Eleccions municipals 2023: Candidatures als principals municipis de la vegueria de Girona

En aquesta tercera entrega analitzarem les candidatures dels cinc municipis més poblats de Girona.

Girona

Composició del govern actual

El govern de Girona està liderat pern la juntaire Marta Madrenas i actualment està format per una coalició entre Junts per Catalunya i ERC. Madrenas va ser investida a l’inici de la legislatura en segona volta únicament amb els vots de Junts per Caralunya. La resta de grups polítics van presentar cadascú el seu candidat. El setembre del 2020 Junts i ERC van arribar a un acord per formar l’actual govern de coalició.

Resultats a les darreres municipals

Junts per Catalunya va ser la llista més votada amb 9 regidors i el 30,96% dels vots. La segona força municipal va ser Guanyem Girona, llista vinculada a la CUP i liderada per Lluc Salellas, amb 6 regidors i el 19,15% dels vots. El PSC va ser la tercera força també amb 6 regidors i el 18,71% del vot. Seguidament, hi va quedar ERC amb 4 regidors i el 14,49% dels vots. La darrera llista en obtenir representació al consistori va ser la de C’s amb 2 regidors i el 6,66% dels vots.

Per sota del 5% mínim i per sobre de l’1% hi va haver quatre llistes electorals. Girona En Comú Podem va aconseguir el 3,42% dels vots. El Partit Popular es va quedar amb el 3,29% dels vots. Ja més allunyades les llistes de VOX amb l’1,37% i del PACMA amb l’1,01%.

Candidatures a les eleccions del maig

L’alcaldessa de Girona va anunciar el maig de l’any passat que no repetiria com a candidata a l’alcaldia de Junts per Catalunya. Mesos més tard van tenir lloc unes primàries en les quals es va escollir a Assumpció Puig com a candidata. Però posteriorment Puig va plegar a causa de disputes internes que qüestionaven el seu lideratge. De manera que el partit va organitzar d’urgència unes segones primàries en les quals es va escollir a l’exconsellera de Recerca i Universitats Gemma Geis. Geis tindrà el repte de revalidar una de les principals alcaldies de Junts.

Guanyem Girona ha liderat l’oposició al govern durant la legislatura i vol posicionar-se com l’alternativa a Junts per Catalunya. La candidatura vinculada a la CUP repetirà amb Lluc Salellas com a cap de llista amb l’objectiu de ser la força més votada.

El PSC també manté a Sílvia Paneque com a alcaldable amb l’objectiu de recuperar posicions i optar a recuperar l’alcaldia d’una ciutat que havia governat durant molts anys.

Joaquim Ayats tornarà a ser el candidat a l’alcaldia d’ERC. La formació republicana que l’any 2019, a diferència d’altres municipis, va passar de segona a quarta força, vol situar-se en condicions d’aspirar a l’alcaldia.

C’s presenta a María del Camino Fernández com a cap de llista i lluitarà per no desaparèixer del consistori gironí tal com apunta la tendència general de la formació.

Girona En Comú Podem presenta com a candidata a l’alcaldia a la professora i activista Eugènia Pascual. Els comuns tenen per objectiu entrar al consistori gironí.

El Partit Popular presenta una llista encapçalada per Jaume Veray amb l’objectiu d’aprofitar el moment de creixement de la formació i tornar a tenir representació al ple municipal.

VOX intentarà obtenir representació a l’ajuntament amb Francisco Javier Domínguez com a cap de llista.

El PDeCATCentrem i el PNC aniran en coalició sota el nom d’Ara Girona i presenten l’exregidor Carles Ribas com a alcaldable de l’aliança. Intentaran entrar a l’ajuntament aprofitant els drets electorals del PDeCAT.

També hi haurà una coalició entre la candidatura municipal Girona x Girona i Aliança Catalana, el partit de la regidora de Ripoll, Sílvia Orriols. La coalició estarà encapçalada per l’advocat i exregidor Quim Oliva.

