vàlidament en blanc, vot computable, entenent que ho emparen i son vigents els aforismes legals del nostre dret que diuen que la llei no és el Dret, sinó que la llei, hauria de ser, una assenyada expressió del Dret. El Dret a protegir és la voluntat del votant, que amb ignorància o conscientment vota amb un paper en blanc en base al seu dret fonamental a expressar-se d’aquest forma, paper en blanc, no prevista en l’article 96.5.

Dit tot això, em cal analitzar, sense personalitzar ni identificar pobles concrets, el districte electoral d’Arenys de Mar que aplega 20 pobles, en què han consistit bàsicament els vots nuls i els en blanc, i si del contingut de les butlletes nul·les, se’n pot extraure alguna lectura, més enllà de si son o no paperetes nul·les, o caldria donar-ne alguna per bona, com en realitat ha succeït en pocs casos.

Les dades oficials ens diuen que els vots nuls i en blanc a les Municipals a Catalunya han estat:

Si comparem amb el Referèndum de 2017, on hi va haver 2.286.217 de vots emesos (el 43% de participació, gairebé la mateixa que en les darreres municipals), 19.719 de vots nuls; i 44.913 de vots en blanc. Les actes emeses per les meses electorals, amb la signatura dels seus membres, i les esmenes, queixes o altres circumstàncies que els apoderats de cada partit han considerat adients, indiquen, a part dels vots a cada llista, els vots que s’han considerat nuls o en blanc, amb oposició o esmena en l’acta o no. Aquests vots nuls, s’ajunten i envien a la Junta Electoral de Zona, per tal que, en audiència pública i a presència dels apoderats que hi volen assistir s’escolti o defensi la postura que l’acta indica. La JEZ revisa i ensenya a tots els assistents, els vots nuls i si s’escau, com sovint succeeix, se n’esmenen alguns considerant-los vàlids o en blanc, aixecant una nova acta dels resultats definitius, post recompte.

El que vull analitzar és en què consisteix la nul·litat de cada vot que hem mirat i validat o no, ja que, a misses dites, de la “lectura” que en fem de cada vot considerat nul, se’n poden treure, al meu entendre, interessants conclusions.

Cada vila o ciutat té una o moltes taules, la que més són Pineda i Malgrat, i en cada mesa, en un barri o zona diferents, se n’observen les següents conclusions.

Primerament, segons quin poble, zona o barri, hi han en proporció, més vots nuls o en blancs que en altres. Per què? Qui més en té és un poble mitjà d’interior amb un promig de 12-15 vots nuls per mesa, i uns 15 vots en blanc per mesa. És un poble crític, amb debat al carrer. El que menys, un poble coster amb un historial electoral complex, on els nuls foren 3 en cada mesa, i el promig de blancs també. Només en pocs pobles i meses determinada hi ha hagut zero vots nuls, concretament en 2 meses en tot el districte, i en blanc 5, si no erro.

La següent pregunta que ens podem fer és per què vots nuls?

