Dolors Feliu: “La Conferència Nacional és el punt de partida per a un nou embat independentista”

L’Assemblea Nacional Catalana ha organitzat aquest matí l’acte de cloenda de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que ha tingut lloc el cap de setmana a la Universitat Politècnica de Catalunya. La Conferència tenia l’objectiu d’aglutinar totes les entitats per debatre, teixir sinergies i consensos per materialitzar un marc comú del moviment independentista. Aquesta estratègia convergirà en un gran Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista, que marqui el camí cap a l’alliberament nacional.

L’acte de cloenda ha comptat amb la presentació de l’actriu i activista independentista, Carme Sansa, i tres relators, corresponents a cada un dels tres fronts de treball que figuren al Full de Ruta de l’Assemblea: el Front Civil, l’Institucional i l’Internacional.

Anthony Sànchez, activista social, fundador de Joves Nous Catalans i Secretari Nacional de l’Assemblea, ha incidit en el debat sobre la mobilització sostinguda i la desobediència civil, la renovació del discurs en clau nacional i independentista i sobre els espais de poder i la societat civil. Ha recordat la importància de la mobilització i la conscienciació, l’aprenentatge i la formació en “formes legítimes de lluita com la desobediència civil, l’autodefensa, la no-cooperació, l’acció directa”, la necessitat de crear “campanyes de desobediència que afebleixin els poders fàctics de l’Estat” per assolir una república Catalana.

També ha remarcat la necessitat de “generar aliances que es materialitzin amb un element permanent de coordinació entre col·lectius independentistes […] per enfrontar-nos a l’Estat espanyol i al Govern autonomista”, i ha volgut recordar la necessitat de “construir una identitat compartida amb el català com a llengua comuna i una república de llibertats”.

Uriel Bertran, economista, exdiputat del Parlament de Catalunya i coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs de l’Assemblea, ha remarcat que “és crucial no defugir el conflicte, sinó guanyar-lo.” Alhora, ha destacat la necessitat d’un lideratge comú per “dirigir i coordinar les accions de forma més eficient”, que “no arrosseguin els llastos del passat”, i ha reivindicat les aliances entre els moviments sobiranistes dels Països Catalans, però sense imposar un únic criteri.

També s’ha destacat en els debats la necessitat d’aprendre de la pròpia història, de la tardor de 2017, de l’error de “cedir en un model de mer repartiment de partits com el cas de JuntsxSí” o de “suspendre la DUI del 10 d’octubre i no fer-la efectiva el 27 d’octubre.” D’aquesta manera, es plantejava la Llista Cívica, un instrument per “avançar condicionant i pressionant les formacions independentistes per fer la independència”, amb “l’objectiu prioritari de fer efectiva la declaració d’independència abans de l’elecció de la presidència de la Generalitat.”

Bertran ha recordat que la Llista cerca la unitat de l’independentisme; no fragmentar-lo, sinó “forçar unitat estratègica”, amb la capacitat de “recollir el vot independentista que s’està abstenint per evitar perdre la majoria independentista al Parlament” amb un model transversal i atractiu. En els debats s’ha admès el perill de caure en “la inèrcia de les institucions” i que calen “mecanismes de control, compromisos amb la DI i codis ètics”.

Finalment, ha recordat la importància de la cara econòmica de la independència, “ser conscients dels costos de la transició cap a un nou estat, que cal començar a reduir des d’ara mateix”, amb “una agència tributària catalana, una autosuficiència energètica, alternatives de finançament externes amb altres estats i entitats, i una caixa de solidaritat externa als governs espanyol i català”.

Tot seguit, Olga González, secretària nacional de l’Assemblea, ha incidit en la importància de “parlar el llenguatge dels estats, sobre la base d’interessos i poders”, sense esperar res dels “actors polítics supraestatals com la Unió Europea”. D’altra banda, també ha assegurat que “cal tenir present que de cara al món, la desestabilització de l’Estat pot ser més costosa que la nostra independència, i cal superar el trauma històric dels catalans amb el pactisme i pensar en termes d’estat”.

A la ponència, es va destacar que calia “aprendre dels errors de 2017”. No es va executar la independència al moment clau ni es va mantenir la mobilització massiva al carrer, i es va introduir la idea de “projectar-nos com a futur estat amb atractius econòmics i estratègics, amb un llibre blanc sobre com funcionaríem si fóssim un estat independent.” Provocar repressió d’alta intensitat per part d’Espanya, establir relacions amb altres estats i reconèixer el Consell de la República com a agent d’internacionalització del cas català, van ser altres idees que van sorgir.

A continuació, el periodista i director de Vilaweb, Vicent Partal, ha entrevistat als activistes independentistes Marcel Vivet i Àngels Martínez sobre la importància de la conferència, el moment en què es troba el moviment i els passos a seguir. Vivet ha recordat com ha viscut la repressió per haver exercit el seu dret a la manifestació: “Estic inhabilitat per ser escollit en eleccions; això demostra que la meva és una condemna política i que Espanya fa un ús interessat de la justícia», mentre que Martínez ha fet una crida al coratge: «Cal no defugir el conflicte i creure’ns que podem afrontar-lo amb moltes possibilitats de guanyar-lo. Quan vegeu que algú té por, poseu-hi coratge; és el millor antídot.”

Finalment, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha agraït la participació dels particulars, les entitats i els voluntaris que han fet possible que la Conferència es dugués a terme, i l’ha reivindicada com l’origen d’un nou embat: “aquesta Conferència Nacional no s’acaba aquí, és un començament, una terra fèrtil per a la independència; cridarem per crear un Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència“. També ha reconegut l’Assemblea com un eix vertebrador del debat: “ho hem sentit molt durant la conferència, cal un debat per estructurar un treball en xarxa, trobar sinergies entre nosaltres per avançar plegats, sense renunciar al plantejament de cada entitat. L’Assemblea ho ha fet possible i ho continuarem fent.”

Més de 57 entitats de la societat civil han assistit a la Conferència, incloses les principals organitzacions civils: Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència, el Consell de la República, Debat Constituent, la Intersindical, Plataforma per la Llengua, USTEC-STES i Comissió de la Dignitat, entre altres. Més de mig miler persones han passat per la Conferència Nacional, i han pogut afegir les seves contribucions a les conclusions presencialment i telemàticament.

L’Assemblea presentarà les conclusions en les setmanes posteriors a la cloenda de la Conferència i les farà arribar a les entitats participants per concretar posteriorment un gran Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista.