Pegasus, gran poder destructiu en males mans

Pegasus és el nom llatí de la constel·lació del mateix nom. Prové de la mitologia grega, el símbol és un cavall alat que simbolitza la immortalitat. Malgrat que se’l considera un mite bo, se li atribueix un gran poder destructiu. Què tindrà tot això a veure amb el programari inventat pels israelians com una gran eina per a l’espionatge? Ells saben posar el nom apropiat als seus invents i sobretot traure’n beneficis econòmics. Els seus serveis secrets tenen fama de ser dels millors del món. El Mossat, però, deu tenir eines d’espionatge millors que el Pegasus, aquest només el tenen per fer calés. En teoria només el venen a estats reconeguts, com Polònia, Hongria o Espanya… Ja veieu quina mena de fauna n’és la clientela: estats amb la democràcia qüestionada.

A l’Estat espanyol s’han espiat almenys seixanta-cinc independentistes catalans. Per intentar dissimular el gobierno va fer córrer que també havien espiat el presidente Sánchez i la ministra de defensa de qui depèn el CNI, Centro Nacional de Inteligencia. Aquests, però, no han gosat posar cap denúncia. Donades les proporcions d’aquest escàndol que va esquitxar tot Europa, el Parlament europeu va decidir crear una comissió ad hoc per investigar aquests casos en els països afectats. Cal aclarir que els afectats són els països, no els estats que són els que van comprar i utilitzar aquesta eina. L’Estat espanyol no ha pogut negar el fet d’haver espiat independentistes catalans, malgrat que n’ha rebaixat la xifra i ha tingut i té la barra de justificar aquests fets dient que s’havia fet en ares a la seguridad nacional.

Finalment, ningú no ha pogut impedir que els comissionats del Parlament europeu vinguessin a l’Estat espanyol, però només a Madrid no fos cas que el cavall alat se’ls anés de les mans. El gobierno más progressista de la història, mitjançant la presidenta del Congrés, la Batet, va convocar per les dates en què la comissió seria a Madrid, les sessions que havien de debatre l’esperpèntica moció de censura al gobierno de Pedro Sánchez proposada per Vox i presentant com a presidente alternatiu a l’excomunista i poc il·lustre economista Ramón Tamames. A això es dediquen els polítics “mesetaris” en comptes de preocupar-se pel respecte als drets humans (espionatge il·legal), legislar sobre coses de “menjar”, violència de gènere, crisi climàtica o allò que tenen sobre la taula de “diàleg”, com el referèndum d’autodeterminació i l’amnistia, malgrat que aquests darrers punts els serveixen per fer befa del govern de la Generalitat i el seu president, que es deixen…

Bé, la comissió Pegasus va estar un parell de dies a Madrid i, tot esperant inútilment ser rebuts pel gobierno, es van haver de conformar amb un secretari d’estat que els va repetir la cantarella que l’espionatge havia estat en defensa de la unidad nacional (concepte que no consta en cap dels documents internacionals sobre drets humans) i en contra del terrorisme independentista, cosa que mai s’ha vist per enlloc ni hi ha cap prova, tret de les que s’ha inventat la Guàrdia Civil que a hores d’ara està sent depurada (?) pels casos de corrupció interns de la benemérita. Recordeu aquella mala bèstia del Zoido? Doncs aquest tipus es passejava desvergonyit pel mig de comissionats i interrogats i, quan parlava, els membres de la Comissió Pegasus abandonaven la sala; en devien tenir bones referències; se l’havia vist per Estrasburg.

El president de la comissió d’investigació europea, Jeroen Lenaers, és del Grup del PP. La ponent, la liberal holandesa Sophie in ‘t Veld, sembla que va acabar molt emprenyada pel cúmul de despropòsits que va veure i sentir durant la seva estada a Madrid. El primer dels despropòsits va ser l’intent de les forces polítiques espanyoles de desacreditar l’informe del Citizien Lab de la Universitat de Toronto, que va ser qui va donar a conèixer l’espionatge del CNI espanyol a independentistes catalans. Com no podia ser d’altra manera, va ser un diputat del PSC, Òscar Aparicio, que no sé ben bé que hi feia per allí, qui va qüestionar el rigor científic dels investigadors de la Universitat de Toronto, tot defensant que Espanya és un estat amb totes les garanties democràtiques; en la mateixa línia es va pronunciar l’eurodiputat ultradretà Jorge Buxadé. No s’ho devia creure ni el president de la Comissió tot i ser del grup Popular del Parlament europeu. Els que sí s’ho volien creure eren els de l’extrema dreta de Vox, els seus pares naturals del PP espanyol, ah! I els del PSOE, tan “nacionalistes espanyols” com PP i Vox. Només hi faltava Felip VI…, però no, massa nivell. “Nivell” de què? Trencaven el foc a favor de les tesis sobre la veritat de l’espionatge investigat l’eurodiputada republicana Diana Riba, el diputat d’ERC al Parlament de Catalunya Josep Maria Jové i els diputats de Junts i la CUP que van acusar el gobierno español d’obstruir la investigació per l’absència de Pedro Sánchez i els seus ministres a la reunió amb la Comissió Pegasus; prou que se n’havien adonat els membres d’aquesta comissió.

En una de les reunions, Amnistia Internacional i Rights International van denunciar que tant la via penal com l’administrativa espanyoles no estan donant cap resultat i consideren imprescindible una resposta de la UE al cas Pegasus. A totes les denúncies contra l’Estat espanyol sobre el cas, s’hi afegeix l’Informe anual sobre drets humans del Departament d’Estat del govern dels Estats Units en el qual es destaca l’espionatge espanyol contra independentisme català.

Malgrat que l’informe de la Comissió Pegasus del Parlament europeu no es coneixerà almenys fins al juny, sempre queda l’esperança que d’una vegada hi hagi un pronunciament clar de la UE sobre la violació dels drets humans a l’Estat espanyol. Si he de dir el que penso, no tinc gaire confiança que el seu informe sigui tan contundent com caldria perquè a Europa es reconegués com a legítim el moviment independentista català i es sancionés l’Estat espanyol per vulnerar el drets humans en aquest afer i tants altres com la persecució, repressió, empresonament i existència d’un exili polític a causa d’un moviment democràtic i legítim que la majoria de catalans defensem per assolir la nostra sobirania absoluta, la República Catalana.