1. En una zona de pobles veïns, hi hagueren molts sobres on a dins, hi havia paperetes del “Referèndum de l’1 d’octubre de 2017”. Vot nul, evidentment. Aquests foren més o menys un 10% dels vots nuls.
2. En altres zones, a dins el sobre hi havien diferents paperetes de diferents partits, també nuls. D’aquests:
   • Un tant per cent alt les paperetes eren d’ERC-Junts, en altres, Junts-ERC-CUP i en alguna, poques, 4 butlletes de ERC-Junts-Cup i en Comú, o altres… un 15-20%. La meva subjectiva interpretació no pot ser altra que el que estava fent el votant era dir als partits acumulats en el sobre, que haurien d’anar junts, i no pas per separat, i sent així es protestava posant la llista dels partits que ell considerava que haurien de presentar-se en coalició. Altres sobres només tenien dos paperetes, de Junts+ERC, o altres.
   • Un altre 2-4%, les butlletes eren de PP+Vox, o PSC-PP, o alguna altra combinació, amb el significat de que haurien d’anar plegats, siguin partits de dretes-conservadors o esqueres.
   • Un tant per cent també baix, era de paperetes estripades, o alterades, d’un sol partit. Hi hagueren tres paperetes, una de cada mesa i poble diferent, considerades nul·les per la mesa corresponent, i que davant de la protesta, foren examinades per la JEZ i declarades vàlides en favor d’un determinat partit. Altres, també protestades, amb una butlleta d’un partit més un programa electoral o flyer del mateix partit. Foren estudiades, escoltant al apoderat o apoderada que les defensava com a vàlides. Foren declarades nul·les, com nul·les foren mitja dotzena de sobres on, dins, hi havia la tarja censal, amb la identificació de qui votava, no fent-se públic evidentment el nom, pel secret del vot que ell mateix evidenciava, segurament en error. Un d’aquest hi afegia la llista d’un partit concret, però el vot fou considerat per mesa i per la JEZ nul.
   • La resta de vots nuls, un amb un tall de “xoriço”, altres amb paperetes esmicolades o estripades, altres amb dibuixos amb millor o pitjor traça, algun d’ofensiu, eren i foren entesos evidentment, com a nuls.

La meva interpretació global a tots aquests vots nuls, en blanc i alta abstenció general és que és positiva. El poble, únic titular de la sobirania nacional, ha parlat clar. Amb més abstenció en les municipals que en altres conteses, ha castigat a determinats partits pel seu mal fer global, amb ideologia i estructura obsoleta, i als polítics per repetits i poltronistes, tant en la tasca de govern o oposició a la Generalitat, com en el “Parlamento”, tot i que tenen millor valoració els eurodiputats. Aquesta abstenció i gran pèrdua de vots en alguns partits, no es deu tant, al meu entendre, a la bona o mala tasca d’alcaldies i equips de govern municipal, sinó que se’ls ha castigat, en gran part, amb abstenció, vot nul, i vots en blanc, també als partits d’oposició.

Si en vots efectius blancs, més els nuls, sumen a Catalunya uns 40.000 vots, mes posem-hi un 50% dels abstencionistes, uns 266.000 vots, tot plegat sumen 304.000 vots de càstig a repartir en major mesura als partits que haurien d’entrar en catarsi, per renovar-ho tot, ERC, seguit de CUP, i de PSC, i no pas els alcaldes i regidors, molt més quan el 23 de juliol és a tocar, clos el temps per conxorxar-se o al menys, coordinar-se per presentar-se plegats, tal i com els han demanat molts de vots nuls, en blanc i abstencionistes.

Bé farien els regidors que han perdut o han deixat el càrrec o els han foragitat de govern i càrrecs, en llegir bé el que ha passat, per crear corrents internes dins de cada partit, per canviar radicalment d’estratègies, si és que volen creure, al menys una vegada a la vida, el que el poble i la gent amb dret demana, i no pas aferrar-se als ignorats interessos d’estat o de partit, o als interessos particulars de dirigents polítics i partits, que pel que es veu ja ho han decidit tot -sense escoltar ningú- cara a les “estatales”, en plena decadència moral, ideològica, ètica i estètica. No solucionar des de dins els partits, abans del 23 de juliol, serà tant com hipotecar el poble, els votants, durant una altra legislatura, en la que cada partit anirà pel seu cantó i interessos, contra la voluntat del poble, que va parlar i ha parlat alt i clar.

Des de finals del anys 90, no milito en cap partit, això em permet poder opinar lliurement, encara que ho pugui fer de forma errònia o equivocada, però es la meva lliure opinió, que us he volgut compartir.

En les properes eleccions, a qui us toqui estar en una mesa electoral, ser interventor o apoderat de qualsevol partit democràtic, si voleu, tingueu en compte les meves reflexions. O no. Hauríem de ser lliures i no condicionats per a fer-ho.