En l’espai independentista hi haurà encara una altra candidatura. La del Front Nacional de Catalunya amb la mestra Mercè Costa com a candidata a l’alcaldia.

Finalment, en l’espai de l’espanyolisme hi haurà també la candidatura de Valents encapçalada per l’advocat Xavier Cuadrado.

Jordi Pedragosa liderarà la llista d’Escaños en Blanco.

Enquestes electorals

Sobre les eleccions municipals a Girona s’ha fet una sola enquesta electoral pel mitjà Crònica Global elaborada per Electomanía. Aquesta enquesta es va publicar a l’agost de l’any passat, quan moltes de les candidatures i candidats encara no s’havien presentat. I està feta des d’una perspectiva estatal. De manera que difícilment representi el resultat que hi pugui haver el 28 de maig, però pot marcar tendències, en especial entre les principals forces del consistori.

L’enquesta assenyalava que Junts per Catalunya podria revalidar els 9 regidors que actualment té amb al voltant d’un 26% dels vots, uns cinc menys que el 2019. La CUP mantindria la segona posició incrementant la representació fins a 7 regidors i un 20,5% del vot. Molt a prop el PSC que repetiria els 6 regidors que té en l’actualitat i un 20,1% de vot. ERC milloraria resultats amb 5 regidors i el 16,4% del vot. C’s desapareixeria del consistori amb un 3,6% del vot. El Partit Popular seria la força sense representació que quedaria més a prop de superar el 5% mínim amb un 4,1% dels vots. Girona En Comú Podem amb un 3,2%, VOX amb un 1,8%, Valents amb un 1,4% i Centrem amb un 0,9% quedarien també fora del consistori.

Figueres

Composició del govern actual

A Figueres hi governa un quadripartit format per ERC, el PSC, Guanyem Figueres -candidatura vinculada a la CUP- i Canviem Figueres -candidatura veïnal-. L’alcaldessa és Agnès Lladó qui fou la candidata dels republicans, la qual fou investida a l’inici de la legislatura amb els vots de les quatre formacions que sumen just la majoria absoluta del ple municipal.

Resultats a les darreres municipals

La força més votada a les eleccions del 2019 fou Junts per Figueres que va obtenir 8 regidors i el 32,53% dels vots, un regidor més que a les anteriors. En segona posició hi va quedar ERC amb 5 regidors i el 20,58% dels vots, dos regidors més que a les anteriors. Seguidament, el PSC amb 4 regidors i el 15,85% dels vots. C’s va mantenir els 2 regidors que havia tret el 2015 i el 8,81% dels vots. Guanyem Figueres es va quedar amb un sol regidor dels 3 que havia aconseguit el 2015 i va tenir el 6,66% dels vots. Canviem Figueres es presentava per primer cop i va assolir 1 regidor i el 6,43% del vot.

El Partit Popular va quedar a les portes d’entrar al ple municipal amb un 4,27% del vot i va perdre els dos regidors que tenia. VOX, en canvi, va quedar força més lluny amb un 2,08% dels vots. Una segona candidatura veïnal emparada per la Federació d’Independents de Catalunya, Veïns de Figueres, va treure un 1,31% dels vots. La darrera força en vots fou Primàries Figueres amb el 0,71%.

Candidatures a les eleccions del maig

Junts per Figueres es tornarà a presentar amb Jordi Masquef com a alcaldable amb l’objectiu de tornar a guanyar les eleccions municipals i aquest cop poder tenir el govern de la ciutat. Per aconseguir-ho caldrà que l’actual quadripartit no sumi majoria absoluta. Cal destacar que Masquef va ser el número 2 del PDeCAT a Girona a les eleccions al Parlament del 14-F de 2021. A més Masquef va registrar pel seu compte les sigles Junts per Figueres com a partit. Així i tot, Junts per Catalunya l’ha escollit com a candidat per davant de l’altre candidat que es va presentar, en Josep Puigbert.

ERC també repeteix de candidata amb Agnès Lladó. L’actual alcaldessa intentarà treure rèdit del fet d’haver governat durant quatre anys la ciutat per millorar els resultats del 2019 i repetir al capdavant de l’ajuntament.

El PSC també juga sobre segur i ha escollit a Pere Casellas per tornar a encapçalar la candidatura del partit a les municipals. Els socialistes intentaran confirmar la dinàmica de creixement que es preveu a escala nacional per mirar de guanyar posicions i intentar ser segona força municipal i aspirar a l’alcaldia a través d’algun pacte.

C’s de Figueres lluitarà com a molts altres municipis del país per mantenir la representació municipal i ho farà també amb el mateix candidat que el 2019, Héctor Amelló.

La CUP – Guanyem Figueres sí que es renova i presentarà a Xavier Colomé com a cap de llista amb l’objectiu de millorar el resultat del 2019 i retornar o si més no apropar-se al seu màxim històric del 2015.

La candidatura municipalista Canviem Figueres, en canvi, ha anunciat que no es presentarà a les eleccions tot i disposar d’un regidor al consistori.

El Partit Popular presenta una llista encapçalada per Àngela Domènech amb l’objectiu de confirmar la dinàmica de creixement de la formació i recuperar la representació el consistori figuerenc.

VOX presentarà a Jordi Vivo com a candidat a l’alcaldia amb l’objectiu d’intentar obtenir representació municipal.

En Comú Podem Figueres tornarà a presentar llista electoral a la ciutat després que no ho fes el 2019. La candidatura l’encapçalarà en Juan Rosillo i intentaran superar el 5% necessari per tenir representació.

També presentaran candidatura els 3 regidors no adscrits de l’ajuntament, que es van escindir del grup municipal de Junts per Figueres. Ho faran amb la candidatura Figueres Futur que forma part de la plataforma Tot per l’Empordà que agrupa formacions polítiques independents del Baix i l’Alt Empordà. El cap de llista serà Carles Arbolí i tindran per objectiu aconseguir representació sense el paraigua de Junts amb el qual es van presentar el 2019.

Hi ha encara una candidatura més, Figueres per la República, que s’ha gestat al voltant de l’Assemblea Nacional Catalana a la ciutat i sectors de Junts descontents amb la candidatura de Junts per Figueres. La cap de llista serà, l’actual regidora de Junts per Figueres, Núria Alimany.

Enquestes electorals

No es coneixen enquestes electorals sobre les eleccions municipals a Figueres.

Blanes

Composició del govern actual

A Blanes hi governa en minoria ERC d’ençà del ple d’investidura on Àngel Canosa va ser escollit alcalde del municipi, en ser la llista més votada i no haver-hi cap candidat que assolís la majoria absoluta.

Resultats a les darreres municipals

La força més votada a les eleccions municipals del 2019 va ser ERC amb 5 regidors i el 20,26% dels vots. Molt a prop, a només 19 vots, el PSC també amb 5 regidors i el 20,14% del vot. Empatada en regidors amb aquestes dues també hi va haver la llista d’En Comú Podem que va treure el 18,29% dels vots. Al ple municipal hi ha també dues forces que van obtenir 3 regidors. Són Junts per Catalunya amb el 14,04% dels vots i C’s amb el 12,50% dels vots.

D’altra banda diverses llistes electorals van quedar sense representació per no superar el llindar del 5% mínim. La CUP va quedar molt aprop de superar-lo amb el 4,82% dels vots perden els 2 regidors que tenia. El Partit Popular va tenir el 3,48% dels vots perden també el regidor que tenia. L’Agrupació Participativa de Blanes candidatura vinculada a Independents de la Selva va obtenir el 3,19% dels vots. VOX per la seva banda va tenir el suport de l’1,97% dels vots.

