Sobre les eleccions que vindran

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) relativa a les qüestions prejudicials del jutge Pablo Llarena que pretenien afavorir l’execució de les ordres de detenció europea per extradir els exiliats catalans, ha estat estudiada a tort i a dret per destacats juristes i polítics. A Catalunya interpretant favorablement la sentència, contràriament als de la “meseta” interpretant-la a l’inrevés, donant raó al peticionari i al “gobierno”. Jo en faig una altra lectura basada en el paràgraf 135 (i concordants) de dita sentència que diu:

En altres apartats el TJUE ens diu que aquesta persona integrada en un GOI té dret a ser jutjada pel seu tribunal natural, el Jutjat de Primera Instància corresponent al seu districte. Reconeix també, el valor probatori de les resolucions d’altres institucions internacionalment reconegudes, com per exemple l’ONU, que consideren Catalunya una minoria nacional.

Tal com vaig publicar en el seu dia, en la meva proposta de “Llei de Claredat de Catalunya”, en què s’hi explica que nosaltres com a nació-estat que fórem, o ara com a nació, com a GOI o com a minoria nacional, tenim tot el dret a defensar en la forma que ho fem, votant pacíficament i democràtica, la nostra aspiració a tornat a ser nació-estat independent, sense que se’ns pugui perseguir com fan: amb violència, clavegueres, programes d’espionatge, infiltrats o construint relats enganyosos, fent-nos patir “pena de banqueta” a l’investigar-nos o incriminar-nos, sembrant pors. Fent-ho un estat que es diu democràtic pel fet de tenir una Constitució votada majorment però amb l’engany d’haver inclòs com a pactats pels “padres de la Constitución” els articles 2 i 8 d’aital constitució espanyola, quan aquests dos articles foren imposats pels militars de llavors, cosa que als avis actuals se’ns va ocultar a l’hora de votar-la, votant també, amb els ara adults, un Estatut d’Autonomia, 2006, ribotat, retallat, escapçat en les parts que ara la sentència del TJUE recupera i ens reconeix com a GOI. L’Estatut modificat i reformat substancialment pel tribunal constitucional de juliol 2010, que sollevà un nou text estatutari, que no ha estat sotmès a referèndum pels legítims titulars de l’esmolada “sobirania autonòmica” devaluada per democràcia inversa o ètnica.

L’actual situació política a Catalunya és de divisió i enfrontament entre tots aquells partits que foren els dipositaris del 52% dels vots dels GOI favorables a la independència. Contràriament, els que anàrem a votar el primer d’octubre no ho estem de barallats, seguim sent majoria, omplint quan cal places i avingudes, fent-ho en Grup homogeni, guanyant-nos la “G” de grup. Ho fem organitzadament, entre l’Assemblea i Òmnium, afegint-s’hi altres col·lectius i algun partit, guanyant-nos la “O” d’organitzats, i ho fem amb identitat pròpia, com ho proclamen les milers de senyeres dels Països Catalans arreu del món, guanyant-nos la “I”. També, pel fet de ser minoria, dins l’actual i enganyosa Espanya plurinacional, guanyant-nos la “M”. Nacional, per ser i sentir-nos NACIÓ amb majúscules, guanyant-nos la “N” i som Catalana, o català d’origen , amb els nouvinguts de cor, arrelats. Així som, també una minoria nacional catalana.

La sentència del TJUE és clara. El poble ha llegit, entès i rebut el missatge. Els partits enfrontats es veu que sordegen, o tenen un tel a la vista, o giren el cap per por de perdre poltrones. Estan obsolets com a partit i estructura i els seus líders per haver perdut majorment, amb alguna excepció, el Nord i la Polar. Cal superar-los. Que pleguin si no s’adonen del que el poble vol i reclama.

El TJUE ens diu: Catalans del 1r d’octubre i abstencionistes de llavors que per por o per impedir-vos-ho la violència no vàreu votar, si voleu tenir èxit en les vostres vindicacions, heu de treballar-ho com a grup que sou. Cal fer-ho pels nostres ideals, no pas per a fer mal a ningú, sinó per a reconduir situacions d’injustícia cultural, social i econòmica que estem patint des de fa més de 300 anys, impedint-nos desenvolupar-nos millor. Esteu organitzats, com o mostra la gent d’Òmnium i la Plataforma per la Llengua i la Cultura des de fa tants d’anys. Està organitzada l’Assemblea, l’AMI, l’Assemblea de Càrrecs Electes (hivernada per algú, desperteu!) i Consell de la República i molts grups d’advocats que defensen els encausats del “procés”, i tots els que organitzaren el Referèndum del 1r d’octubre. Sí, els catalans fem coses, i més que en farem com a grup organitzat a l’entorn d’una identitat comuna a la qual pertanyem, uns per néixer al país o ser catalans els seus progenitors, altres per residir-hi i estar-hi ben arrelats, tots per voler-ho ser de catalans, sense obligar a ningú a renegar dels orígens, tenint l’opció de triar en el seu moment, una nacionalitat o altra, sense necessitat de perdre ningú l’europea.

No sé si ha de ser al voltant de la llista cívica proposada i encara no acordada per l’Assemblea o en una altra forma. Però el que ens recomana el TJUE si volem culminar amb èxit i a curt termini el nostre propòsit i objectiu, vista la intransigència de l’Estat, és presentar-nos a les pròximes eleccions municipals, a les autonòmiques, europees i si s’acorda al “ Parlamento”, fent-ho tots plegats sota les sigles GOI, com un sol Grup Organitzat Identitari, o bé creant ex novo aquest Grup Organitzat Identitari per l’Estat Propi.

És el moment. Hi ha poc temps. Jo m’hi apunto el primer. I tu?