Es renova el compromís del Govern de Catalunya amb el Fons Central de Resposta a Emergències de l’ONU amb 290.000 euros per al 2023

La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret i Aleu, ha renovat aquest proppassat divendres el compromís del Govern de Catalunya amb el Fons Central de Resposta a Emergències de les Nacions Unides (CERF, per les seves sigles en anglès) amb una nova aportació de 290.000 euros per al 2023. Ho ha fet en el marc del High-level Pledging Event del CERF, una trobada de donants d’arreu del món que pretén mobilitzar recursos financers per assegurar que el Fons, amb qui el Govern col·labora des del 2018, pugui continuar donant respostes en emergències humanitàries l’any que ve. Durant el seu discurs, Serret ha destacat que el CERF és “crucial a l’hora de pal·liar el patiment d’aquells que més ho necessiten en proveir assistència en emergències”, sobretot en un context en què els reptes globals són cada vegada més complexos. “No podem mirar cap a una altra banda quan múltiples crisis afecten, un cop més, els més vulnerables”, ha afegit Serret, que ha reivindicat la necessitat de “sostenir aquesta solidaritat global”.

Es tracta de la sisena contribució que el Govern fa al CERF: des del 2018, i a través de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Catalunya ha fet aportacions anuals de 250.000 euros, el 2018, i de 290.000 euros el 2019, el 2020, el 2021 i el 2022. En total, comptant el compromís per al 2023, la Generalitat de Catalunya ha contribuït a aquest fons de Nacions Unides amb 1,7 milions d’euros. Des que va ser creat el 2006 sota el lema “a fund for all, by all”, el CERF ha canalitzat 8 mil milions de dòlars en assistència per a milions de persones en més de 100 països i territoris. Des del 2006, les necessitats humanitàries a escala mundial s’han multiplicat per deu.

De fet, segons un informe de 2022 de l’Oficina per a la Coordinació de l’Ajuda Humanitària de les Nacions Unides, enguany 274 milions de persones necessitaran protecció humanitària, un augment considerable de la xifra de l’any passat (235 milions de persones), quan ja era una de les més altes en dècades. És la mateixa línia que descrivia recentment el darrer informe d’acció humanitària d’UNICEF per al 2023, que alertava que el món afronta la pitjor crisi humanitària des de la Segona Guerra Mundial. L’esdeveniment d’avui, que s’ha celebrat de manera híbrida a la seu del Consell Econòmic i Social de l’ONU a Nova York, ha comptat amb el discurs inaugural del secretari general de l’ONU, António Guterres. El delegat del Govern als Estats Units i el Canadà, Isidre Sala, ha assistit presencialment a l’esdeveniment a Nova York.

En la seva intervenció en el marc de l’esdeveniment d’alt nivell, la consellera Meritxell Serret també ha aprofitat per posar en valor la contribució dels governs subestatals al multilateralisme i al sistema de Nacions Unides. “Davant dels reptes globals, calen més que mai respostes multilaterals”, amb les quals “el Govern hi té un compromís ferm”. En aquest sentit, Serret ha assenyalat que Catalunya “té una llarga experiència a l’hora de cooperar amb agències de Nacions Unides” i aquest fet “és un exemple del valuós rol” de governs com el català en el sistema multilateral. La consellera, a més, ha fet una crida a “actuar junts per fer un món més solidari, just i pròsper”, i ha llançat un compromís: “Catalunya està preparada i compromesa a fer-ho amb tots vostès”.

Una resposta ràpida i flexible

El CERF és un fons cistella integrat en l’Oficina per a la Coordinació de l’Ajuda Humanitària de les Nacions Unides (OCHA, per la sigla en anglès), l’agència que coordina l’acció humanitària a escala global. La contribució del Govern al CERF és una manera d’articular la resposta a les emergències a través de fons que tenen múltiples donants. El CERF es basa en donacions voluntàries d’administracions públiques i actors privats que es distribueixen periòdicament per tal de garantir una resposta ràpida, flexible i basada en les persones afectades en les emergències humanitàries. El fons prioritza les respostes que impliquin reduir la pèrdua de vides, reforçant la resposta requerida durant els moments crítics i enfortint els elements clau de la resposta humanitària en crisis infrafinançades.