Candidatures a les eleccions del maig

L’actual alcalde de Blanes, Àngel Canosa, repetirà com a candidat d’ERC a l’alcaldia del municipi. Els republicans tenen per objectiu treure rèdit de l’obra de govern i intentar millorar els resultats del 2019, de manera que puguin revalidar l’alcaldia amb un marge més gran que el de la investidura d’aquesta legislatura.

El PSC, en canvi, canvia d’alcaldable i presentarà a Jordi Hernández. L’objectiu dels socialistes és esdevenir primera força municipal per poder aconseguir l’alcaldia, sempre que no es conformi una majoria absoluta alternativa.

Blanes En Comú Podem, ha escollit a Jordi Urgell per tornar a encapçalar la seva llista electoral. La formació també té opcions d’obtar a l’alcaldia i lluitarà perquè així sigui.

Junts per Blanes es renovarà i presentarà a Joan Felip com a alcaldable. L’objectiu de Junts serà millorar els resultats del 2019 i mirar de guanyar posicions passant al davant d’alguna de les forces que van quedar per sobre en aquella ocasió.

C’s presentaran el que fou número dos de la seva llista el 2019 com a cap de llista, en Cristian Ortiz. La formació espanyolista haurà de batallar per mantenir la representació i no patir grans fuites cap a la resta de forces espanyolistes que es presentaran.

La CUP presentarà a Carles Bullanga com a candidat i intentarà recuperar la representació que va perdre el maig del 2019.

El Partit Popular presentarà a Pere Robert com a alcaldable, també amb l’objectiu de recuperar la representació al ple municipal, sobretot mirant d’atreure el votant que el 2019 va optar per C’s.

L’Agrupació Participativa Blanes va anunciar a l’agost que es tornaria a presentar a les eleccions, Xavier Lozano podria ser candidat que fos el candidat de l’agrupació.

VOX tornarà a presentar candidatura amb Roberto Martínez com a cap de llista amb l’objectiu de superar el llindar del 5% i tenir representació a l’ajuntament.

També el PDeCAT i Ara Catalunya presentaran llista de la seva coalició municipal amb el nom de Blanes, Sí i amb l’exalcalde i excap de llista del PSC a les municipals del 2019 Mario Ros
com a candidat.

La que va ser número 2 de la candidatura d’En Comú Podem el 2019, Rosa Aladern, actualment regidora no adscrita després d’abandonar el grup municipal d’aquest partit, presentarà la seva pròpia candidatura sota el nom de Grup Blanes. Aladern diu haver recollit gairebé 1.000 avals per poder-se presentar com una agrupació d’electors. Si es confirma, és un bon coixí que pot permetre-li tenir representació al consistori.

Valents també presentarà la seva candidatura a Blanes encapçalada per Miguel García Ros amb l’objectiu d’intentar aconseguir representació municipal.

L’Anselmo Ramos liderarà la llista del Partit Democràtic de Blanes.

Enquestes electorals

No es coneixen enquestes electorals sobre les eleccions municipals a Blanes.

Lloret de Mar

Composició del govern actual

Ha estat una legislatura moguda a Lloret de Mar. En el ple d’investidura de l’inici Jaume Dulsat fou investit amb els vots de Junts per Lloret i el PSC. Les dues formacions van conformar un govern de coalició. Un any més tard, a causa del trencament del grup municipal del PSC, Junts va reformular el govern incorporant a ERC i mantenint-hi els 4 exregidors socialistes que havien abandonat la formació. Finalment el març d’aquest any es va produir el relleu en l’alcaldia del municipi. Dulsat va abandonar el lideratge del govern per motius professionals i el va rellevar Albert Robert, qui fou número dos de Junts per Lloret.

Resultats a les darreres municipals

Junts per Lloret va guanyar les darreres eleccions municipals a Lloret amb 6 regidors i el 24,17% dels vots a pocs vots del setè regidor. La segona força al consistori va ser el PSC amb 5 regidors i el 18,43%, una de les forces que més va créixer. C’s va tenir 4 regidors i el 14,41% dels vots. ERC va obtenir 3 regidors i el 12,75% dels vots. Lloret En Comú va tenir 2 regidors i el 8,07% dels vots. Força Lloret formació independent va ser la darrera força en obtenir representació amb 1 regidora i el 6,54% dels vots.

Fins a sis forces més van presentar-se a les eleccions i no van obtenir representació. El Partit Popular amb un 3,54% dels vots. El Partit Independent d’Acció Innovadora (PIAI) va obtenir un 3,32% dels vots. La CUP va ser la novena força municipal amb el 2,63% dels vots. Per darrera d’aquesta Podemos que presentant-se per separat d’En Comú va treure 2,26% dels vots. Som Alternativa va tenir l’1,87% dels vots. Finalment Independents de Lloret candidatura vinculada a Independents de la Selva va tenir l’1,58% sent la força menys votada.

Candidatures a les eleccions del maig

Junts per Catalunya presentarà a Jordi Martínez com a candidat a les eleccions municipals d’aquest maig. La formació farà servir la marca Junts per Lloret prenent el relleu de l’actual grup municipal que ostenta l’alcaldia i mirarà de revalidar-la.

L’actual alcalde, Albert Robert, en canvi, lligat al PDeCAT igual que l’antic alcalde Jaume Dulsat, el qual té un partit registrat amb el nom de Junts per Lloret, serà el cap de llista de Tot per Lloret, candidatura que sumarà els vots pel Consell Comarcal de La Selva i Diputació de Girona a la coalició Ara Pacte Local entre el PDeCAT i Ara Catalunya. L’objectiu de la candidatura serà intentar captar la major part possible del vot que va anar a Junts per Lloret el 2019.

El PSC després d’una legislatura conflictiva que els ha deixat amb un sol regidor al grup municipal ha decidit renovar-se i presentar a Adrià Lamelas com a alcaldable del partit a Lloret. Caldrà veure si les disputes internes els passen factura, en cas contrari, tenint en compte que el 2019 van ser segona força i que Junts per Lloret es presenta dividida els deixaria amb opcions de guanyar les eleccions i optar a l’alcaldia.

Els escindits del PSC presentaran la seva llista amb el nom de Sumem Lloret liderada per l’actual primera tinent d’alcalde i número 2 de la llista dels socialistes el 2019, Lara Torres. La llista estarà vinculada al partit comarcal Independents La Selva que el 2019 ja va presentar una llista amb poc èxit. En funció de la seva capacitat per captar una part del vot del PSC i potser d’altres espais poden aspirar a tenir representació o fins i tot ser decisius.

ERC mirarà de fer valer una estabilitat molt més sòlida del seu grup municipal en comparació amb el de Junts per Lloret i el PSC per escalar posicions al ple muncipal i passar per davant d’algun d’aquests partits o fins i tot dels dos en funció de com els afectin els conflictes que han tingut. Ho farà amb un nou candidat a alcalde, l’Albert Ferrández.

C’s en canvi repetirà amb Jordi Hernández com a candidat i lluitarà per mantenir el màxim nombre de suports dels que va tenir el 2019, tenint en compte la dinàmica general del partit i la forta competència en l’espai de la dreta espanyolista.

Lloret En Comú Podem també renova el seu cap de llista que serà en Frederic Guich. La coalició entre els comuns i Podem que a diferència del 2019 es presenten junts els permet aspirar a millorar els 2 regidors que va aconseguir En Comú i fins i tot escalar posicions.

Miguel Moreno serà el candidat a l’alcaldia del Partit Popular a les eleccions municipals de Lloret. Els populars lluitaran per recuperar la representació al consistori que van perdre el 2019.

La CUP i Força Lloret no presentaran candidatura en aquests comicis.

El PSC tindrà una altra llista amb la que competir d’un exmembre del partit. Es tracta de la candidatura Més Progrés Lloret de Mar liderada per Joan Carles Amaya exprimer secretari del PSC local i exregidor per aquest partit. Es presenta amb una candidatura independent sota el paraigües del partit polític que va registrar amb el mateix nom i tindrà per objectiu intentar obtenir representació al consistori.

VOX que el 2019 no va presentar candidatura al municipi aquest cop sí que ho farà i aquesta estarà liderada per María José Hernando. La formació espanyolista intentar superar el llindar del 5% competint pel disputat vot espanyolista.

També Valents va constituir recentment la seva secció local al municipi i va anunciar que es presentaria a les eleccions. Demetrio Olivas serà el seu alcaldable i com VOX haurà de lluitar per arribar al 5% si vol tenir cadira al consistori.

Enquestes electorals

No es coneixen enquestes electorals sobre les eleccions municipals a Lloret de Mar.

Olot

Composició del govern actual

A les darreres eleccions Junts per Catalunya va assolir una majoria absoluta al consistori que li va permetre governar amb solitari. Josep Berga és l’alcalde d’Olot des de l’inici de la legislatura.

Resultats a les darreres municipals

Com hem dit Junts per Catalunya va aconseguir 11 regidors del 21 del consistori amb un 44,48% del total de vots emesos, 2 regidors més que les que va tenir CiU el 2015, força de la qual heredava els drets electorals. La segona força municipal va ser ERC amb 5 regidors i el 21,54% dels vots, uns resultats semblants als del 2015. El PSC va mantenir els 3 regidors que ja tenia amb un 11,37% dels vots. La CUP va ser la darrera candidatura amb obtenir representació amb 2 regidors i l’11,10% dels vots, un menys que el 2015, tot i que per pocs vots.

Olot En Comú Podem va perdre la representació municipal quedant-se amb el 4,16% dels vots. C’s en va obtenir un 3,81%. VOX també va presentar-se a les eleccions i va obtenir el 2,47% dels vots.

Candidatures a les eleccions del maig

Junts per Catalunya intentarà revalidar l’alcaldia i la majoria absoluta repetint amb Josep Berga com a candidat a l’alcaldiade la capital de la Garrotxa.

ERC en canvi presentarà un nou candidat, Josep Quintana, que agafa el relleu de l’Anna Barnadas. La formació republicana tindrà per objectiu millorar el resultat del 2019 i veure si una possible pèrdua de la majoria absoluta de Junts li obre les portes al govern.

El PSC presentarà Josep Guix, el mateix cap de llista que el 2019. Els socialistes també treballarant per millorar resultats i veure si poden participar d’algun govern de coalició en cas que Junts no aconseguís la majoria absoluta.

La llista de la CUP d’Olot l’encapçalarà Jordi Gasulla. La formació anticapitalista pot aspirar a millorar resultats i intentar sobrepassar el PSC com a tercera força.

Raül Valls serà el candidat de la confluència En Comú Podem. L’objectiu de la formació és millorar el resultat del 2019 i aconseguir cadira al consistori.

Per ara VOX és l’única formació de l’espai de la dreta espanyolista que ha anunciat candidatura al consistori amb Daniel Plana com a candidat. Intentaran superar el llindar del 5% per obtenir representació.

Hi haurà també una quarta candidatura independentista, la d’Olot + que és una coalició de tres partit: El Bloc Nacionalista Català, el Front Nacional de Catalunya i el PDeCAT. La participació d’aquesta darrera formació en la coalició li garanteix disposar dels drets electorals d’aquest partit. El candidat serà David Coromina i tindran per objectiu treue el màxim suc de l’aliança a tres i els drets electorals aportats pel PDeCAT per entrar al consistori.

A les eleccions també hi haurà una candidatura independent liderada per Jordi Rubió que tindrà el nom de Activem Olot.

Enquestes electorals

No es coneixen enquestes electorals sobre les eleccions municipals a Olot.